Resultats de la cerca

De 14 anys a 22 treballà al taller d’estatuària religiosa dels germans Vayreda A Olot, amb el mestre Josep Berga i Boix, adquirí un domini depurat del dibuix i de la tècnica de l’escultura, amb el qual, posat al servei de la seva inspiració i del seu geni, creà un art personalíssim ple de vida i de força expressiva La seva obra marcà una fita en l’evolució artística del país, en una època de decadentisme escultòric acusat Cursà estudis a París i a Roma fins el 1893 El 1894 tornà a París a emprendre la vida professional fins que el 1906 s’establí a Madrid, on bastí conjunts…

De família molt humil, restà orfe el 1810, i alhora que treballava i estudiava medicina compongué el seu primer llibre, Poems 1817, que no tingué èxit, però que el decidí a renunciar a la seva carrera i a dedicar-se a les lletres L’extens poema allegòric Endymion 1818 significà l’aparició de la seva maduresa expressiva i el domini d’un vers d’una gran musicalitat El 1818, malalt de tuberculosi, inicià les seves tempestuoses relacions amoroses amb Fanny Brawne, i el 1819 el gran tema de la seva obra, el conflicte entre l’art i la vida, es plasmà en els seus admirables sonets i en…

Després dels estudis primaris es dedicà a treballar en diversos oficis, fins que el 1953 collaborà, com a crític, a Cahiers du Cinéma i Arts El 1955 féu el seu primer curtmetratge, Une visite , i després es convertí en l’ajudant de RRossellini, fins el 1958 Figura destacada de la Nouvelle Vague, establí nous postulats sobre l’estètica i l’expressió cinematogràfica, una nova capacitat expressiva de la imatge per ella mateixa L’any 1959 obtingué el premi a la millor direcció al Festival de Canes per Les Quatre-cents coups, i el 1973 rebé l’Oscar a la millor pellícula estrangera…

Estudià cant i el 1896 debutà a Brno com a Lohengrin Debutà a Viena 1896 amb Otello , on aviat assolí una gran fama Més tard 1899 triomfà a Breslau, on conegué qui havia de ser la seva esposa, Elsa Wertheim L’any següent debutà al Covent Garden, en els papers de Sigfried i Lohengrin, amb gran èxit El 1901 va passar a formar part de la companyia del teatre de l'Òpera Estatal de Viena, on desenvolupà una prolongada carrera d’èxits El 1902 debutà al teatre alla Scala, de Milà Adquirí fama internacional després d’ampliar els seus estudis amb el tenor polonès Jean De Reszke, el 1907 Posteriorment…

Es formà al Conservatori de Bolonya, on estudià violoncel i composició Primer violoncel de l’orquestra del Teatro Comunale de Florència 1936-66, des del 1942 fou professor d’aquest instrument al Conservatori de la ciutat de Florència A partir de l’any 1960 s’especialitzà en la música electrònica Creador de l’Estudio di Fonologia Musicale S2FM, impartí cursos al conservatori florentí i també a la Universitat d’Indiana EUA Si bé les seves primeres obres, compostes cap a la dècada dels anys quaranta, mostraven una estètica pròxima a la dels compositors italians anteriors a la Primera Guerra…

Exponent de l’orgueneria barroca, fou orguener de la capella reial, "Profesor de Matemáticas y Maquinaria Armónica" a la cort, conseller tècnic d’Esteban de Terreros en la redacció dels termes organístics en el Diccionario castellano ed 1786 i mestre de músics i orgueners, com ara Antoni Soler, Jordi Bosc i de Verí, Francisco Antonio Díaz o Joseph García Les seves obres cabdals foren els orgues de l’epístola i de l’evangeli de la catedral de Granada 1744-49, instruments que amplià posteriorment 1765-66, i el de la capella del Palau Reial de Madrid 1756-71 Morí mentre feia la installació…

Es formà a la seva ciutat natal, on fou infant de cor de la catedral fins aproximadament el 1565 Després és possible que fos enviat a estudiar a Roma Passà un curt període de temps com a mestre de cant a la catedral de Lleida, càrrec del qual fou revocat el 1576 Posteriorment fou mestre de capella de les catedrals de Segòvia, Àvila 1588 i Salamanca 1602 El 1587 el capítol de Sevilla el convidà a convertir-se en l’assistent de Francisco Guerrero, però en aquell moment Vivanco preferí anar a Àvila A Salamanca, l’any 1603 obtingué per oposició la càtedra de música de la universitat…

Sota aquest concepte unitari tradicional hom pot distingir diversos estils, dos en essència un d’aquests, que pot ésser atribuït amb certesa als sans històrics, caracteritzat per una temàtica on intervé la figura humana en escenes complexes de dansa, caça, lluita o màgia, d’un gran dinamisme i vitalitat expressiva, estès als actuals territoris de la República de Sud-àfrica, Botswana, Lesotho i Ngwane, en una època relativament moderna car ha estat conreat fins al nostre segle, tal com ho demostren les representacions de bantús i europeus Aquest estil es troba enllaçat íntimament…

Els finals de frase i, particularment, les cadències que conclouen una secció o una peça són els punts on habitualment s’aplica una lleugera retenció Al contrari, un passatge d’especial intensitat expressiva pot necessitar un increment en la velocitat dirigit cap a un punt culminant on es recuperi el tempo regular o es produeixi una retenció L’expressió rubato o tempo rubato indica el desig per part del compositor que una peça o una part sigui interpretada amb una especial atenció als recursos agògics Moltes vegades, però, el compositor no dona cap indicació i és l’intèrpret qui…

Admirador dels prerafaelites, mostrà de seguida un estil propi Seguint les inquietuds romàntiques, viatjà al continent, i en tornar s’establí a Chelsea amb DGRossetti i GMeredith Sota els cànons d’un Romanticisme militant, donà a conèixer The Triumph of Time 1862 Després d’un llarg viatge a Europa, publicà Atalanta in Calydon 1865, sota les normes de la tragèdia grega, obra en la qual un profund estudi del llenguatge ja manifestava la riquesa d’imatges i la genialitat expressiva de Poems and Ballads 1871 i d’una gran part de la seva obra Amb aquest llibre marcà una actitud de rebellió enfront…