Resultats de la cerca

A cavall de la història de l’art i la del pensament, els autors han donat en aquests passatges del seu llibre sobre el romanticisme la que pot ser la definició més ajustada del fenomen romàntic La seva definició té la virtut de marfondre tradicions que, amb les interpretacions que se n’han fet sempre, semblaven inconnexes o fins i tot contradictòries entre elles, malgrat ésser reconegudes generalment com a ‘romàntiques’ En particular revisa la cronologia d’aquestes tradicions i posa en relació el romanticisme amb un altre fenomen d’abast mundial la revolució industrial “Què és el romanticisme…

És autor de La lliçó de la història Cap a un món nou 1927 i de Campanya Montemolinista de Catalunya, o Guerra dels Matiners 1926 La primera d’aquestes obres té cinc parts l’origen de l’home fins als homes neolítics els primers governs dels pobles civilitzats i la societat de nacions naturals les doctrines de Jesús i sant Pau, Gautama i el budisme, els protestantismes, la religió musulmana, el poble jueu i les religions professades per la humanitat del seu temps l’economia capitalista i l’imperialisme dels estats opressors, les colònies d’ultramar i les nacionalitats oprimides, segons Llord, l…

Tenia com a finalitat principal esdevenir un òrgan d’expressió del naixent projecte de les Comarques Centrals Valencianes i participar en la vertebració d’aquest espai alternatiu a la divisió en províncies com a fòrum de debat sobre els seus lligams històrics, culturals, econòmics i lingüístics En el consell de redacció i l’assessor hi havia representants d’arreu d’aquest territori, fet que incidí en el caràcter supracomarcal de la publicació Entre els objectius exposats en la primera editorial figuraven també la promoció dels joves investigadors, la creació de vincles amb la Universitat i la…

Llicenciat en dret a la Universitat Catòlica del Sagrat Cor de Milà, es doctorà a la London School of Economics i amplià estudis als EUA Professor a la Universitat de Bolonya 1971-78, fou ministre d’indústria d’un dels governs de Giulio Andreotti 1978 En 1982-89 i 1993-94 fou director de l’Institut per a la Reconstrucció Industrial IRI Després de la desfeta de la Democràcia Cristiana, s’integrà a l’Aliança Democràtica, i el 1996 esdevingué cap del govern en minoria de la coalició de centreesquerra L’Ulivo Aconseguí el reingrés d’Itàlia el 1996 al Sistema Monetari Europeu del qual era exclosa…

Llicenciat en dret i doctorat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, es formà al seminari de política econòmica dirigit per Fabià Estapé , i fou influït per Joan Sardà  i per les seves estades a la London School of Economics i al Servei d’Estudis del Banco de España a Madrid En la seva carrera acadèmica fou successivament professor ajudant de Josep Lluís Sureda 1957-59 i Fabià Estapé 1959-63 a la Universitat de Barcelona , professor contractat d’economia a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona 1964-66, professor associat de teoria econòmica a la Universidad…

Procedent d’una família d’industrials del tèxtil que tenia el centre de producció a l’Ametlla de Merola Bages, es llicencià 1954 i es doctorà en econòmiques per la Universitat Complutense de Madrid 1960 Despres de tres anys a la Universitat de Barcelona com a professor adjunt 1957-60, passà a la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou un dels fundadors, catedràtic d’economia de l’empresa des del 1973 fins a la jubilació l’any 2004, director de l’ Institut de Ciències de l’Educació 1976-78 i rector de 1980 a 1986 Fou també secretari de la Facultat de Ciències Econòmiques de la…

Joan Miró pintant els vidres de l’edifici del Collegi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears, FCatalà-Roca, Barcelona, 1970 ACR / CR Si, des de la darreria dels anys cinquanta, la lluita antifranquista s’havia anat estenent entre àmplies capes de la societat civil —des de la classe obrera fins als sectors universitaris, passant pels professionals liberals i els assalariats, entre d’altres—, aquest fenomen havia de quedar reflectit, necessàriament, en les organitzacions professionals, és a dir, en aquelles estructures que agrupaven i, teòricament, representaven diferents grups laborals i…

Pel que fa a la seva formació, el 1916 entrà a l’École de Mines, i més tard estudià a la Polytechnique de Montpeller Com a historiador, realitzà i dirigí recerques sobre tres grans temes la història del pensament demogràfic i dels mètodes de limitació de la natalitat, la història econòmica de França en el període 1900-45 i la història demograficoeconòmica global del Tercer Món, en especial, a partir del 1945 i fins als anys seixanta Un dels seus primers treballs, Essai sur la conjoncture et la prévision économique 1935, fou de prospectiva Assessor de diversos governs francesos, fou, des del…

L’estudi del subdesenvolupament es generalitzà després de la Segona Guerra Mundial, que els moviments independentistes de les diverses colònies plantejaren la necessitat d’unes noves relacions entre les metròpolis i els territoris dominats Molts economistes dels països capitalistes desenvolupats cregueren que les característiques més colpidores d’aquells països, anomenats també el Tercer Món , com ara la fam, la mortalitat infantil, la manca d’estructures educatives, etc, podien ésser superades amb determinats programes d’ajut El mot subdesenvolupament suggeria la idea que la…

Llicenciat per la universitat de Barcelona 1986, feu estudis de postgrau a la universitat de Chicago, on obtingué un màster 1988 i el 1993 es doctorà en economia a la universitat de Barcelona, d’on és professor des del 1992 i, des del 2003 catedràtic d’economia Ha estat també professor visitant a la universitat de Cornell EUA en 2004-2005 i posteriorment també a les de Harvard 2005-2006, Puerto Rico 2009 i a l’European University Institute de Florència 2009 Afiliat al Partit dels Socialistes de Catalunya 1980, ha estat assessor econòmic a la diputació de Barcelona 1989-90, del ministeri d’…