Resultats de la cerca
Es mostren 292 resultats
teoria de la porta d’entrada
Medicina
Teoria sobre la transmissió del dolor formulada l’any 1965 pel psicòleg canadenc Ronald Melzack i el neurofisiòleg britànic Patrick Wall.
Segons Melzack i Wall, les percepcions del sistema nerviós, principalment la del dolor, no depenen únicament de l’estimulació perifèrica i de la seva transmissió, sinó que hi ha sistemes propis de modulació medullar que hi influeixen La transmissió de la sensació dolorosa a l’encèfal a través de fibres aferents primes es pot inhibir per l’acció de l’estimulació de fibres gruixudes, que són les que transmeten la sensació del tacte, de tal manera que es pot provocar una mena de ‘porta’ que bloqui l’ascens del dolor La teoria de la porta d’entrada fomentà l’aparició de noves tècniques…
Companyia de Filats de Cotó
Indústria tèxtil
Economia
Companyia fundada el 1772 a Barcelona per negociants i fabricants d’indianes, per filar el cotó en floca procedent d’Amèrica.
Estimulada pel govern, desitjós de promoure el conreu del cotó americà, li fou concedida fadiga sobre el que arribés de Cadis Entre els 25 membres fundadors figuraven Joan Pau Canals i Martí, Bernat Glòria, Joan Canaleta i Isidre Català Tots hi aportaven un nombre de telers que oscillava entre 12 i 80 Creada per cinc anys, fou renovada posteriorment, i el 1785 hi figuraven ja 60 membres Fomentà la fabricació d’indianes amb la importació de primera matèria i l’establiment de filatures segons el sistema creat per Josep Canaleta el 1766 Els seus membres han estat considerats com la segona…
Frederic Guillem I de Brandenburg
Història
Elector de Brandenburg (1640-88) i duc de Prússia (1657-88).
Succeí el seu pare, Jordi Guillem I, en plena guerra dels Trenta Anys Signà la pau per separat amb Suècia 1641, però pels tractats de Westfàlia assolí la Pomerània oriental i obtingué quatre bisbats Trencà l’aliança amb Polònia quan aquesta fou envaïda per Suècia i Rússia, cosa que li reportà el ducat de Prússia tractat de Wehlau, 1657 Formà part de la Gran Aliança de la Haia 1674 contra França El 1675 derrotà Suècia a Fehrbellin i s’annexà la Pomerània occidental, que hagué de restituir per pressió de Lluís XIV 1679 Imposà als seus estats la unió administrativa, tributs comuns i fixos i el…
teletreballador | teletreballadora
Economia
Persona que realitza una activitat professional des de casa seva amb un ordinador connectat al centre de treball per al qual treballa.
La forta implantació de les tecnologies de la informació ha estès la figura de la persona que treballa sense necessitat de desplaçar-se al lloc de feina, simplement connectada per via telemàtica El 1999 hi havia a Espanya uns 357 000 teletreballadors, davant dels més de dos milions d’Alemanya i el Regne Unit o més d’un milió a Holanda A Catalunya aquest sistema de treball encara no és gaire habitual, però es va difonent, ja que proporciona un avantatge de reducció de costs per a les petites i mitjanes empreses Des dels sindicats s’ha advertit dels riscs que comporta la seva manca de regulació…
Federació Catalana d’Hípica
Hípica
Organisme rector de l’hípica a Catalunya.
Fou fundada l’any 1969 com a continuació de la delegació catalana de la Reial Federació Hípica Espanyola Els primers presidents foren Jorge Camps i Àngel Clavero Té per objectiu la promoció i la regulació de l’hípica esportiva i inclou les modalitats de doma clàssica, salt d’obstacles, volteig, doma vaquera, raid, bàsquet a cavall, enganxos, TREC tècnica de recorregut eqüestre, alta escola i equitació western Fomenta també el turisme eqüestre, la hipoteràpia i l’equitació adaptada Vetlla per la formació dels esportistes, els àrbitres, els tècnics i els dissenyadors de recorreguts…
Nemesi Ponsati Solà
Esport general
Educació
Pedagog i directiu esportiu.
Format a l’Escola de Mestres Joan Bardina, fomentà l’esport i l’educació a Catalunya seguint l’esperit noucentista de la seva joventut Començà la seva activitat esportiva al Gimnàs Vila i, el 1916, passà al Club Natació Barcelona CNB, en el qual practicà la natació i l’atletisme, esport que impulsà amb la creació de la secció corresponent 1922 i la competició Atleta Complet 1934 Presidí el CNB durant els anys trenta i les federacions catalanes de natació 1922 i atletisme 1949-53 Participà en la constitució de la Confederació Esportiva de Catalunya 1922, i fou vocal conseller del Comitè…
Venceslau II de Bohèmia
Història
Rei de Bohèmia (1278-1305) i de Polònia (Venceslau I: 1300-05).
Fill i successor d’Otakar II i de la seva segona muller, Cunegunda d’Hongria Estigué sota la tutela del seu cosí, el marcgravi Otó IV de Brandenburg, que governà tirànicament, i no regnà oficialment fins el 1283 No pogué dominar del tot la noblesa Renuncià a les pretensions sobre Àustria i Estíria, però estengué la sobirania feudal sobre els ducats de Silèsia, que foren de Polònia Intervingué en l’elecció del duc Albert I d’Àustria com a rei de Romans 1297-98, però hagué de sofrir-ne el domini Vidu de Judit, germana del dit AlbertI, es casà amb l’hereva de Polònia, Elisabet, i fou cridat a…
Club d’Escacs Olot

Equip del Club d’Escacs Olot guanyador del Campionat de Catalunya de primera divisió del 1976
Club d’Escacs Olot
Escacs
Club d’escacs d’Olot.
Fundat a l’agost del 1948, tingué com a precedent la Penya d’Escacs Olot, creada uns mesos abans El 1958 s’inscriví en campionats catalans federats i deu anys després començà a oferir cursos d’escacs, amb professors com Antonio Medina, Olaf Ulvestad o João Cordovil A partir del 1976 fomentà els escacs entre els escolars Aquell any es proclamà campió de Catalunya i, el següent, campió d’Espanya de segona divisió Durant uns anys jugà en l’elit del Campionat d’Espanya, del qual resultà subcampió el 1980 Juga habitualment a primera divisió catalana Entre el 1965 i el 1976 organitzà el Torneig…
Ferran d’Aragó i de Gurrea
Història
Cristianisme
Arquebisbe de Saragossa (1539-77) i lloctinent d’Aragó (1566-75).
Era fill de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó i d’Anna de Gurrea Ingressà a l’orde del Cister 1522, i fou abat de Veruela Tingué un llarg pontificat reformador i convocà sínodes, renovà la litúrgia, vetllà pels seus sacerdots, per als quals publicà el Breviario de Alfonso de Quiñones, fomentà la renovació dels ordes mendicants a Aragó i, el 1550, publicà la butlla In cena Domini D’altra banda, veié sense gaire entusiasme el moviment reformador del concili de Trento i es resistí a la implantació dels jesuïtes a Saragossa Home d’extensa cultura i especialment amant de la història,…
Isidor de Sevilla
Cristianisme
Doctor de l’Església i bisbe de Sevilla (600-636) hispanoromà.
Germà de Leandre, que li féu de tutor i de mestre, del qual heretà la mitra sevillana Cal interpretar les nombroses obres d’Isidor Differentiae, Synonyma, Institutionum disciplinae, De natura rerum, De ordine creaturarum, Chronica maiora, Historia Gothorum Vandalorum Sueborum, Laus Spaniae, Proõmia, De ortu et obitu patrum, De numeris, De nominibus legis et euangeliorum, Quaestiones in Vetus Testamentum, Sententiae, De fide catholica, De ecclesiasticis officiis, Regula monachorum , etc a la llum del seu interès per la formació dels clergues amb vista a la pastoral per això fomentà les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina