Resultats de la cerca
Es mostren 420 resultats
pandora
Música
Instrument de corda pinçada de registre greu, amb cordes de metall i una caixa acústica de perfils ondulats.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec Fou inventat a Londres l’any 1562, destinat tant al repertori solista com a l’acompanyament del cant Formà part dels consorts consort en combinació amb les violes de gamba, flautes dolces, llaüts i cítares, i cap al final del segle XVII s’usà també per a reforçar el baix continu Consta de sis o set ordres de cordes dobles, afinades do1, re1, sol1, do2, mi2, la2 T Morley i J Dowland l’inclogueren en els seus consorts , i A Ferrabosco el Jove publicà un llibre d' Ayres amb acompanyament de llaüt o…
notostracis
Carcinologia
Ordre de crustacis de la subclasse dels branquiòpodes.
Tenen la part toràcica amagada sota un escut dorsal immòbil i la part anterior del cos amb un nombre molt variable d’apèndixs, entre 35 i 70, i de 25 a 40 segments, cosa que indica que la segmentació aparent és secundària i cada anell visible inclou més d’un segment L’abdomen és format per 31 segments i acaba en una furca molt desenvolupada i segmentada El segon parell d’antenes és vestigial Els ulls són composts i sèssils, i estan molt junts en l’escut dorsal La reproducció acostuma a ésser per partenogènesi, i en molts casos els mascles no existeixen Habiten en aigües dolces i…
hidra
Hidra
Zoologia
Nom donat a diversos cnidaris
de la família dels hídrids que pertanyen als gèneres Hydra, Chlorohydra, Pelmatohydra
i afins.
Cèllules digestives i cavitat gàstrica d’una hidra A, hidra vista en un tall longitudinal 1, tentacle 2, obertura bucal 3, ectoderma 4, endoderma 5, cavitat gàstrica B, tall longitudinal ampliat de la part del cos 6, cèllula digestiva 7, cèllula glandular 8 cèllula digestiva amb miofibrilles Són hidropòlips solitaris i de petites dimensions pocs millímetres als quals manca la fase medusoide en el cicle biològic Tenen forma de sac allargat, amb un extrem disc basal fixat al substrat i l’altre amb l’obertura bucal i una corona de tentacles La reproducció és per…
anguil·liformes

Anguila comuna
© Biopix
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis, que comprèn individus de cos molt allargat, serpentiforme, amb les aletes de consistència blana i pell molt viscosa.
Manquen d’escates, o en tenen de poc desenvolupades Les aletes pelvianes manquen sempre i algunes espècies, com les morenes, fins no tenen aletes pectorals per això els anguilliformes són també anomenats àpodes Les aletes dorsal i anal són unides amb la caudal, i formen una aleta única Neden mitjançant ondulacions del cos Llur desenvolupament embrionari comporta metamorfosis La larva, anomenada leptocèfal , és totalment transparent i té el cos de forma oval, molt comprimit i dilatat, com una fulla és pelàgica Els anguilliformes són propis especialment de les mars càlides Només algunes…
ciprínids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels cipriniformes que viuen a les aigües dolces.
Tenen el cos ovalat i de dimensions variables, cobert d’escates cicloides la boca és llisa, amb mandíbules sense dents, i barbes en moltes espècies els ossos de la faringe són falciformes amb estructures anomenades dents faríngies, que juntament amb formacions del basioccipital, recobertes amb una placa còrnia, formen un aparell rosegador molt potent Són criats amb fins alimentaris o com a peixos d’aquari
maori
Etnologia
Individu de raça polinèsida que habita al N de l’illa del Nord (Nova Zelanda).
Segons la tradició, els maoris arribaren a l’illa des de Tahití, al segle X, guiats pel navegant Kupe però, de fet, sembla que hi són només des del segle XIV Es dividien en hapus o clans de vincle patrilineal Coneixien el teler vertical i l’agricultura conreaven sobretot les patates dolces, base de llur alimentació El poble creia en diversos déus, els més importants dels quals eren Tanemahuta, guardià dels boscs, dels arbres i dels ocells, i Tangaroa, senyor de les mars, protector de la mar i dels peixos La classe alta creia, a més, en Io, que invocava en ocasió de naixements i…
anguíl·lula
Helmintologia
Nom de diversos cucs de la classe dels nematodes, de petites dimensions, de color blanquinós i semitransparents, de moviments ràpids.
Algunes anguíllules viuen lliures a les aigües dolces de bassals o llacunes on abunden matèries en descomposició d’altres són fitoparàsites n’hi ha que són paràsites d’artròpodes i algunes poden parasitar l’home o d’altres mamífers Són cosmopolites i viuen tant en climes càlids com a molt baixes temperatures L’ anguíllula del vinagre Anguillula aceti viu en grans quantitats a les mares del vinagre L’ anguíllula de la tija Ditylenchus dipsaci és la més corrent i ataca diferents plantes espontànies i conreades sègol, ceba, faveres, patateres, etc, i produeix deformacions L’espècie Tylenchus…
paleosalinitat
Geologia
Estudi de la salinitat d’una massa d’aigua amb relació als sediments que s’hi formaren en una època de la història geològica.
Es basa en certs indicadors de naturalesa paleoecològica i geoquímica Deixant a part la gran majoria dels organismes que viuen en aigües marines 30-40, salinitat normal, hi ha associacions de formes fòssils que han viscut en aigües hipersalines i d’altres que visqueren en aigües salobres, o gairebé dolces Geoquímicament, hi ha per una banda una relació entre el contingut en bor de l’aigua de mar i la seva salinitat i, per l’altra, entre el contingut en bor de l’aigua marina i el bor adsorbit pels sediments argilosos així aquesta relació és un indicador fidel de la paleosalinitat…
Les hipuridàcies
Es tracta d’una família cosmopolita formada per una única espècie, Hippuris vulgaris , que viu submergida a les aigües dolces i encalmades de les zones temperades i fredes de l’hemisferi boreal A casa nostra es fa, rara, en algunes valls pirinenques i en comptades localitats del litoral català H vulgaris és una herba tendra, d’uns dos o tres pams, de rizoma reptant i d’abundants tiges erectes que duen nombroses fulletes allargades i verticillades, de vuit a dotze a cada nus Floreix molt rarament, sobre brots efímers que sobresurten de l’aigua Les floretes, molt poc aparents,…
mosquit anòfel
Entomologia
Gènere de dípters del subordre dels nematòcers, de la família dels culícids, que es diferencia del gènere Culex perquè en repòs, sobre una superfície vertical, els individus romanen en posició obliqua a aquesta i perquè els palps maxil·lars del mascle són llargs i atenyen gairebé l’extrem de la trompa.
Els ous són posts aïlladament i suren gràcies a la possessió de vesícules aeríferes Les larves no tenen sifó respiratori, sinó estigmes respiratoris en el dors dels segments abdominals Es colloquen parallelament a la superfície de l’aigua i habiten a les aigües quietes, dolces o salabroses Els adults mascles es nodreixen de sucs vegetals les femelles són hematòfagues i són els agents vectors del paludisme en l’home i en altres vertebrats Són els hostes intermediaris de diverses espècies de plasmodis, i en picar l’home, els hi inoculen Existeixen diverses espècies d’anòfels,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina