Resultats de la cerca
Es mostren 297 resultats
Muriel Casals i Couturier

Muriel Casals i Couturier
© Òmnium Cultural
Política
Economista i activista política.
Filla d’un exiliat i una mestra francesa, el 1969 es llicencià a la Universitat de Barcelona i el 1981 es doctorà amb la tesi La indústria tèxtil llanera i la guerra 1914-18 a la Universitat Autònoma de Barcelona , on desenvolupà la seva tasca docent com a professora titular de Fonament de les Anàlisis Econòmiques, i de la qual fou també vicerectora de Relacions Exteriors i Cooperació Interuniversitària 2002-05, collaboradora a l’Institut de Ciències de l’Educació i representant de la UAB a la Xarxa Vives d’Universitats 2002-09 Fou professora visitant en diverses universitats la Universitat d…
Xile 2011
Estat
En la situació econòmica va continuar la dinàmica de recuperació, amb un bon ritme de creixement del PIB, fregant el 6% Una part d’aquest dinamisme, el van motivar les inversions aplicades a la reconstrucció després del terratrèmol seguit d’un tsunami que l’any anterior havia afectat àmplies zones del país Igualment va ser important l’augment continuat de la demanda interna impulsada pel consum particular, mentre que l’estabilització de la demanda internacional de productes de la mineria i agroalimentaris va afavorir una millora de les exportacions xilenes Com a conseqüència de l’…
Comissions Obreres
Cartell editat el 1976 per Comissions Obreres poc després de la seva legalització com a sindicat
© Fototeca.cat
Política
Dret del treball
Sindicat de l’Estat espanyol.
Sorgida de les organitzacions obreres amb caràcter espontani i unitari durant les vagues dels minaires asturians en 1962-63 bé que la primera Comissió Obrera datava del 1958 a Gijón, conegué una ràpida difusió al si de la classe obrera sobretot a Biscaia, Madrid i Catalunya Protagonitzà les vagues de 1965-67, sota l’impuls conjunt de comunistes, socialistes, catòlics, sindicalistes, etc A partir del 1966, el moviment penetrà, a través de les eleccions sindicals, en les estructures oficials de la CNS verticalista, però fou declarat illegal 1967 i sofrí, ultra una severa repressió, diverses…
Algèria 2011
Estat
Al mateix temps que les protestes sacsejaven Tunísia, al principi del mes de gener els carrers d’Algèria van ser escenari d’esclats de violència protagonitzats per joves de barris populars, especialment a Alger i Constantina L’augment dels preus dels productes de primera necessitat va ser el brou de cultiu del malestar popular La protesta va desembocar en accions violentes i vandalisme Entre el febrer i el març, moviments polítics i sindicals van convocar protestes i manifestacions, però les protestes no es van escampar a tot el territori i tampoc no van tenir la importància d’altres països…
Xile 2012
Estat
La moderació en els preus internacionals del coure i una reducció de la demanda externa van incidir sobre el valor de les exportacions i també en una lleugera reducció de les vendes a l'exterior Malgrat tot, gràcies a l'empenta interna, l'economia va seguir creixent a bon ritme i les previsions van xifrar un augment anual del PIB al voltant del 5% La demanda interior i la inversió privada van continuar creixent amb fermesa, i els sectors que van mostrar un impuls més notable van ser la construcció, el comerç, les comunicacions i el transport L'increment de la demanda interna va ser determinat…
Macedònia 2015
Estat
L'entrada de Macedònia a les Nacions Unides, la Unió Europea i l'OTAN van continuar marcant bona part de l'agenda política del país Els processos d'adhesió oberts en aquests organismes van continuar bloquejats per Grècia El primer ministre de Macedònia, Nikola Gruevski, es va mostrar disposat per primera vegada en públic a discutir el nom del país en un intent de posar fi a la disputa diplomàtica amb Grècia respecte al nom oficial de l'Estat La crisi de refugiats que va afectar gran part d'Europa aquest any va tenir un impacte important a Macedònia, ja que va ser un dels països de trànsit…
Els independentistes
Del 1996 al 2007 hi ha hagut a Catalunya un increment de les expressions independentistes, tant en l’àmbit polític com en el cívic i en el social En el camp polític, destaca la consolidació d’Esquerra Republicana de Catalunya ERC com a tercer partit i l’aproximació gradual d’amplis sectors de Convergència i Unió CiU a les tesis sobiranistes A més, també s’ha assistit a la consolidació d’un espai independentista revolucionari amb un fort component de radicalitat juvenil En el camp cívic i social es poden veure una popularització de la bandera independentista en actes musicals i esportius, l’…
Soldats del rei i ciutadans en armes
La segona meitat del segle XVIII, i fins i tot el primer quart del segle XIX, no són pas uns anys amb gran abundància d’informació documental relativa a mobilitzacions populars, especialment si es comparen amb els segles XVI i XVII Però cal tenir en compte que el testimoni escrit de la mobilització popular és obra, sobretot, dels responsables de la seva repressió de manera que aquella escassetat pot indicar, tan sols, que durant el període esmentat les mobilitzacions que es produïen al marge o en contra de la llei devien ser menys rellevants Contràriament al que això…
moviment dels Indignats
Sociologia
Moviment social de caire altermundista, contrari als poders econòmics i polítics que provocaren la crisi econòmica internacional iniciada el 2008.
El moviment té un caràcter global, però a cada país adquireix unes característiques específiques A l’Estat espanyol el moviment, encapçalat per collectius com ara Democracia Real Ya, es donà a conèixer amb el nom de 15-M en les setmanes anteriors a les eleccions municipals i autonòmiques del 15 de maig de 2011, i foren precedides per les revoltes de l’anomenada Primavera Àrab a països com Tunísia, Egipte, etc Aconseguí un important ressò mediàtic i notorietat social arreu del món mitjançant les acampades a les principals ciutats espanyoles, especialment a la Puerta del Sol de Madrid i la…
Acció Cultural del País Valencià
Institució creada el 1978 a València per a l’estudi, la defensa i la promoció del patrimoni cultural, artístic i natural de tot el País Valencià.
Ideològicament independent i autònoma en la seva gestió, és regida per una junta directiva elegida per l’assemblea general de socis i és assistida per una junta consultiva i una junta de fundadors En fou el primer president Joan Fuster , que el 1992 fou substituït per Joan Francesc Mira , el qual, al seu torn, deixà el càrrec el 1999 a Eliseu Climent L’any 2012 Joan Francesc Mira ocupà de nou la presidència fins el març del 2020, que el rellevà Anna Oliver Des de l’any 2012 Eliseu Climent, és el president fundador d’ACPV La seva activitat està orientada bàsicament a donar suport a altres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina