Resultats de la cerca
Es mostren 729 resultats
Theodor Guschlbauer
Música
Director d’orquestra austríac.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on fou deixeble, entre d’altres, de H Swarowsky Després d’haver-se diplomat en direcció d’orquestra, violoncel i acompanyament pianístic, estigué sota el mestratge de H von Karajan a Salzburg Entre el 1961 i el1969 fou director musical del Conjunt Barroc Vienès També fou director de la Wiener Volksoper 1964-66 i del Landestheater de Salzburg 1966-68 Més endavant treballà a Linz i a l’Òpera de Viena El 1983 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica d’Estrasburg i de l’Òpera del Rin de la ciutat alsaciana, on romangué fins el 1997 Des d’…
Carl Joseph Toeschi
Música
Violinista i compositor alemany, fill d’Alessandro Toeschi.
Després d’haver estudiat amb J Stamitz i A Filtz, l’any 1752 ingressà en l’orquestra de la cort del Palatinat a Mannheim, formació en què ocupà el lloc de konzertmeister a partir del 1759 El 1778 es traslladà a Munic juntament amb tot el seguici de la cort La seva obra comprèn més d’una seixantena de simfonies, diversos concerts -majoritàriament per a flauta solista-, música de cambra i nombrosos ballets La seva producció simfònica fou molt elogiada, especialment a París, on, a banda de repetides audicions al Concert Spirituel, veieren la llum edicions d’algunes d’aquestes obres…
Berhard Klee
Música
Director d’orquestra alemany.
Fou membre del cor de Sant Tomàs de Leipzig, i posteriorment estudià piano, composició i direcció orquestral a Colònia, on el 1960 debutà amb La flauta màgica Després dirigí a Berna, Salzburg, Oberhausen i Hannover, abans de ser contractat com a director general de música a Lübeck, on, entre el 1966 i el 1971, dirigí unes vuitanta òperes El 1969 debutà al Festival d’Edimburg, i tres anys després ho feu al Covent Garden de Londres amb Così fan tutte En 1976-79 estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de l’NDR de Hannover, càrrec que reprengué el 1991 fins el 1995 També fou director…
Renània
Història
Regió històrica que comprèn les terres solcades pel curs mitjà del Rin.
Habitada per pobles cèltics i germànics, fou conquerida per Cèsar 57 aC i parcialment romanitzada arran de les migracions germàniques dels s III-IV s’hi establiren els francs i els alamans formà part del regne d’Austràsia, i Carlemany reconegué el seu paper preeminent dins l’Imperi en fixar la capital a Aquisgrà Pel tractat de Verdun 843 passà a formar part de la Lotaríngia, i pel de Mersen 870 s’incorporà al regne de Germània A partir del s XI, com a les altres regions de l’imperi Germànic, a Renània el feudalisme comportà la constitució de nombrosos principats, seculars Palatinat…
Roman Herzog
Política
Polític alemany.
Es graduà en dret a la universitat de Munic 1957, d’on fou professor, i posteriorment també a les universitats Lliure de Berlín, Espira i Tübingen El 1970 ingressà a la CDU , que presidí en 1979-83 En 1973-78 fou diputat pel land de Renània-Palatinat al Bundestag, i de 1978 a 1983 ministre de l’interior del land de Baden-Württemberg Al maig del 1994 fou elegit president d’Alemanya tot substituint en el càrrec Richard von Weizsäcker i es convertí en el primer president de la República Federal d’Alemanya elegit pels representants dels 16 länder de l'Alemanya reunificada En aquest…
Mannheim
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, Alemanya, a la confluència del riu Neckar amb el Rin, davant Ludwigshafen.
Fou reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial, segons un rigorós pla ortogonal, encara més sensible per la numeració dels carrers, per xifres en un sentit i per lletres en l’altre La conurbació amb Ludwigshafen, a la qual la uneix un pont, ha fet especialitzar, fins a un cert punt, les funcions urbanes, centrades en les comercials i potenciades pel gran port fluvial Té també factories pròpies, de productes químics, maquinària agrícola, automòbils, cautxú i maquinària elèctrica, fàbriques de vidre i indústria tèxtil i de la cellulosa Fundada el 1606, el 1720 esdevingué capital i…
Ferran II
Història
Emperador romanogermànic, arxiduc d’Àustria (1619-1637) i duc d’Estíria.
Fill de l’arxiduc Carles, duc d’Estíria, i net de l’emperador Ferran I, fou educat pels jesuïtes d’Ingolstadt, i el 1596 assumí el govern dels ducats d’Estíria, Caríntia i Carniola, on, per aplicar els preceptes de la Contrareforma, forçà els protestants a la conversió o bé a l’exili Rei de Bohèmia 1617 i d’Hongria 1618, fou designat emperador a la mort del seu cosí Maties I 1619 Aquesta elecció atià la revolta dels txecs, que oferiren la corona a l’elector Frederic V del Palatinat la derrota dels rebels a la Muntanya Blanca 1620 permeté a Ferran II d’abolir l’autonomia de…
François Michel Le Tellier
Història
Marquès de Louvois.
Polític francès Fill de Michel Le Tellier , continuà l’obra paterna a l’administració militar Nomenat ministre d’estat per Lluís XIV 1672, fou el veritable creador de l’exèrcit reial, del qual suprimí les darreres característiques medievals, mitjançant la introducció de reformes centralitzadores que posaren fi a l’esperit de banda de cada regiment i a l’autonomia de la noblesa “d’espasa”, la qual sotmeté a l’administració civil El 1675 instituí l' ordre de tableau , que permetia als simples soldats d’arribar als graus més alts Fundà les escoles d’artilleria de Douai, Metz, Estrasburg i l’…
Christian Erbach
Música
Organista i compositor alemany.
Vers el 1596 estava actiu al servei de Markus Fuger a Augsburg Aquest mateix any aparegué la seva primera obra publicada en una collecció de lletanies editada per Victorinus El 1602 esdevingué organista a l’església de Sant Maurici i organista director de música de la ciutat, càrrec que renovà en diverses ocasions fins el 1620 El seu antecessor en el càrrec havia estat Hans Leo Hassler Des del 1610 actuà com a segon organista a la catedral d’Augsburg fins que el 1625 fou promogut al càrrec d’organista principal Gaudí d’una gran reputació com a professor i especialista en avaluar orgues El…
Wolfgang Boetticher
Música
Musicòleg alemany.
Es formà com a pianista i després estudià musicologia a Berlín amb A Schering, H Sachs, HJ Moser i F Blume El 1939 es doctorà amb una tesi sobre Robert Schumann Des del 1948 ensenyà a Göttingen i, a partir del 1958, també a la Universitat Tècnica de Clausthal Era especialista en música del Renaixement i del segle XIX A més dels treballs sobre Schumann, feu interessants aportacions al coneixement de la música per a llaüt dels segles XVI i XVII i participà en l’edició de les obres completes d’Orlando di Lasso, compositor que estudià en profunditat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina