Resultats de la cerca

De formes i dimensions molt diverses, són fisòstoms i posseeixen aparell de Weber o cadena d’ossets derivats de les vèrtebres i que relacionen la vesícula natatòria amb el laberint auditiu La cua és homocerca, el primer radi de l’aleta dorsal i de les pectorals és una espina molt dura, de vegades dentada, que es relaciona amb glàndules verinoses, i sovint tenen una segona aleta dorsal adiposa Tenen la pell nua o amb plaques òssies, però sense escates, i fins a 5 parells de barbes de longitud variable Tenen òrgans de respiració accessoris connectats amb les brànquies o parets del…

De formes i dimensions molt diverses, presenten en comú algunes característiques essencials són fisòstoms i posseeixen un aparell de Weber, cadena d’ossets derivats de les vèrtebres i que relacionen la bufeta natatòria amb el laberint auditiu Els radis de les aletes solen ésser tous les ventrals són abdominals o absents, la caudal és homocerca, i el primer radi de la dorsal i de l’anal és espinós Hi ha unes 6000 espècies de cipriniformes, repartides per tots els continents, a excepció d’Austràlia Algunes d’elles són preades per llur carn, mentre que unes altres constitueixen vistosos peixos d…

Tenen la part toràcica amagada sota un escut dorsal immòbil i la part anterior del cos amb un nombre molt variable d’apèndixs, entre 35 i 70, i de 25 a 40 segments, cosa que indica que la segmentació aparent és secundària i cada anell visible inclou més d’un segment L’abdomen és format per 31 segments i acaba en una furca molt desenvolupada i segmentada El segon parell d’antenes és vestigial Els ulls són composts i sèssils, i estan molt junts en l’escut dorsal La reproducció acostuma a ésser per partenogènesi, i en molts casos els mascles no existeixen Habiten en aigües dolces i…

Cèllules digestives i cavitat gàstrica d’una hidra A, hidra vista en un tall longitudinal 1, tentacle 2, obertura bucal 3, ectoderma 4, endoderma 5, cavitat gàstrica B, tall longitudinal ampliat de la part del cos 6, cèllula digestiva 7, cèllula glandular 8 cèllula digestiva amb miofibrilles Són hidropòlips solitaris i de petites dimensions pocs millímetres als quals manca la fase medusoide en el cicle biològic Tenen forma de sac allargat, amb un extrem disc basal fixat al substrat i l’altre amb l’obertura bucal i una corona de tentacles La reproducció és per gemmació o sexual Es troben a les…

Manquen d’escates, o en tenen de poc desenvolupades Les aletes pelvianes manquen sempre i algunes espècies, com les morenes, fins no tenen aletes pectorals per això els anguilliformes són també anomenats àpodes Les aletes dorsal i anal són unides amb la caudal, i formen una aleta única Neden mitjançant ondulacions del cos Llur desenvolupament embrionari comporta metamorfosis La larva, anomenada leptocèfal , és totalment transparent i té el cos de forma oval, molt comprimit i dilatat, com una fulla és pelàgica Els anguilliformes són propis especialment de les mars càlides Només algunes…

L’aspecte extern dels turbellaris, la coloració del cos i les seves dimensions poden ésser molt variables De fet, segons les dimensions, hom distingeix entre els macroturbellaris i els microturbellaris Els coneixements sobre els turbellaris dels Països Catalans es fonamenten especialment en les espècies de bones dimensions que fan vida lliure en la mar o en les aigües dolces L’espècie de la fotografia, Pseudoceros maximus , viu en l’aigua marina, i té unes dimensions aproximades d’uns 3 o 4 cm La fotografia és presa a Cubelles, a 1 m de profunditat Manuel Ballesteros Els…

Es basa en certs indicadors de naturalesa paleoecològica i geoquímica Deixant a part la gran majoria dels organismes que viuen en aigües marines 30-40‰, salinitat normal, hi ha associacions de formes fòssils que han viscut en aigües hipersalines i d’altres que visqueren en aigües salobres, o gairebé dolces Geoquímicament, hi ha per una banda una relació entre el contingut en bor de l’aigua de mar i la seva salinitat i, per l’altra, entre el contingut en bor de l’aigua marina i el bor adsorbit pels sediments argilosos així aquesta relació és un indicador fidel de la paleosalinitat…

Es tracta d’una família cosmopolita formada per una única espècie, Hippuris vulgaris , que viu submergida a les aigües dolces i encalmades de les zones temperades i fredes de l’hemisferi boreal A casa nostra es fa, rara, en algunes valls pirinenques i en comptades localitats del litoral català H vulgaris és una herba tendra, d’uns dos o tres pams, de rizoma reptant i d’abundants tiges erectes que duen nombroses fulletes allargades i verticillades, de vuit a dotze a cada nus Floreix molt rarament, sobre brots efímers que sobresurten de l’aigua Les floretes, molt poc aparents,…

Segons la tradició, els maoris arribaren a l’illa des de Tahití, al segle X, guiats pel navegant Kupe però, de fet, sembla que hi són només des del segle XIV Es dividien en hapus o clans de vincle patrilineal Coneixien el teler vertical i l’agricultura conreaven sobretot les patates dolces, base de llur alimentació El poble creia en diversos déus, els més importants dels quals eren Tanemahuta, guardià dels boscs, dels arbres i dels ocells, i Tangaroa, senyor de les mars, protector de la mar i dels peixos La classe alta creia, a més, en Io, que invocava en ocasió de naixements i…