Resultats de la cerca
Es mostren 529 resultats
necròpolis
Necròpolis de la cova del Romeral, a Antequera (Màlaga)
© Fototeca.cat
Arqueologia
Conjunt de sepulcres subterranis.
Aquest terme designà primerament els sepulcres d’Alexandria d’Egipte, però posteriorment fou emprat en especial per a referir-se als cementiris d’època prehistòrica o antiga, que constitueixen una de les fonts de documentació estudiades pels arqueòlegs El ritual d’enterrar els morts segons sistemes o costums establerts, diferents en cada cultura, és documentat des del Paleolític, però és del Neolític ençà que hom disposa de restes abundants Els enterraments poden ésser individuals, de parella o família nuclear, o collectius de grup o clan, segons les cultures i les èpoques Els…
Bartomeu Ensenyat i Estrany
Prehistòria
Prehistoriador i folklorista.
Treballà a Mallorca, sobretot a Sóller i la seva rodalia Com a prehistoriador i arqueòleg fou comissari d’Excavacions Arqueològiques de Balears 1951-56 i coordinador del Patronat d’Excavacions Arqueològiques Submarines de Balears 1969-75 Publicà treballs sobre les ceràmiques incises, els problemes del ritu dels enterraments amb calç i les construccions talaiòtiques Cal esmentar Cerámicas con decoración incisa 1951, Los problemas actuales de la historia primitiva de Mallorca 1953, Excavaciones en el Puig d’en Canals, Sóller 1954, Hallazgo de un cráneo trepanado en la necrópolis…
enterrament
Etnologia
Religió
Cerimònia de sepultura d’un mort.
El diferent tractament que cada poble ha donat als morts mort està íntimament lligat a les seves concepcions religioses La convicció, per exemple, que la mort comporta un element d’impuresa provocà l’allunyament del cadàver dels llocs habitats, àdhuc amb el seu abandó a les forces de la natura la mar o els rius, els ocells de rapinya, etc, o retirant-los a grutes naturals alguns pobles antics de les illes del Pacífic o d’Amèrica i Àfrica o artificials Egipte L’enterrament pròpiament dit es relaciona sovint amb la convicció que l’esperit del difunt no pot reposar fins que el seu cos no ha…
Hàbitat rural del Morer (Sant Pol de Mar)
Planta d’aquest antic centre industrial de l’Alt Imperi, reocupat entre els segles IV i VI E Gurri El jaciment del Morer és situat en una zona aturonada del municipi de Sant Pol de Mar Maresme, a una altura de 94 m sobre el nivell del maren el Punt més alt costat sud-oest, a uns 150 m, hi transcorre el torrent o la riera del Morer, que desguassa a la costa a uns 900 m del jaciment Aquest fet no és casual En època d’August s’hi construí un centre productor de vi aquest producte arribava a la costa per la riera i s’embarcava en vaixells cap a diferents ports de la Mediterrània El jaciment té…
catacumba

Catacumbes de San Genaro, a Nàpols
Història
Religió
Cementiri subterrani d’inhumació compost de galeries i cambres.
El seu ús és anterior al cristianisme Seguint la llei romana que prohibia els enterraments a l’interior de les ciutats, els primers cristians construïren, amb tota llibertat, diversos cementiris subterranis, que només foren utilitzats esporàdicament com a lloc de culte, durant les persecucions Arribaren a tenir bastants quilòmetres de longitud i diversos pisos superposats Els difunts eren dipositats en nínxols loculi cavats a les parets, molts d’ells decorats amb pintures, que forneixen les principals fonts sobre l’art cristià dels primers segles Els temes emprats fan sovint…
Sepultures alt-medievals del Vilar (Sant Pere de Ribes)
Art romànic
En un camp anomenat el Vilar, dins la finca de Can Mercer de la Penya, situada uns 2,5 km del nucli urbà de Ribes, en direcció est, van aparèixer l’any 1900 restes humanes El 1956 es van trobar les restes d’una possible tomba El 1978, en aparèixer una tomba fortuïtament, es decidí fer una ràpida excavació duta a terme per Benjamí Costa, Jaume Gabaldà, Josep, Magí i Xavier Miret i Eduard Riu de la Universitat de Barcelona Es trobaren dues tombes, les quals tenien unes característiques molt similars Totes dues foren excavades a la mateixa terra, amb una planta no gaire regular Eren orientades W…
muntanya de Vilanera
Cim
Cim del municipi de l’Escala (Alt Empordà).
D’una altitud de 26 m, hi ha el monestir de Santa Maria de Vilanera En 1999-2000 s’hi dugueren a terme excavacions arqueològiques que documentaren diverses fases d’ocupació, des de l’edat del bronze fins a l’època moderna La superfície excavada era d’uns 1500 m 2 , però s’estima que tot el jaciment és entre tres i quatre vegades més gran Les restes més antigues corresponen a diverses estructures i objectes funeraris del Neolític mitjà uns 3500 anys aC, d’entre les quals sobresurten unes 300 peces de ceràmica, la major part de les quals són urnes, algunes de procedència fenícia La necròpolis…
Badarià
Prehistòria
Període de la prehistòria egípcia corresponent al Calcolític inicial.
La cultura badariana s’estengué per una part de l’Egipte mitjà, tot l’alt Egipte i la zona nord del Sudan El jaciment epònim és El-Badari, a la vora dreta del Nil, a l’Egipte mitjà Són, sobretot, conegudes les necròpolis, amb els cadàvers arrupits i amb amulets de vori d’hipopòtam o estatuetes femenines de ceràmica Els poblats eren de cabanes de fibra vegetal o de paravents Els badarians conreaven el blat i l’ordi, que conservaven en sitges excavades a terra i revestides de fang La caça i la pesca eren importants encara hom troba hams d’os i puntes de fletxa Sembla que hi havia un comerç…
Necròpoli dels Fossassos (Torrefeta)
Art romànic
Situació Aquest jaciment es troba a uns 700 m al N del nucli urbà de Torrefeta, en un camp de conreu lleugerament en pendent que mira a migjorn Mapa 34-14 361 Situació 31TCG563248 Per anar-hi des de Cervera cal agafar la carretera L-311 en direcció a Guissona fins a la cruïlla de Torrefeta, on prendrem una carretera veïnal que mor dins el nucli urbà Un cop a Torrefeta s’ha d’agafar el camí de la Font, que surt des del N del poble, i seguir-lo fins a la cruïlla del camí de Guissona, on ens desviarem a mà esquerra per un camí que ens deixa a uns pocs metres del tossal conegut com els “Fossassos…
Benet Baïls
Filosofia
Història
Matemàtiques
Matemàtic i erudit il·lustrat.
Inicià la seva formació científica i humanística a Tolosa de Llenguadoc —on sembla que no acabà els estudis de teologia— i la completà a París, on exercí el càrrec de secretari de l’ambaixador d’Espanya Posteriorment residí a Madrid fins a la seva mort Després dels seus primers treballs, publicats en francès, i de collaboracions posteriors en obres collectives en la mateixa llengua, es distingí per la seva tasca de difusió de la cultura científica a la península Ibèrica, on les seves obres foren adoptades com a llibres de text pels collegis i les universitats, especialment els Elementos de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina