Resultats de la cerca

Fou bibliotecària de l’Obra de Buenas Lecturas, que sobresortí en el camp educatiu i professional Fundà i dirigí després la Biblioteca Popular de la Dona 1909 i la convertí en l’ Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona  1910 Hi desenvolupà una intensa tasca pedagògica i organitzativa amb la voluntat d’oferir a la dona obrera, de classe mitjana o alta una educació que li permetés millorar la seva situació laboral, social i cultural  Fou reina dels Jocs Florals 1892 i l’any següent es casà amb Narcís Verdaguer i Callís Amb Francesc Cambó, antic passant del seu marit, mantingué…

Situació Vista general de l’excavació realitzada l’any 1980 M Solà Aquesta necròpoli es pot localitzar a una altitud de 715 m, al peu d’un antic camí carreter que va del petit nucli de Vilamajor al lloc anomenat castell de Santa Maria, a uns 300 metres al N de l’esmentat nucli de Vilamajor, situat a l’extrem SW del terme i a uns 3 km de l’Astor Creiem que devia estar relacionada amb la capella romànica de Sant Joan de Vilamajor, antiga sufragània de Segur i filial de l’Astor Mapa 34-14361 Situació 31TCG690155 Necròpoli La necròpoli fou estudiada l’any 1980 per membres de la Secció d’…

De formació autodidàctica era forner, formà part del cenacle d’avantguarda reusenc S’inicià a La Veu del Camp  de Reus També en l’àmbit local, promogué la publicació noucentista Llaç  1919, on teoritzà sobre les idees del moviment amb el pseudònim J Vilaclara , i collaborà en el naixement de publicacions de to avantguardista com La Columna de Foc  1918-20 i Reus 1973  1923 El 1926 es traslladà a Barcelona, on treballà com a periodista a La Veu de Catalunya i a La Publicitat , i fou redactor comercial de La Humanitat Milità a la Joventut Nacionalista i més endavant a Estat Català Fou…

Estudià a les universitats de Cervera 1830-35 i de Bolonya 1836-39, on es doctorà en dret canònic i civil, i fou ordenat sacerdot a Barcelona el 1853 Ingressà a Montserrat 1867, on prengué el nom de Leandre, i el 1889 fou nomenat vicari general de l’abadia nullius de Sant Nicolau i Sant Benet de Mònaco, erigida com a primer pas per a la constitució d’una diòcesi independent de la de Niça Traduí al castellà les Memorie storiche dell’Australia , del bisbe Rosendo Salvado 1853, i, en collaboració amb Josep Morgades i Gili, Il protestantesimo e la regola di fede 1854 i el Catechismo intorno al…

Estudià a Barcelona el 1925 es doctorà en ciències naturals Fou ajudant de MSan Miguel a la Universitat de Barcelona, i collaborà sovint amb ell El 1921 anà a Ginebra, on estudià mètodes petrogràfics moderns, amb LDuparc Preparà una Géologie des Pays Catalans per al XIV Congrés Geològic Internacional 1926 El 1927 publicà la tesi doctoral Nuestros métodos estereográficos de determinación cristalográfica , i el 1928, Estudio petrográfico de los alrededores de Toledo premi Agell 1926 Ingressà en l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1930, i fou collaborador, i més tard director, del Museu…

Ingressà al convent dominicà de Barcelona 1520, i fou mestre de teologia, lector a Tarragona i provincial de l’orde Assistí al concili de Trento 1562 com a teòleg d’Arias González Gallego, bisbe de Girona Compartí l’actitud contrareformista partidària d’immunitzar Espanya contra els corrents reformadors europeus per mitjà de la vigorització cultural, la predicació i la catequesi populars Designat per a la seu d’Elna 1568, substituí l’ús del missal i del breviari de l’Església local pels de la romana En conflicte amb Felip II, la diòcesi fou posada en entredit per negar-se a cedir al rei un…

Baró de Benimuslem i senyor de Mulata, era germà del poeta Lluís de Castellví El 1464 fou nomenat cambrer del príncep Ferran després Ferran II de Catalunya-Aragó el 1476 era majordom reial de València, càrrec que encara tenia el 1495 El 1496 fou nomenat jurat de València, i el 1497, conseller Participà en el certamen poètic de València del 1474 amb una composició en català i una en castellà, incloses en les Obres e trobes 1474 Collaborà amb Bernat Fenollar i Narcís Vinyoles en l’enginyosa obra en vers Escacs d’amor , així com en altres composicions, recollides en el Cancionero general d’…

Advocat, fou membre del partit conservador, regidor en diverses ocasions de l’Ajuntament de Tarragona i president de la Diputació de Tarragona Collaborà al Diari de Barcelona  i fundà i dirigí El Tarraconense  1859-60 Amb el pseudònim de Lo Cantor del Francolí , escriví poesies de tema amorós, popularitzants i humorístiques, recollides a Los trobadors nous i Los trobadors moderns Collaborà al Calendari Català i el 1866 feu el discurs de gràcies dels Jocs Florals de Barcelona En castellà publicà Cantos poéticos 1851 i obres teatrals sobre la història de Catalunya El castellano de Tamarit o…

Poeta de motius camperols, entre el 1925 i el 1964 desenvolupà un extens poemari, bona part del qual restà inèdit Introduït per Octavi Saltor en els cercles literaris, l’any 1931 publicà el seu únic llibre, Hores rurals Obtingué la clavellina d’argent en els Jocs Florals de Perpinyà amb l’obra Les quatre clarors de la vida i la flor natural, en els de Barcelona 1933, per La claror de l’Horta La barraca , El pou i el poema Cireres d’arboç També conreà el teatre amb obres com Esparvers de camí ral  1953, El fill pròdig , La filla del rei  o La princesa està trista Fou director…