Resultats de la cerca

Entrà en contacte amb el rugbi a la universitat, on jugà amb l’equip d’Enginyers Industrials, nucli que el 1989 fundà Enginyers RUFC Jugador de la UE Santboiana la temporada 1986-87, ha estat internacional amb Catalunya 1993-97 i els Països Catalans 1992 Escollit president del CN Poblenou 2001, revitalitzà les seccions de waterpolo i de rugbi, amb el nom de CNPN-Enginyers Sota el seu mandat, l’equip de rugbi participà en la lliga del comtat anglès de Hertfordshire, que guanyà en dues ocasions, fet inèdit en la història del rugbi mundial Cofundador del XV Almogàver, club creat a…

De formació autodidàctica era forner, formà part del cenacle d’avantguarda reusenc S’inicià a La Veu del Camp  de Reus També en l’àmbit local, promogué la publicació noucentista Llaç  1919, on teoritzà sobre les idees del moviment amb el pseudònim J Vilaclara , i collaborà en el naixement de publicacions de to avantguardista com La Columna de Foc  1918-20 i Reus 1973  1923 El 1926 es traslladà a Barcelona, on treballà com a periodista a La Veu de Catalunya i a La Publicitat , i fou redactor comercial de La Humanitat Milità a la Joventut Nacionalista i més endavant a Estat Català Fou…

Situació Vista general de l’excavació realitzada l’any 1980 M Solà Aquesta necròpoli es pot localitzar a una altitud de 715 m, al peu d’un antic camí carreter que va del petit nucli de Vilamajor al lloc anomenat castell de Santa Maria, a uns 300 metres al N de l’esmentat nucli de Vilamajor, situat a l’extrem SW del terme i a uns 3 km de l’Astor Creiem que devia estar relacionada amb la capella romànica de Sant Joan de Vilamajor, antiga sufragània de Segur i filial de l’Astor Mapa 34-14361 Situació 31TCG690155 Necròpoli La necròpoli fou estudiada l’any 1980 per membres de la Secció d’…

Estudià a Barcelona el 1925 es doctorà en ciències naturals Fou ajudant de MSan Miguel a la Universitat de Barcelona, i collaborà sovint amb ell El 1921 anà a Ginebra, on estudià mètodes petrogràfics moderns, amb LDuparc Preparà una Géologie des Pays Catalans per al XIV Congrés Geològic Internacional 1926 El 1927 publicà la tesi doctoral Nuestros métodos estereográficos de determinación cristalográfica , i el 1928, Estudio petrográfico de los alrededores de Toledo premi Agell 1926 Ingressà en l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1930, i fou collaborador, i més tard director, del Museu…

Estudià, a Barcelona, a l’Escola Normal i a Llotja El 1908 es casà amb Manuel Serra i Moret , i collaborà amb ell a Pineda Deixebla de Rossend Serra i Pagès , es dedicà amb entusiasme a l’estudi del folklore català Compilà cançons i rondalles populars i publicà, a més d’estudis en diverses revistes, el recull  Petit aplec d’exemples morals 1906 La seva obra més important és el recull El cançoner de Pineda 1931 Deixà inèdit El rondallari de Pineda Com a narradora publicà Monòlegs per a infants 1918 i collaborà amb narracions breus a Feminal 1907-11 Alguns dels seus escrits foren…

Advocat, fou membre del partit conservador, regidor en diverses ocasions de l’Ajuntament de Tarragona i president de la Diputació de Tarragona Collaborà al Diari de Barcelona  i fundà i dirigí El Tarraconense  1859-60 Amb el pseudònim de Lo Cantor del Francolí , escriví poesies de tema amorós, popularitzants i humorístiques, recollides a Los trobadors nous i Los trobadors moderns Collaborà al Calendari Català i el 1866 feu el discurs de gràcies dels Jocs Florals de Barcelona En castellà publicà Cantos poéticos 1851 i obres teatrals sobre la història de Catalunya El castellano de Tamarit o…

Poeta de motius camperols, entre el 1925 i el 1964 desenvolupà un extens poemari, bona part del qual restà inèdit Introduït per Octavi Saltor en els cercles literaris, l’any 1931 publicà el seu únic llibre, Hores rurals Obtingué la clavellina d’argent en els Jocs Florals de Perpinyà amb l’obra Les quatre clarors de la vida i la flor natural, en els de Barcelona 1933, per La claror de l’Horta La barraca , El pou i el poema Cireres d’arboç També conreà el teatre amb obres com Esparvers de camí ral  1953, El fill pròdig , La filla del rei  o La princesa està trista Fou director del grup…

Ingressà al convent dominicà de Barcelona 1520, i fou mestre de teologia, lector a Tarragona i provincial de l’orde Assistí al concili de Trento 1562 com a teòleg d’Arias González Gallego, bisbe de Girona Compartí l’actitud contrareformista partidària d’immunitzar Espanya contra els corrents reformadors europeus per mitjà de la vigorització cultural, la predicació i la catequesi populars Designat per a la seu d’Elna 1568, substituí l’ús del missal i del breviari de l’Església local pels de la romana En conflicte amb Felip II, la diòcesi fou posada en entredit per negar-se a cedir al rei un…

Estudià a les universitats de Cervera 1830-35 i de Bolonya 1836-39, on es doctorà en dret canònic i civil, i fou ordenat sacerdot a Barcelona el 1853 Ingressà a Montserrat 1867, on prengué el nom de Leandre, i el 1889 fou nomenat vicari general de l’abadia nullius de Sant Nicolau i Sant Benet de Mònaco, erigida com a primer pas per a la constitució d’una diòcesi independent de la de Niça Traduí al castellà les Memorie storiche dell’Australia , del bisbe Rosendo Salvado 1853, i, en collaboració amb Josep Morgades i Gili, Il protestantesimo e la regola di fede 1854 i el Catechismo intorno al…

Treballà a Osona, sobretot a Manlleu i a Torelló D’estil eclèctic però influït pel Modernisme i el Noucentisme, a Manlleu destaquen la construcció de can Roqué 1894, la façana del Teatre Centre de Manlleu, l’antiga seu de la Caixa d’Estalvis de Manlleu 1908 i la casa Almeda A Torelló, és autor d’una dotzena de cases benestants Fonda Bosch 1891, Casa de Fortià Pous 1898, edifici de “la Caixa” 1898, Casa Benito 1908, Can Vinyeta 1908, Casa Tornamira 1909, Casa Massó, Torre de Jaume Pujol Portell, etc Com a dramaturg és autor de la comèdia en un acte i en vers Got per copa 1895 i de Pobre benet…