Resultats de la cerca

Fou fundat per Manuel Maria de Santana, propietari de “La Correspondencia de España” de Madrid, amb la participació del periodista Francesc Peris i Mencheta i de l’impressor Joan Guix Poc temps més tard, esdevindria empresa exclusiva de la família Peris-Mencheta i Guix Tot i mantenir una orientació política de caire conservador, el diari tendia a accentuar la quantitat i la varietat del material informatiu, servit per l’Agència Mencheta de notícies, i prefigurà la línia tècnica que després perfeccionà Peris i Mencheta a “El Noticiero Universal” de Barcelona i “El Noticiero Sevillano” Durant…

Es formà musicalment a l’escolania de l’Església Magistral d’Alcalá, de la qual fou nomenat segon organista el 1738 i mestre de capella, probablement, el 1740 El 1744 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral de Palència, on residí fins el 1765, any en què guanyà la plaça del reial convent de La Encarnación de Madrid, vacant per la mort de Josep Mir i Llussà, càrrec que exercí fins que morí La importància de la capella del cèlebre convent li permeté relacionar-se amb els músics, artistes i polítics de la cort, entre els quals sempre destacà S’han conservat unes 300 composicions d’…

Vida Home polifacètic i molt lligat als cercles avantguardistes de França, el 1936 assumí la direcció de Laya Films a instàncies del seu amic Jaume Miravitlles, cap del Comissariat de Propaganda de la Generalitat durant la guerra A França fou membre del grup esquerrà Octobre i collaborà amb films de Jean Renoir, Jacques Becker o Pierre Prévert Pintor, decorador, escriptor cinematogràfic, tenia idees pròpies respecte al cinema i per afinitat ideològica era proper a l’anarquisme vitalista que havia viscut en cercles polítics i artístics a la França de preguerra Fou un creador i al mateix temps…

Durant la seva etapa de formació establí una fructífera amistat amb Antoni Clavé, una relació que els portà a compartir militància ideològica i tots els avenços tècnics i conceptuals de l’efervescent escena artística de l’època Ambdós participaren en concursos com el de cartells que organitzava el setmanari catalanista d’esquerres L’Opinió en el qual, l’any 1933, Clavé s’endugué el primer premi i Ortiga el segon i es feren càrrec de la decoració del Celler Bohemi, una botiga d’alimentació que tenia un espai dedicat a actuacions artístiques A causa de l’època convulsa en què visqué i,…

El seu nom evocava la irlandesa Home Rule League Després d’un període enormement influent dins el catalanisme, el seu pes minvà a partir de 1895 D’una banda, davant la força creixent de la més dinàmica Associació Popular Regionalista d’altra banda, perquè els elements possibilistes vinculats al setmanari La Veu de Catalunya hi trobaren un clima advers als seus arguments favorables a la lluita electoral Des de 1897 hi predominà el grup del diari La Renaixensa entre d’altres, Pere Aldavert, Àngel Guimerà, Josep Franquesa i Francesc Matheu, portaveu del sector més intransigent i apolític del…

Estudià a Tübingen, amb Hölderlin i Hegel, dels quals fou amic Cridat el 1798 a la Universitat de Jena, hi coincidí amb Fichte, Hegel, els germans Schlegel, Novalis i Tieck En aquest període, el més fecund de la seva vida, elaborà una “filosofia de la natura”, que exposà en el System des transzendentalen Idealismus ‘Sistema de l’idealisme transcendental’, 1800 i en el diàleg Bruno 1802 Després de la publicació de Philosophie und Religion 1804, trencà amb Hegel, ruptura de la qual és testimoni el pròleg de la Fenomenologia de l’esperit 1807 d’aquest, i a la qual cal atribuir la migrada obra…

E d’Ors, sd RM Des que Enric Prat de la Riba nomenà, l’any 1914, president del Consell de Pedagogia Eugeni d’Ors i Rovira 1882-1954, conegut per Xènius, aquest va ser encimbellat en l’esfera directiva de Catalunya fins arribar a exercir una mena de dictadura personal sobre el que havia de ser la nova cultura catalana Així, fins a la seva dimissió al principi del 1920 com a director d’Instrucció Pública de la Mancomunitat, Xènius monopolitzà la conducció ideològica d’una bona part de la intellectualitat catalana Des del seu càrrec preeminent, d’Ors impulsà al llarg d’aquells anys diferents…

Vida i obra Llicenciat en filologia romànica a la Universitat de Barcelona 1967, fou professor a l’Escola d’Estudis Hispànics de la Universitat de Liverpool 1972-2008 Deixeble de Joaquim Molas , erudit, assagista brillant i agosarat, cerca una alternativa per a la història literària sovint a través de la interpretació ideològica, influït per Gramsci Collaborador en revistes i en la premsa diària Serra d’Or , Avui , El País , L’Avenç , Els Marges,  Poemes , ha publicat antologies de poesia catalana medieval Ideari d’Anselm Turmeda, Poesia catalana del segle XV i Poesia catalana medieval , de…

Des de la Direció del Servei d’Investigacions Arqueològiques i des del Seminari de Prehistòria de la Universitat de Barcelona, gaudí d’una situació privilegiada de coneixement de la recerca que explotà clarament Per això, les illustracions de l’obra es refereixen, d’una manera numèricament desproporcionada, a materials catalans i als de les zones peninsulars on havia intervingut l’IEC L’obra tingué la voluntat de justificar la diversitat de pobles peninsulars en el primer terç del s XX a partir d’arrels que es remuntaven a la prehistòria, d’aquí que un llibre de prehistòria es…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ PC Teide JMForn, Barcelona, Estela Films Madrid ARGUMENT La novella homònima 1967 de Manuel de Pedrolo GUIÓ JMForn FOTOGRAFIA Jaume Déu i Casas Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Maria Espada MUNTATGE Maricel Bautista MÚSICA Frederic Martínez i Tudó, Raimon "Sobre la por" i "Sobre la Pau", Josep Maria Espinàs Pregària SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ Francesc Viader Aleix, Marta May Renata, Jordi Torras Dr Farràs, Carme Fortuny Clara, Teresa Cunillé Bernardina, Carmen Pradillo Emma, Josep Castillo Escalona Sr Molina Costa, Víctor Petit…