Resultats de la cerca
Es mostren 228 resultats
la Trapa
Comunitat de monjos trapencs, procedent de Santa Susanna de Maella (Terra Alta), instal·lada l’any 1810, fugint de l’ocupació francesa, a la vall de Sant Josep de la Palomera (Andratx, Mallorca).
Hi residí pràcticament fins el 1817, que retornà a Santa Susanna En aquest curt espai de temps edificaren una casa monàstica Santa Maria de la Trapa, de s’Arracó i agençaren per a l’agricultura tot el redós, que abans era pràcticament un desert El 1825 hom intentà de nou, sense èxit, de restablir al lloc una comunitat de trapencs
Sepultura del Grauet (Aguilar de Segarra)
Art romànic
Situació Aquest enterrament es localitza al bell mig d’una vinya replantada fa poc, a uns 150 m de l’església romànica de Santa Maria del Grauet Long 1°37’10” — Lat 41°42’21” La petita església serveix de magnífic punt de referència per arribar a aquesta sepultura, puix que el gran bloc és visible si hom mira vers tramuntana Necròpoli Un gros bloc de pedra, després segurament de la penya veïna, serví per a excavar-hi un sepulcre amb els extrems arrodonits i amb la capçalera més ampla que el peu, amb el difunt mirant vers ponent F Baltà Un detall de la pedra on apareix excavada la sepultura,…
Calàbria grosa
Les calàbries són ocells cabussadors de grans dimensions, de plomatge molt semblant en totes les espècies a l’hivern, però diferenciat i característic a l’època nupcial La calàbria petita Gavia stellata ateny 56 cm i en plomatge hivernal a dalt a l’esquerra es reconeix principalment per la forma del bec, fi i lleugerament boterut de baix, mentre que a l’estiu a la dreta és característica per la taca vermellosa del coll La calàbria agulla Gavia arctica ateny 64 cm i en plomatge hivernal al mig a l’esquerra és difícil de reconèixer, mentre que a l’estiu al mig a la dreta és característica…
Totes les bèsties de càrrega
Literatura catalana
Novel·la de Manuel de Pedrolo, publicada el 1967.
Narra l’aventura d’un home innominat, i per extensió de tot un poble, sotmès a un procés anorreador de la seva identitat, amb la intenció d’as-similar-lo a la de l’ocupant El protagonista ésobligat a assistir a una triple intervenció quirúrgica que fan a la mare al cervell, al cor i al sexe Perquè denuncia que la volen despersonalitzar, i creu que l’han morta, és empresonat Alliberat per un atzar que forma part del judici, torna a casa, on ara viuen altres fills de la mare i d’on, fugint d’un escorcoll policial, pot salvar una adolescent que, com totes les del seu poble, havia de…
André Previn
Música
Nom amb el qual fou conegut el director d’orquestra, pianista i compositor nord-americà d’origen alemany Andreas Ludwig Priwin.
De gran precocitat, començà estudis de piano al Conservatori de Berlín als sis anys, i esdevingué un virtuós de l’instrument Fugint dels nazis, la seva família, d’origen jueu, marxà a París el 1938, on durant un any fou deixeble de Marcel Dupré al Conservatori de París Exiliat als Estats Units amb la seva família, hi estudià composició amb Joseph Acron i Mario Castelnuovo-Tedesco, a Los Angeles, i direcció amb Pierre Monteux, a San Francisco Nacionalitzat nord-americà 1943, el 1946 escriví per a Josep Iturbi una peça de jazz per al film musical Holiday in Mexico Després d’un any…
,
Gabriele D’Annunzio
Literatura italiana
Escriptor italià.
Fou representant del decadentisme italià Visqué a Roma des del 1881 i passà un quant temps a Nàpols 1891-94 féu un viatge a Grècia 1895, fou elegit diputat 1897 i des del 1898 residí sovint a Settignano Toscana, on escriví moltes de les seves obres Fugint dels creditors, se n'anà a França 1910-15, d’on tornà per participar en la Primera Guerra Mundial volà sobre Viena i Trieste, atacà la base naval de Buccari i dirigí la conquesta de Fiume 1919 Participà en la política feixista, malgrat el seu contrast personal amb Mussolini Príncep de Montenevoso des del 1924, fou nomenat…
George Soros
Política
Financer, filantrop i pensador nord-americà d’origen hongarès.
De família jueva, aconseguí evadir la persecució nazi i el 1947, fugint de l’estat comunista hongarès, anà a la Gran Bretanya, on estudià a la London School of Economics i fou molt influït per les idees de Karl Popper relatives a la societat oberta en contraposició als règims totalitaris El 1956 es traslladà als Estats Units, on acumulà una gran fortuna, i el 1969 creà el fons d’operacions Quantum, considerat un dels més rendibles del món Algunes de les seves operacions financeres en borsa, com ara la compra massiva de lliures esterlines l’anomenat “divendres negre” 16 de…
Trobat
Àrea de nidificació del trobat Anthus campestris als Països Catalans Maber, original dels autors Ocell escàs com a estival i nidificador, és quelcom més comú durant els dos passos migratoris A l’època de la reproducció es troba en una bona part de la Catalunya Nord, normalment fins als 400 m d’altitud A la resta del Principat, la seva distribució és força irregular, en petits nuclis, ací i allà, absent de les comarques pirinenques i fugint de la Catalunya humida aquí cria des del nivell de la mar fins a l’alta muntanya, i s’ajusta en certa manera a la isoterma dels 20°C de l’agost A Andorra…
Gustave Charpentier
Música
Compositor francès.
Vida Començà els seus estudis musicals a Tourcoing Flandes, on la seva família emigrà tot fugint de la invasió dels alemanys l’any 1870 Allí mostrà una gran habilitat com a violinista i fundà una societat musical Estudià al Conservatori de Lilla i, des de la seva ciutat, l’ajudaren econòmicament per tal que pogués fer-ho al de París, on el 1881 fou alumne del violinista Lambert Massart Charpentier portà una vida bohèmia, que durant un temps el feu abandonar els estudis, si bé els reprengué més tard amb J Massenet, amb qui estudià composició El 1887 obtingué el Premi Roma amb la cantata Didon…
orde de Calatrava
Militar
Orde militar que tingué origen en la donació feta el 1158 per Sanç III de Castella de la fortalesa de Calatrava (prop de Carrión de Calatrava, a Castella la Nova) a l’abat de Fitero, Ramon Serrat, al capdavant d’un grup de cavallers i monjos, perquè la defensessin contra els musulmans.
L’orde adoptà la regla del Cister, fou aprovat pel papa Alexandre III el 1164 i el 1187 s’afilià a l’abadia de Morimond Perduda Calatrava 1195, els cavallers de l’orde conqueriren la fortalesa de Salvatierra prop de Calzada de Calatrava, a Castella la Nova, on s’establiren i tocant a la qual fundaren posteriorment el convent i castell de Santa María la Real de Calatrava la Nueva, actualment arruïnat L’orde posseí enormes dominis, especialment al Campo de Calatrava , i assolí el període de màxima esplendor al s XIII Una branca femenina, fundada el 1219, ha perdurat fins a l’època actual L’orde…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina