Resultats de la cerca

Origen de la denominació i derivats El nom apareix en les fonts escrites gregues d’aquesta zona des del segle V aC, amb alguna confusió per la banda del sud, on no són clars els límits amb els tartessis Però els grecs anomenaren Ibèria tota la península, i en aquest cas el nom, de contingut geogràfic, abraça un espai molt més extens que l’equivalent a àrea de pobles ibèrics Quan a partir del segle III aC els romans començaren a conèixer més bé el territori peninsular, que anomenaren Hispània, contraposaren els pobles ibèrics del territori assenyalat amb els celtes i celtibers de la resta de…

El vast terme —que abans cobria tota la comarca— presenta un apèndix al NW, dellà la serra d’Oriola, anomenat el la Matança , i un altre al N, el camp de la Murada El triangle Segura-litoral-ratlla de Múrcia té uns 358 km 2 , i les seves majors altituds corresponen a les serres d’Escalona 347 m i de Pujálvarez 341 m Al sector occidental la tectònica penibètica vertebra la serra d’El Cristo, que domina els plans de Cárceles, i la d’Escalona, de materials neògens i de relleu subàrid Al litoral arriben els glacis i cons de dejecció cap Roig, Campoamor, Río Nacimiento, El Monte, la Foradada Al…

En la prodigiosa expansió territorial dels comtes de Barcelona, les armes van tenir una funció secundària en comparació amb l’eficàcia que tingueren les estratègies matrimonials La major part dels nous comtats foren adquirits gràcies als matrimonis Mentre que en el passat els casaments havien aportat sobretot aliances i xarxes de clientela, al llarg del segle XII aquests proveïren comtats sencers i, fins i tot, un regne L’abast d’aquesta política fou enorme les noces del comte mai no s’havien mostrat tan conqueridores Escriptura de donació per la qual Bernat III de Besalú cedeix el seu comtat…

Fill de Pere el Cerimoniós i d’ Elionor de Sicília , ostentà, sent infant, els títols de duc de Girona i comte de Cervera, que el seu pare li concedí el 1351 Tingué per preceptor Bernat II de Cabrera Jurat com a primogènit 1352, des del 1363 fou lloctinent general dels regnes El 1370 fou promès a Joana, filla de Felip VI de França, però aquesta morí a Besiers, de camí per a celebrar el matrimoni 1371 Dos anys després es casà amb Mata Mata d’Armanyac , filla del comte d’Armanyac que morí el 1378 Les seves inclinacions francòfiles repercutiren també en l’elecció de la segona muller el rei Pere…

Prehistòria i protohistòria Probablement l’home ja ocupava la comarca de la Cerdanya durant la primera fase del neolític o neolític antic entre els anys 6000 i 5000 aC, car està demostrada la presència de ceràmica cardial o montserratina, típica del neolític antic, a les comarques veïnes del Solsonès, l’Alt Urgell i Andorra a l’Alt Vallespir s’ha trobat ceràmica de transició entre el neolític antic i el neolític mitjà Del final del neolític antic, a l’entorn del 4000 aC, s’han trobat a la comarca diversos jaciments, ja sigui a l’aire lliure, com a Sant Feliu de Llo Llo, al Pla del Bac Eina, o…

L’any 52 aC els romans ocuparen l’illa Lutècia del Sena, habitada per la tribu dels parisii Aquesta illa, al final del segle III rebé les primeres onades d’invasors bàrbars i fou fortificada Capital del regne franc de Clodoveu i centre religiós important, París fou abandonada per la dinastia carolíngia, però recuperà la capitalitat amb els Capet Les primeres notícies musicals són del segle XI i es refereixen a la presència d’escoles de música a Notre-Dame, Saint-Victor i Sainte-Geneviève, i també a les representacions de misteris a la Confrérie de la Passion Cap al final del segle XII es…

Situació Aspecte de les ruïnes d’aquesta fortalesa, que es dreça dalt d’un turó proper a la població ECSA - M Raurich Les restes del castell coronen el cim d’un turó de 584 m d’altitud, situat a uns 2,5 km escassos del poble, prop de can Jaume, a la banda meridional del terme Mapa 35-15391 Situació 31TCG925052 Poc després del trencall de Castellolí, venint d’Igualada per la N-II, entre els quilòmetres 565-566, a mà dreta, s’inicia la pista que mena a la pagesia de can Jaume, a les envistes de la qual i abans d’arribar-hi, hom troba el turó on s’aixecava el castell Per pujar-hi més fàcilment…

Situació i presentació Limita a més amb els municipis de Sant Feliu de Buixalleu W i NW i Maçanes NE Domina el riu i el sector pla una carena basàltica estratègicament situada on s’aixeca la vila El terme comprèn la vila d’Hostal ric, cap de municipi, i la urbanització de la Conna Travessa el terme la carretera C-35 provinent de Llagostera i en direcció Granollers i que a l’entrada del municipi té un accés a l’AP-7 de Barcelona a la Jonquera, que passa pel S del terme, sense arribar a entrar-hi De la carretera C-35, als extrems de llevant i ponent del municipi, surten dues carreteres que…

Domne 571-586 Les escasses notícies històriques que es coneixen d’aquest primer bisbe són extretes de fonts hispàniques El seu nom és conegut a través de la crònica de l’abat Joan de Bíclarum, el qual dóna referència de la seva existència l’any 571 Segons l’historiador Argaiz, Domne encara era al capdavant del bisbat el 586 Benenat 589 És consignat en les actes del III concili de Toledo celebrat al maig del 589 i el concili provincial de Narbona realitzat pel novembre del mateix any Acutul 633-638 Hom coneix la seva existència a través de la subscripció que féu en les actes del IV concili de…

Placa de cinturó amb sivella, trobada a les excavacions de Puig Rom l’any 1917, i placa de cinturó de tipus liriforme procedent d’Empúries Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona/M Casanovas D’ençà de l’any 1950, en què P de Palol publicava l’estudi i la classificació de les diverses plaques de cinturó i fíbules aparegudes a la zona catalana, s’han recuperat altres exemplars que ens porten a ampliar les dades inventariades en l’article de l’esmentat autor Pel que fa a la zona més nord-oriental de l’actual Catalunya, fins aquell moment es coneixia un total de deu plaques de cinturó, provinents…