Resultats de la cerca

Llicenciat en ciències químiques, formà part de diversos grups de teatre independent com el GTI, La Pipironda o El Camaleó, amb el qual estrenà, entre d’altres, El retaule del flautista , de J Teixidor 1972, o també collaborà amb l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, que representà per segona vegada la Ronda de mort a Sinera de S Espriu i R Salvat 1970 Participà en nombrosos muntatges com ara Primera història d’Esther , de S Espriu dirigit per Ricard Salvat, 1977, L’hèroe , de S Rusiñol dirigit per Fabià Puigserver, 1982, Fleca Rigol, digueu , de J M Muñoz Pujol dirigit per Ramon Ivars…

S’edita amb el suport de l’Institut de Cultura Joan Gil-Albert fundació pública de la Diputació Provincial d’Alacant i el Servei Tècnic de Normalització Lingüística de la Universitat d’Alacant Ha tingut una periodicitat irregular anual o semestral El darrer número publicat fou el volum 16, corresponent a l’any 1999 Té un contingut molt divers, en què predominen els treballs de caràcter historiogràfic, encara que en molts números incorpora aportacions que aborden problemàtiques mediambientals, socioeconòmiques, artístiques, culturals o geogràfiques La temàtica guarda relació, en la majoria…

Es desconeix exactament el lloc on s’emplaçava aquest castell, però tot fa pensar que fou bastit a l’altiplà de Llenguaeixuta, a la serra d’Espígol La primera referència històrica que s’ha localitzat data de l’any 1136, en què Berenguer de Torroja féu donació a Santa Maria de la Seu, per a la seva obra, d’un mas en propi alou situat al comtat d’Urgell, “ in ipso castro de Lenguaexuta ” segons les afrontacions territorials que s’exposen en l’escriptura, aquest castell confrontava a l’est amb el terme de Claravalls, al sud amb el d’Espígol, a ponent amb el de Montmagastrell i al nord amb el…

Mapa dels castells i les edificacions militars de la Noguera anteriors al 1300 MLI Ramos Àger Vila d’Àger Castell d’Àger Torre de Sanui Castell de la Régola Torre d’Agulló Castell de Corçà Castell de Millà Torre o castell dels Masos de Millà o Torre dels Moros Torre de Fontdepou Casa forta del mas del Rei Vilatge de Conill Castell i vilatge de Sant Llorenç d’Ares Castell de la Pertusa Casa forta de les Conclues o de Portaclusa Castell de Claramunt Castell de Pedra Torre i necròpoli del Negre Castell i vilatge de Colobor Castell de Cas Castell de Montesquiu Castell i vilatge de Montlleó…

És dividida en dues branques principals el bokmål abans riksmål , parlat pel 75% de la població, i el nynorsk abans landsmål , parlat pel 25% restant Hi són oficials des del 1907 Aquesta duplicitat és fruit d’un doble corrent restaurador iniciat al principi del segle XIX, després de la separació de Dinamarca El bokmål , conservador, prengué per base la parla de les zones urbanes del SE i de la classe dirigent un danès subjecte a la fonologia tonal específicament noruega i amb molts manlleus autòctons per això també és anomenada danonoruec , resultat de la progressiva implantació del danès a…

Os de Balaguer i el seu castell són documentats des del segle XI El 1116, un cop conquerit Os, el vescomte d’Àger Guerau Ponç II de Cabrera feia donació a l’abadia d’Àger de l’església “ in castro quod dicitur Hos, quod abstuli per Dei gratiam de potestate paganorum ”, amb primícies, oblacions, defuncions i tots els rèdits a més, li lliurava el delme de la dominicatura i un mas amb alous, delmes, serveis i rèdits Amb anterioritat, l’església d’Os ja havia estat promesa a la dita abadia l’any 1108, juntament amb les d’Algerri i Ivars, per un document atorgat aquell any pel mateix…

El poble de Torrefeta s’emplaça a 475 m d’altitud, en un fondal del sector de migdia de la plana de Guissona El lloc fou conquerit a l’inici del segle XI pels comtes i bisbes urgellencs en la campanya d’expansió cap al sud dels límits del comtat d’Urgell, amb l’objectiu clau d’arribar fins a Guissona i tota l’àrea dels voltants cal dir que a la darreria del segle X la línia fronterera del comtat ja incloïa els llocs de Sanaüja i Biosca Originat a partir d’una quadra integrada dins el terme de Guissona, es disposa de nombroses referències documentals d’aquest indret des de la primera meitat…

Els becs de serra són ocells nedadors del grup dels anàtids, que hivernen en grups poc nombrosos als nostres estanys, especialment al llarg de la costa Volen aigües poc profundes, en les quals es cabussen per pescar De les tres espècies que podem trobar al nostre país, el bec de serra mitjà Mergus serrator , a baix a la dreta, de 58 cm de llargada màxima, és el que apareix d’una manera més regular, clarament relacionat amb ambients marins El bec de serra gros Mergus merganser , a dalt, ateny 66 cm de llargada màxima i el mascle es distingeix de l’anterior pel fet de tenir el pit…

Situació i presentació El municipi d’Alfarràs, que el 1990 va deixar de pertànyer a la Noguera i va quedar adscrit al Segrià, limita amb els termes de Castellonroi N i Albelda W, pertanyents a la Llitera amb els noguerencs d’Ivars de Noguera NE i Algerri E, i amb Almenar Segrià al S amb aquest darrer municipi ho fa per la partida, documentada a la baixa edat mitjana i als primers anys de la moderna, de Sant Fadruc o Faduc, on hi ha la font de la Boga Aquest municipi és situat a l’extrem més septentrional de la comarca del Segrià, a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, que fa de termenal…

El dessecament ha estat freqüent als Països Catalans en les èpoques de demanda de terres per colonitzar, especialment a partir del s XVIII Els dessecaments, sovint incomplets, perquè no s’ha pogut o no s’ha volgut eliminar tota l’aigua, s’han dut a terme a tres marcs fisiogràfics diferents El més abundant és el de les albuferes, sovint amb implicacions fluvials Han estat dessecades les de l’Empordà, navegables a l’edat mitjana Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, Torroella de Montgrí, Pals, el Barcelonès i el Baix Llobregat Sant Adrià de Besòs, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i el…