Resultats de la cerca
Es mostren 2796 resultats
Pla d’Acció de la Mediterrània
Programa orientat a la conservació mediambiental adoptat el 1975 per setze estats mediterranis i la UE, sota els auspicis del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA).
El seu marc legal comprèn la Declaració de Barcelona, adoptada el 1976 i revisada el 1995, i sis protocols específics per a garantir-ne l’aplicació Té com a objectiu la protecció i millora del medi ambient i el desenvolupament de la regió mediterrània, basats en els principis de la sostenibilitat Tracta aspectes com la gestió de les zones costaneres, la prevenció i el control de la contaminació, la protecció dels ecosistemes i la preservació de la biodiversitat Per ajudar a desenvolupar el seu programa, es crearen els Centres d’Activitat Regional CAR
col·loide
Física
Química
Substància dispersa en un medi, que es difon molt lentament i que no pot travessar les membranes dialítiques com les solucions veritables.
Les propietats fonamentals dels colloides no són degudes a llur constitució química, sinó a l’estat físic de dispersió Les partícules dels colloides reben el nom de micelles colloidals i poden ésser distingides a l’ultramicroscopi, puix que tenen unes dimensions considerades com a partícules esfèriques de 0,1 a 0,001 μm de diàmetre, o sia que, dit més correctament, tenen de 10 3 a 10 9 àtoms per partícula Els colloides no poden ésser observats al microscopi, raó per la qual també hom els coneix com a submicrons Segons quina sigui llur constitució, hom pot considerar-ne tres tipus fonamentals…
equació del transport
Física
Expressió matemàtica que fa el balanç dels guanys i pèrdues de partícules en un element de volum dV d’un medi en funció d’una direcció de desplaçament determinada r.
Té en compte les pèrdues clàssiques suma algèbrica de les entrades i les sortides que tenen lloc en la direcció r considerada, pèrdues degudes a les partícules que, per xoc dintre de l’element dV , han deixat de tenir la direcció r , pèrdues per absorció de partícules en el dV , guany de partícules en la direcció r per xoc en el dV i guany de partícules degut a l’existència eventual d’una font en el dV L’equació del transport, dita també de Boltzmann, és emprada en l’estudi de la difusió de partícules en un medi
autotròfia
Biologia
Tipus de nutrició dels organismes que, per subvenir a llurs necessitats metabòliques, només incorporen del medi productes inorgànics (litotròfia).
Els organismes que presenten autotròfia sintetitzen les complexes molècules orgàniques que constitueixen llur material cellular reduint matèria inorgànica procedent del medi mitjançant electrons que obtenen també de matèria inorgànica medial, d’una banda, i energia radiant fotolitotròfia o energia procedent de reaccions d’oxidoreducció quimiolitotròfia , d’una altra La fotolitotròfia, l’autotròfia clàssica, és la presentada per les plantes verdes, les quals utilitzen aigua com a font d’electrons, anhídrid carbònic i sals minerals nitrats, etc com a matèria inorgànica reduïble…
ecologia
Ecologia. Cadena de predació que il·lustra la lluita per la vida
© Fototeca.cat
Ecologia
Part de la biologia que estudia les interrelacions dels éssers vius entre ells i amb llur medi.
D’una banda, pretén donar una descripció dels conjunts d’organismes i de les característiques del medi on viuen i, d’altra banda, analitzar les relacions causals entre aquestes característiques i la composició d’aquells conjunts d’organismes, la qual cosa implica l’estudi dels bescanvis de matèria i energia que es produeixen dins una comunitat natural La primera definició del terme ecologia fou donada per Ernst Haeckel 1834-1919 en la seva obra Prinzipien der generelle Morphologie der Organismen 1906, i segons ell l’ecologia és el cos de coneixements que fan referència a l’…
moviment ondulatori
Física
Pertorbació progressiva que es propaga en un medi (material o buit), a causa de la variació periòdica o oscil·lació d’una magnitud física (posició d’una o més partícules, pressió, densitat, camp elèctric, etc.) al voltant d’un valor que és considerat de referència.
Quan el que vibra són les partícules d’un medi material, hom parla de moviment oscillatori
Congrés Mundial de la Natura
Òrgan principal de govern de la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN) que té per objectiu millorar la gestió del medi ambient i el desenvolupament humà, social i econòmic.
Celebrat per primer cop l’any 1948, des del 1996 té lloc cada quatre anys en un estat diferent, i reuneix durant uns quants dies múltiples líders de govern, representants del sector públic de diversos estats, organitzacions no governamentals, companyies, agències de les Nacions Unides i diverses organitzacions socials El fòrum, obert a tothom, permet debatre, proposar solucions i intercanviar informacions i experiències en matèria de medi ambient i desenvolupament El darrer congrés se celebrà a Barcelona a l’octubre del 2008, i va reunir més de 8 000 líders mundials responsables…
protecció catòdica
Química
Procediment de protecció d’estructures metàl·liques contra la corrosió consistent en la polarització negativa de l’estructura amb relació al medi que l’envolta.
En efecte, qualsevol estructura metàllica enterrada o submergida en un líquid actua com un elèctrode en un electròlit, de forma que hi ha una tendència a la ionització del metall, és a dir, a la seva corrosió Hi ha tres sistemes de protecció catòdica el d' ànodes galvànics consisteix a disposar uns elèctrodes d’un metall més electronegatiu correntment Mg, Zn, Al que el metall a protegir correntment Fe, de manera que aquest actua com a càtode en la pila formada, i és, per tant, incorrosible, mentre els ànodes es van dissolent lentament i cal renovar-los el de transport de corrent consisteix en…
sang
Bioquímica
Líquid que, amb la limfa i el líquid intersticials, forma part del medi intern del cos.
És constituïda pel plasma, líquid incolor compost de sèrum i fibrinogen, i pels elements cellulars glòbuls vermells, dits també hematies o eritròcits, glòbuls blancs o leucòcits i plaquetes o trombòcits La sang és una suspensió de cèllules en un medi líquid, de color vermell en els vertebrats a causa de l’hemoglobina dels eritròcits i lleugerament alcalina pH = 7,4, que circula pel sistema cardiovascular del cos dels animals circulació aparell circulatori Fora del cos es pren es coagula a causa de la formació dels qualls de fibrina insoluble coagulació de la sang hemostàsia, dels…
moviment brownià
Física
Agitació contínua de partícules de dimensions microscòpiques (~1μm) en suspensió dins d’un fluid (líquid o gas), causada pels impactes desordenats amb les molècules del medi, les quals es desplacen contínuament per agitació tèrmica.
El nom prové de Robert Brown, que n'observà l’existència el 1827 El valor mitjà dels quadrats de les projeccions x dels desplaçaments d’una partícula qualsevol en una direcció determinada i en temps iguals, és donat per l’expressió següent, deduïda el 1905 per Einstein i M Smoluchowski =2 Dt , essent D=kT/6 πη a el coeficient de difusió k és la constant de Boltzmann, T és la temperatura, η la viscositat del medi i a el radi de la partícula i t el temps Com més petites són les partícules, tant més observable és llur moviment
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina