Resultats de la cerca
Es mostren 294 resultats
Creixement salvatge i enriquiment fàcil en la construcció
L’edificació i les obres públiques 1960-1981 L’activitat de tipus secundari que va experimentar un creixement més intens en el conjunt dels Països Catalans en l’època de l’anomenat “miracle econòmic” fou la construcció Segons les dades del Banc de Bilbao sobre la distribució provincial de la renda, l’edificació i les obres públiques foren les úniques grans branques que pràcticament van doblar el seu pes relatiu dins el conjunt industrial entre el 1960 i el 1975 la construcció passà de generar el 8,6% del valor afegit brut de la indústria dels Països Catalans a representar-ne el 16,6% Si el…
Bilbao
Vista de la ciutat de Bilbao, vora el Nerbion
© Fototeca.cat
Municipi
Ciutat i capital de la província de Biscaia, País Basc, situada vora el Nerbion.
El seu nom també comprèn la regió urbana Gran Bilbao, que s’estén 14 km al llarg de la ria del Nerbion, fins a l’Abra, port exterior de la ciutat La vinculació de Bilbao a la mar és determinada per les característiques de la ria del Nerbion, que permet l’entrada de vaixells fins al mateix nucli urbà i, sobretot, per la situació geogràfica del seu emplaçament, a la confluència dels camins de Sant Sebastià Donostia i Vitòria Gasteiz amb el camí a Santander i a Burgos L’expansió de la ciutat començà el 1862 amb l’explotació del mineral de ferro de Somorrostro L’any 1890 l’antic nucli començà a…
mort
Cos d’un difunt essent momificat per Anubis, déu egipci dels morts i dels funerals
© Corel Professional Photos
Biologia
Filosofia
Literatura
Religió
Dret
Cessació de la vida.
Tradicionalment, la mort havia estat considerada un pas radical i immediat de l’ésser, de la vida, a un estat oposat, caracteritzat per la passivitat i la immobilitat Aquest concepte, d’oposició vida-mort, s’ha anat transformant en virtut dels progressos científics, tècnics i culturals dels darrers temps Actualment, determinar el moment en què hom pot considerar com a definitivament paralitzat el funcionament vital és com més va més complex i problemàtic Abans hom entenia la mort com a conseqüència de l’aturada de les funcions respiratòries Posteriorment i encara aquesta concepció no ha estat…
Vila de Cotlliure
Art romànic
La vila de Cotlliure s’estén, enforma de semicercle, al voltant del seu port, partit per la gran mola del castell a la dreta de la desembocadura del Dui i formada per dos nuclis molt ben diferenciats, la vila —amb el port d’Amunt— i el raval —amb el port d’Avall La Vila Vella és a la banda esquerra de la ribera Cotlliure deu el seu origen a una ciutat antiga que existia des del segle VI a C, com ha estat demostrat, d’una banda, per les excavacions malauradament interrompudes que vam practicar el 1962 i, d’altra banda, com deixava endevinar el nom del Castrum Cacucoliberi esmentat per primera…
Giovanni Battista Sammartini
Música
Compositor italià.
Vida Germà de Giuseppe Sammartini, fou un dels vuit fills d’Alexis Saint-Martin, un oboista francès emigrat a Itàlia Probablement nasqué a Milà, ciutat on transcorregué tota la seva vida Sembla que el seu primer mestre de música fou el seu pare El 1720 tocava l’oboè, juntament amb el seu germà Giuseppe, en l’orquestra del Teatro Regio Ducal de la capital llombarda El primer grup d’obres vocals seves datades són les vuit cantates per als divendres de quaresma, del 1751 -avui perdudes-, que escriví per a la Congregazione del Santissimo Entierro, on Sammartini fou mestre de capella el 1728 Gaudí…
Jeroni de Real i Ferrer
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cronista.
Vida i obra També conegut, encara que inexactament, com Real de Fontclara o Jeroni del Real de Fontclara Nasqué al barri gironí del Mercadal Era membre d’una família de la petita noblesa catalana originària de Fontclara Baix Empordà que esdevingué ciutadana al final del s XVI quan emparentà amb una rica nissaga de mercaders, els Saconomina El seu pare, Miquel, morí quan Jeroni encara era un infant Fou l’oncle avi, Jeroni Saconomina, el seu padrí i tutor, qui més el protegí i l’influí en la seva vocació política i de cronista Es casà dues vegades, amb Agnès de Miquel i amb Francesca de Copons…
,
La sal dels Cardona
La majoria dels autors catalans dels segles XVI i XVII presentaven el Principat com un país que excellia en recursos naturals, produccions agrícoles i industrials, població, etc I era raríssim, encara que es tractés de descripcions tan breus com la de Dionís Jeroni de Jorba 1589, que deixessin d’esmentar la sal de Cardona, l’abundor i la bona qualitat de la qual servia per a exemplificar aquestes visions sovint massa falagueres Aquests autors remarcaven que el Principat gaudia d’una situació privilegiada pel que feia a la sal A més de Cardona, se’n produïa sobretot al territori…
L’esperança de vida de la població
L’esperança de vida als Països Catalans 1959-1982 AF/AHC L’evolució de la mortalitat als Països Catalans pot ser considerada com un exemple paradigmàtic del procés de fort descens que aquest fenomen demogràfic ha tingut al llarg del segle La població dels Països Catalans va passar de tenir, al començament de la centúria, una mortalitat alta en relació amb la dels països més avançats de l’Europa continental i nòrdica, a una situació que es podria qualificar de privilegiada dins del context europeu Entre els anys 1960 i 1981, l’esperança de vida dels homes va augmentar al voltant…
Sils
Sils
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, a la depressió selvatana, en un territori pla que donà lloc a la formació de l’antic estany de Sils, dessecat a mitjan segle XIX, de caràcter endorreic.
Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Vilobí d’Onyar, a l’W amb els de Santa Coloma de Farners i Riudarenes, al S amb els de Maçanet de la Selva i Vidreres i a l’E amb el de Caldes de Malavella Fins a mitjan segle XIX hi hagué l’estany de Sils, de caràcter endorreic, format pels escórrecs de les aigües pluvials procedents dels sectors més alts de Vallcanera, Caldes de Malavella i els vessants interiors de la Serralada Litoral Els límits de la llacuna, dessecada definitivament el 1845, resten encara assenyalats per fites que van des de prop de l’Hostal de la Granota fins al…
Móra la Nova
Móra la Nova
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre.
Situació i presentació D’una extensió de 15,93 km 2 , el municipi de Móra la Nova és situat a l’esquerra de l’Ebre, pel curs del qual passa la divisòria amb el municipi de Móra d’Ebre, a ponent Al N, limita amb el terme de Garcia, i a llevant i vers migdia amb Tivissa el termenal passa prop del poble de Darmós d’aquest darrer terme i per la partida del Magrell Altres partides del terme són los Plans, Sant Pau i l’Escoda El territori s’emplaça en la cubeta o depressió de Móra, l’estructura de la qual és de conglomerats, argiles guixenques, saulonenques i margues El terme forma com un triangle…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina