Resultats de la cerca

Fundada el desembre del 1989 a partir de diversos moviments del nord d’Itàlia, com la Lega Veneta o la Lega Lombarda, Umberto Bossi  en fou líder indiscutible i secretari general fins el 2012 Centrada en la denúncia de la dependència del sud d’Itàlia envers el nord i del centralisme i l’immobilisme de Roma, en les eleccions generals del 1992 obtingué un suport del 8,7% amb un programa centrat en una reforma fiscal basada en un model federal i en la descentralització Sòlidament implantada en els nivells regional i local, esdevingué una força destacada en el panorama polític italià posterior a…

Emigrà amb la seva família a Austràlia l’any 1966 Graduada per la Universitat de Melbourne en dret i arts 1986, durant els seus anys d’estudiant s’uní al Partit Laborista i, a partir del 1983, fou membre de la Unió Australiana d’Estudiants Del 1987 al 1998 treballà en un despatx d’advocats especialitzat en dret laboral i industrial Diputada al Parlament australià des del 1998, com a membre del Partit Laborista a l’oposició encapçalà diversos ministeris “a l’ombra” En guanyar les eleccions el Partit Laborista l’any 2007, fou nomenada vice-primera ministra i ministra d’Educació,…

Obtingué el doctorat en econòmiques i ciències polítiques a la Universitat de Tübingen, on del 1969 al 1976 fou assistent de recerca científica de l’Institut per a la Recerca de l’Economia Aplicada Després d’acabar els seus estudis, ocupà diversos càrrecs en els ministeris alemanys d’economia i de finances entre el 1976 i el 1989 Durant tres anys, del 1990 al 1993, exercí de viceministre de finances d’Alemanya, amb responsabilitat sobre les relacions monetàries i financeres internacionals A més de participar en la negociació per al Tractat de Maastricht de la Unió Europea, també…

Era president de la Unió Lluís Domènech i Montaner, i secretari Enric Prat de la Riba, els quals ho foren també de l’assemblea En conjunt, les Bases eren inspirades vagament en la fórmula federalista, amb importants concessions al vell règim de Catalunya, que preconitzaven, en realitat, un regionalisme tradicionalista i corporatiu El poder central s’havia d’organitzar sota el concepte de separació de les funcions legislativa, executiva i judicial, però residint el poder legislatiu central en el rei o cap d’estat i en una assemblea de representants regionals El poder executiu havia d’ésser…

Les visites del president dels Estats Units, Barack Obama, del papa Francesc i els atacs de les milícies islamistes somalis Al-Xabab van capitalitzar l'agenda política del país En la seva visita, al juliol, Obama va prometre el compromís nord-americà en la lluita contra Al-Xabab i es va reunir amb membres de la seva família, però no va visitar per qüestions de seguretat Kopelo, el poble on va néixer el seu pare El papa Francesc, que va començar per Nairobi, al final de novembre, el seu primer viatge africà, en el qual després va visitar Uganda i la República Centreafricana, va denunciar la…

L’actualitat del país va seguir marcada per la precària situació econòmica i la cerca de fonts de finançament exterior En aquesta recerca d’ingressos, una primera font han estat principalment les ajudes de Taiwan, a canvi del reconeixement diplomàtic La segona font de recursos ha estat Austràlia, que va injectar diners al país per sufragar un camp d’internament de refugiats que es va obrir en el marc de la “solució pacífica” del primer ministre Howard, i que es va tancar el 2008 a causa de les penoses condicions de vida de les persones recloses Malgrat tot, ni Nauru ni Austràlia han renunciat…

Neogaullista , fou encapçalat per Jacques Chirac Bé que en les eleccions legislatives del 1978 tingué el 26% dels vots emesos, el 1981 només n’obtingué l’11,6%, a causa del desprestigi del neogaullisme i del govern de Giscard d’Estaing, al qual l’RPR donava suport Tanmateix, esdevingué la principal força de l’oposició conservadora al govern socialista, i en les eleccions generals del 1986, aliat amb la Union pour la Démocratie Française UDF, aconseguí la majoria relativa a l’Assemblea Nacional, amb el mateix Chirac com a primer ministre fins el 1988, que dimití el càrrec en ésser derrotat…

El nom significa, en hebreu, ‘La llar Israel’ De caràcter sionista  radical, secular i partidari de l’economia de mercat, n’és el líder i fundador Avigdor Lieberman, antic membre del Likud Concentra els seus votants entre els immigrants recents de l’antiga URSS, i defensa una postura de força en les negociacions amb els palestins, tot rebutjant el principi de ‘pau per territoris’ en favor del de ‘territoris per territoris’ incloent-hi parts dels territoris ocupats Exigeix, així mateix, un fort control sobre la població àrab israeliana En 2001-08 formà part de manera discontínua dels diversos…

Vida A catorze anys abandonà els estudis per dedicar-se al cinema Entrà al començament dels Estudis Orphea Film com a ajudant d’operador, i aprengué tots els oficis rere la càmera fins a realitzar el curt documental Grumetes 1934, amb l’ajuda del seu principal collaborador a partir de llavors, Armand Seville Després feu de segon operador en diverses cintes i rodà el curt Artistas precoces 1935 Durant la guerra i la primera postguerra, collaborà amb diversos ministeris fent tasques relacionades amb el cinema i treballà al "Noticiario Nacional" del Departament Nacional de…

Combatent durant la Segona Guerra Mundial, el 1946 s’afilià al Partit Socialdemòcrata Com a membre de l’equip municipal de l’ajuntament d’Hamburg 1961-1965 la seva determinació en les tasques de salvament en les inundacions que afectaren la ciutat el 1962 li donà una gran popularitat Membre del Bundestag 1953-62 i 1965-86, l’any 1968 fou elegit vicepresident del partit Després d’haver ocupat els ministeris de Defensa, Finances i Economia 1969-74, el 1974 substituí Willy Brandt  com a canceller federal i practicà una política moderada, sovint criticada per l’ala esquerra socialdemòcrata…