Resultats de la cerca
Es mostren 201 resultats
sacramentari
sacramentari Foli del Sacramentarium Rivipullense (1050) amb una representació de la divinitat amb trets humans
© Fototeca.cat
Cristianisme
Antic llibre litúrgic llatí que contenia les oracions sacerdotals —inclòs el cànon— necessàries per a la celebració eucarística, l’administració dels altres sagraments i sagramentals i el res de l’ofici diví.
És el resultat de la fusió de diversos libelli missarum parcials, i l’exemplar més antic que es conserva és el manuscrit de Verona Biblioteca Capitolare, LXXXV 80, del principi del segle VII, erròniament anomenat sacramentari lleonià Aquest sacramentari conté una recopilació de libelli procedents dels arxius pontificis del Laterà, feta a la fi del segle VI per a ús de Verona o d’una altra església del nord d’Itàlia, en introduir-s’hi el ritu romà Sembla que tots els sacramentaris romans coneguts depenen d’una altra recopilació feta a mitjan segle VI, de la qual no s’ha conservat cap exemplar…
bibliotecari | bibliotecària
Arxivística i biblioteconomia
Persona que té al seu càrrec la formació, la conservació, la catalogació i el funcionament d’una biblioteca.
Des de Zenodot d’Efes, bibliotecari d’Alexandria, fins al s XIX, la cura de biblioteques solia ésser encomanada a persones que sobresortien en algun aspecte científic o literari Amb les grans biblioteques públiques hom reconegué el bibliotecari com un professional, però fins el 1885 la Library Association no establí un sistema de proves per a obtenir-ne el títol Arreu del món hi ha escoles de bibliotecaris L’Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona fou creada el 1915 per la Mancomunitat de Catalunya amb el nom d’Escola de Bibliotecàries Escola Universitària Jordi…
Calixt III

Calixt III.
© Fototeca.cat
Cristianisme
Nom que adoptà Alfons de Borja en ésser elegit papa (1455-58).
Era fill de Domènec de Borja, senyor de Canals Pertanyia a una família de la petita noblesa del País Valencià que havia augmentat la seva preponderància fent costat al rei Pere III durant la Guerra de la Unió Es doctorà en dret civil i canònic a Lleida, on fou catedràtic de teologia i canonge de la catedral Fou conseller del rei Alfons IV de Catalunya-Aragó, president del Consell de Santa Clara, de Nàpols, i ambaixador reial al concili de Constança El 1429 obtingué la renúncia a la tiara de Climent VIII Gil Sanxis Munyós, a Peníscola En recompensa fou nomenat bisbe de València pel papa Martí…
Butllari de Catalunya
Diplomàtica i altres branques
Religió
Història
Recull de les butlles pontifícies de Catalunya emeses entre el 1198 i el 1417, a més de les atorgades pel concili de Constança (1414-18).
Conservades originàriament als arxius de Catalunya i a l’Arxiu Apostòlic Vaticà, comprèn 1394 butlles pontifícies originals emeses durant els segles XIII al XV —des del papa Innocenci III 1198 fins a Gregori XI 1377 i les que es produïren entre els anys 1378 i 1417, etapa del Cisma d’Occident, finalitzat amb el concili de Constança amb l’elecció de Martí V—, que mostren les relacions entre Catalunya i la cort dels papes, a Roma o a Avinyó El Butllari es presenta en tres volums que corresponen als tres grans períodes en la història del pontificat baixmedieval vol I, conté les butlles de la…
Stendhal
Literatura francesa
Nom amb què és conegut Henri Beyle, escriptor francès.
Fill d’un advocat, el qual odiava, i orfe de mare a set anys, visqué una crispada infantesa i adolescència en la seva ciutat nadiua, i a la fi del 1799 es traslladà a París, on ingressà a l’Escola Politècnica Treballà en el ministeri de la guerra, i amb l’exèrcit napoleònic conegué Itàlia, Alemanya i Moscou, portant una vida de dandi luxós i galant A la caiguda de l’Imperi s’exilià voluntàriament a Milà, viatjà i publicà les seves primeres obres, escassament originals, sobre pintura i música El 1817 adoptà el pseudònim de Stendhal, hipergermanització del topònim alemany Stendal Magdeburg, com…
Napoleó III
Història
Nebot de Napoleó I, president de la Segona República Francesa (1850-52) i emperador dels francesos (1852-70).
Fill de Lluís I d’Holanda i d’Hortènsia de Beauharnais Passà la infantesa a Suïssa Tingué contactes amb el carbonarisme italià i el 1831 prengué part en la insurrecció dels Estats Pontificis Des del 1832 es considerà únic pretendent bonapartista i començà un actiu propagandisme que el portà, el 1836, a l’exili, després d’haver intentat de fer insurreccionar la guarnició d’Estrasburg El 1840 intentà de prendre Bolonya i fou empresonat, bé que pogué passar 1846 a Anglaterra La Revolució del 1848 li permeté de tornar a França Elegit diputat a l’Assemblea Constituent, emprengué una…
congrés de Viena
Història
Conjunt de reunions celebrades a Viena del 30 d’octubre de 1814 al 9 de juny de 1815, per refer el mapa polític d’Europa, arran de la fi de l’imperi napoleònic.
Previst en el primer tractat de París —signat el 30 de maig de 1814 pels principals estats europeus—, hom proclamà a Viena que volia reconstruir l’ordre social i el sistema polític d’Europa i establir-hi una pau duradora, basada en un repartiment just de forces Tanmateix, el congrés fou dominat per les quatre grans potències de l’època Àustria, Rússia, la Gran Bretanya i Prússia, la Quàdruple Aliança antinapoleònica, que, representades respectivament pel príncep de Metternich-Winneburg, KR von Nesselrode, el vescomte de Castlereagh i KA von Hardenberg, hi refongueren la divisió política…
El primer sistema-món i els Borja. 1493-1668
Als segles XIV i XV, les expedicions transoceàniques –de gran èxit– foren empreses per uns navegants que disposaven d’uns bons instruments astronòmics i cartogràfics, fruit de la llarga experiència de la navegació per la Mediterrània i la mar del Nord Aquests navegants foren aixoplugats pels regnes hispànics de Portugal i de Castella-Aragó El primer sistema-món 1499-1522 A partir de les descobertes del 1492, calia, urgentment, ordenar les grans línies d’acció de les futures exploracions, amb l’objectiu d’evitar confrontacions ben probablement estèrils Els reis de Portugal, Joan II de…
Bolonya
Vista general de Bolonya
© JoMV
Ciutat
Ciutat de l’Emília, capital de la província de Bolonya i de la regió d’Emília-Romanya, Itàlia, entre els rius Reno i Savena.
Centre comercial d’una regió agrícola fèrtil i ben explotada, i nucli industrial molt desenvolupat metallúrgia, material ferroviari, motocicletes, mecànica de precisió, productes farmacèutics Centres d’ensenyament superior Università degli Studi, fundada al segle XI, i la Bologna Center School of Advanced International Studies of the Johns Hopkins University, fundada el 1955 És un nus de comunicacions, situat en una posició clau entre el nord i el centre d’Itàlia ferrocarril, autopistes i aeroport internacional És seu arquebisbal Monuments de Bolonya Ciutat d’interès artístic, en són…
Cèsar Borja
Història
Cristianisme
Cardenal, duc de Valentinois.
Fill del cardenal Roderic de Borja, després papa Alexandre VI, i de Vannozza Catanei Fou inicialment destinat a la carrera eclesiàstica, i gràcies a les influències del seu pare obtingué, ben d’hora, diverses prebendes importants fou protonotari apostòlic 1482, gaudí de canongies i benifets a Xàtiva, a València i a Cartagena fou bisbe de Pamplona 1491, etc El 1492 Alexandre VI el nomenà arquebisbe de València, i l’any següent cardenal, tot i que només era un simple tonsurat Fou ordenat de diaca el 1494 A la mort del seu germà Joan, segon duc de Gandia assassinat per instigació del mateix…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina