Resultats de la cerca

Situació Aspecte de les estructures dels segles Vlll-X posades al descobert durant les excavacions realitzades en aquesta plaça l’any 1984 A Curto La plaça de la Mare de Déu de la Cinta, on hi ha el jaciment, es troba al casc antic, al costat del claustre de la catedral, una de les portes del qual s’obre a la plaça l’anomenada porta de l’Olivera A la plaça conflueixen, pel costat sud-oest, el carrer de la Rosa i el de Taules Velles, i pel nord-est, el de la Suda, el de la Mercè i el de l’Arc del Romeu Mapa 32-20 522 Situació 31TBF913213 Excavacions arqueològiques Els treballs arqueològics en…

Situació Vista des del sud-est de les ruïnes de l’església i del seu entorn un cop acabada la restauració J Isern L’església és emplaçada al costat de les ruïnes del castell, la situació i l’accés del qual ja hem descrit en l’apartat anterior FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCG741129 Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Veciana Només fou capella i no sembla pas que arribés a tenir funcions de sufragània El castell de Veciana es documenta a partir del 1045, any en què Bernat Guifred feu testament i deixà a la canònica de Sant Pere de Vic el castell de Veciana…

Tenen aquesta forma algunes dolines, i també un conjunt de barrancs que, concorrent en un punt, formen la conca de recepció d’un torrent

És situat al vessant meridional de la serra de la vall de Llimiana, dominant aquesta vall, davant el Montsec Dins la seva demarcació i a poca distància hi ha el poble de Sant Martí de Barcedana La seva església parroquial és dedicada a sant Miquel La senyoria era del priorat de Meià En el municipi hi ha un poblat medieval fortificat segles XI-XII, prototip d’establiment rural de l’època Hi destaquen un castell de planta triangular i de torre central cilíndrica, un barri de cases d’una sola planta situades en terrasses successives sota el castell, i un temple romànic tardà d’una nau amb absis…

Fou excavada 1929-31 per Lluís Pericot, i els materials es conserven al Museu de Prehistòria de la Diputació de València Els estrats tenien una potència de 8,5 m i presentaven, de baix a dalt, Aurinyacià superior, Solutrià dividit en Solutrià inferior o Protosolutrià, mitjà o normal i superior, Solutreoaurinyacià final i Magdalenià I, II, III i IV Destaca la descoberta d’un nou tipus de punta solutriana, i les nombroses plaquetes de pedra gravades i pintades, amb animals bòvids, cèrvids, cavalls, o bé temes geomètrics, abstractes, concretades sobretot als nivells solutrians L’excavació marcà…

Equival al terme Calcolític , emprat sobretot pels prehistoriadors que treballen al Pròxim Orient i pels francesos i italians als Països Catalans, Bosch i Gimpera adoptà el d' Eneolític , que avui és dominant, bé que posteriorment altres prehistoriadors prefereixen de dir-ne bronze antic edat del bronze Als Països Catalans, com en general a les terres veïnes, l’Eneolític començà entre el 2500 aC i el 2000 aC, i durà fins cap al 1500 aC Pertanyen a aquesta fase les construccions megalítiques de Catalunya i les coves sepulcrals d’enterrament collectiu del sud de Catalunya i del País Valencià,…

Situació Pati andalusí, amb restes d’enllosat i d’un pou, trobats a l’excavació del carrer de la Costa de Magdalena Ajuntament de Lleida Aquest jaciment arqueològic és situat a l’actual carrer de la Magdalena, just on avui dia hi ha l’Auditori Municipal AOC-ALP Mapa 32-15 388 Situació 31TCG023103 Jaciment arqueològic L’excavació de l’Antic Portal de Magdalena, que començà l’any 1984 i durà tres anys, va representar un avanç molt important per als estudis d’arqueologia urbana, d’una manera especial per als de l’època medieval, i també va suposar una molt notable aportació al coneixement del…

Situada vora la Noguera Pallaresa, fou inundada pel pantà de Sant Antoni vers el 1918 Fins el 1969 pertanyia al poble d’Aramunt L’hivern del 1945, en una gran davallada del nivell de les aigües del pantà, es descobriren abundants enterraments al voltant d’un edifici de naturalesa indeterminada Es trobaren dos tipus diferents de sepultures, unes de constituïdes per una excavació rectangular revestida lateralment per pedres treballades rectangulars, alguna de pavimentada amb lloses tosques del país i d’altres amb morter de calç, i les altres, de més pobres, formades per lloses i…

Des del 1984 fou professor numerari i des del 1989 és catedràtic d’arqueologia de la Universitat de Barcelona S'ha especialitzat en l’estudi del món romà i ha centrat la seva tasca de recerca en l’antiguitat tardana i en la numismàtica Des del 1987, a més, ha iniciat una línia de recerca sobre arqueometria amb la creació de l’Equip de Recerca Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona Ha dirigit i participat en diferents treballs d’excavació, sobretot a la ciutat romana de Clunia Burgos Entre les seves publicacions destaca La romanización de la Meseta Norte a través de la…

Es formà a la Universitat de València, on fou deixebla de Miquel Tarradell Professora adjunta de la Universitat de València 1976, des del 1985 n'és catedràtica d’arqueologia El seu treball de recerca abasta els períodes ibèric i romà i s’ha centrat al País Valencià, on ha excavat diversos jaciments Port de Sagunt, necròpolis ibèrica de Cabezo Lucero i ha dirigit un important programa d’estudi sobre el territori d’Edeta Llíria i de Sagunt També ha participat en els treballs d’excavació a la ciutat feniciopúnica i romana de Lixus Marroc Entre les seves publicacions destaquen…