Resultats de la cerca
Es mostren 540 resultats
guerra de Crimea
Conflicte bèl·lic provocat per les ambicions de l’imperi tsarista sobre una part del territori turc i, d’una manera immediata, per la pretensió russa d’exercir una certa jurisdicció damunt els cristians ortodoxos que vivien a Turquia.
La negativa turca portà Nicolau I a la invasió dels principats del Danubi La guerra esclatà oficialment el 23 de setembre de 1853 no assolí, però, unes grans dimensions fins que França i la Gran Bretanya, tement l’expansió territorial de Rússia, decidiren d’intervenir-hi 27 de març de 1854 Àustria i Prússia es mantingueren neutrals, i Rússia restà completament aïllada L’acció bèllica es concentrà a la península de Crimea Pel gener del 1855 Cavour envià 10 000 soldats per ajudar els aliats en nom del Piemont El desenllaç de les accions de guerra setge de Sebastòpol, fou favorable…
Nasser
Història
Militar
Nom amb què és conegut Ǧamāl ‘Abd al-Nāsir, polític i militar egipci.
Lluità a la primera guerra araboisraelina 1948-49 Membre preeminent del grup d’"oficials lliures” que destronà el rei Faruk 1952, cedí, però, inicialment, la presidència de la nova república al general Naguib Dos anys més tard el substituí i el confinà a l’interior del país Amo incontestable del govern egipci, inicià una moderada reforma agrària, declarà la llibertat religiosa i portà a terme la nacionalització del canal de Suez 1956, tot propugnant un socialisme estretament lligat amb l’URSS, de la qual rebé ajuda econòmica, material bèllic i assessorament tècnic de tota mena Constituïda la…
Casal Reusenc dels Esports
Esport general
Moviment associatiu sorgit a Reus a l’agost del 1936 per seguir fomentant la pràctica esportiva un cop esclatà la Guerra Civil Espanyola.
Absorbí l’activitat que fins llavors duien a terme diferents clubs de la ciutat, com el Reus Deportiu El recinte poliesportiu on jugaven els seus equips fou batejat amb aquest nom i, coincidint amb el canvi, els conjunts del Reus Deportiu passaren a anomenar-se Reus Popular fins el 1939, que es restablí el nom originari
Recife

Església Olinda, Recife
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’estat de Pernambuco, Brasil.
Situada a la costa atlàntica, en una plana alluvial a la desembocadura dels rius Capiberibe i Beribe, la ciutat està dividida en illes formant barris, els tres més importants dels quals són Recife barri antic, San Antonio barri central i Bõa Vista barri modern Actualment s’estén cap al S, a la platja de Bõa Viagem, i cap a l’interior amb el barri d’Apipucos Important port de mar, té, davant l’entrada, un gran baix de corall, que dóna nom recife a la ciutat Indústries químiques, tèxtils, del calçat, del paper i del tabac Té mà d’obra barata, a causa de la gran quantitat d’immigrants…
Sucre
Ciutat
Capital de l’estat i del departament de Chuquisaca, Bolívia.
És la seu del poder judicial El fet que la capital administrativa fos traslladada a La Paz ha influït en el dèbil creixement que ha experimentat la ciutat 106590 h 1973 i ha produït un estancament econòmic Situada a 2835 m d’altitud, té indústries alimentàries i del tabac, del ciment, de conserves de fruites, del calçat, de licors i de teixits Hi ha refineria de petroli Centre d’ensenyament superior Universidad Boliviana Mayor, Real i Pontificia de San Francisco Javier, fundada el 1624 Fundada el 1538 per Pedro Anzúrez sobre un poblat indi, esdevingué el centre de l’explotació i el comerç de…
Carles Maria Isidre de Borbó
Història
Pretendent carlí a la corona d’Espanya amb el nom de Carles V.
Fill de Carles IV i germà de Ferran VII Durant la Guerra del Francès residí a Valençay fins el 1814, que retornà a la península Ibèrica i fou nomenat general de brigada de carrabiners El 1823 començà d’agrupar els elements absolutistes més radicals apostòlics, descontents de l’actitud moderada de Ferran VII després del Trienni Liberal, i tres anys després ja era cap visible d’aquesta fracció El 1830 reconegué la Pragmàtica Sanció, però la reacció dels seus partidaris determinà el govern d’obligar-lo a marxar a Portugal Mort Ferran VII, no reconegué Isabel II i llançà un manifest 1 d’octubre…
Yuan Shikai
Història
Política
Polític xinès.
D’una família de petits terratinents, fou president imperial de Corea 1885-94 i jutge de Zhili actual Hebei, amb funcions militars Unit als reformistes 1898, organitzà les primeres tropes regulars però, traint els reformistes i l’emperador Guangxu, assegurà el cop d’estat reaccionari fomentat per l’emperadriu Cixi, de la qual esdevingué el braç dret Intelligent, enèrgic i sense gaires escrúpols, s’apropià les idees dels liberals i les aplicà, sense ells, tot i la resistència dels clans manxús conservadors Creà un tribunal de control administratiu i constitucional per a preparar la constitució…
François Jacob
Biologia
Medicina
Metge i biòleg francès.
Mentre cursava medicina, esclatà la Segona Guerra Mundial El 1940 fugí a Anglaterra, on s’uní a De Gaulle, i com a metge militar, als aliats al Nord d’Àfrica i a França Fou ferit greument, i després de la guerra obtingué la Creu de la Guerra i la Creu de l’Alliberament pels seus serveis en combat El 1947 acabà els estudis de medicina, però les ferides de guerra l’obligaren a decantar-se per la recerca El 1950 s’incorporà a l’Institut Pasteur i el 1954 es doctorà per la Sorbona A l’Institut Pasteur, on el 1956 fou nomenat director de laboratori i el 1960 cap del departament de…
Urraca I de Castella-Lleó
Història
Reina de Castella i de Lleó i de Galícia (1109-26), i també d’Aragó i Navarra.
Filla primogènita i successora d’Alfons VI de Castella i de Constança de Borgonya Es casà ~1090/91 amb Ramon de Borgonya , el qual rebé d’Alfons VI el govern del territori de Galícia amb el títol de comte, i poc després també el govern de Zamora A la mort del seu marit 1107, Urraca i el seu fill Alfons reberen la investidura de la tinença o govern de Galícia, amb la condició que si la infanta es casava de nou, la senyoria restaria reservada a Alfons únicament El desastre d’Uclés 30 de maig de 1108, en què morí Sanç, germà d’Urraca i hereu de la corona castellanolleonesa, encetà una crisi…
‘Umar Hassan Ahmad al-Bašīr
Política
Militar i polític sudanès.
El 1960 ingressà a l’exèrcit Posteriorment estudià a Egipte i el 1967 es graduà a l’Acadèmia Militar del Sudan Després d’ampliar estudis a l’estranger entre altres països, a Malàisia, al final dels anys vuitanta dirigí les operacions contra la guerrilla secessionista no musulmana del Moviment d’Alliberament Popular del Sudan MAPS, al sud del país Ascendit a coronel, el 1989 fou un dels artífexs del cop militar que enderrocà la coalició de govern d’al-Ṣādiq al-Mahdī, i formà part de la junta que el substituí en el poder El 1993 fou nomenat president del Sudan, càrrec des del qual reforçà la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina