Resultats de la cerca
Es mostren 238 resultats
El moviment cultural d’Osona
Introducció Els primers llibres que tingué la nova seu episcopal encara procedien, segons sembla, de l’antiga tradició visigòtica, i probablement devien venir de les diòcesis veïnes, Girona o Urgell, però aviat n’arribaren d’escrits a la Gàllia Poc a poc a la mateixa diòcesi es creà un scriptorium i uns especialistes de l’escriptura d’entre aquests sempre n’hi havia un que despuntava i és generalment qui redactava els documents més solemnes, com són les actes de consagració de les esglésies, en les quals els fundadors o el bisbe consagrant acostumen a fer donació de llibres litúrgics,…
Jerusalem, ciutat santa
La història de Jerusalem en hebreu Yěru Šalayim en àrab Al-Quds , ‘el Sant’ va associada a les tres grans “religions del Llibre” judaisme, cristianisme i islam, bé que com a lloc de culte i centre de pelegrinatge es perd en la nit del temps La Jerusalem jueva Tant l’arqueologia com la llegenda cultual de Melquisedec, rei i sacerdot de Salem Jerusalem, com la localització de la muntanya de Morià, lloc del sacrifici d’Abraham, en l’esplanada on Déu s’aparegué a David i on Salomó, cap al 950 aC, edificà el temple, suposen un primitiu santuari cananeu D’altra banda, el pelegrinatge és un fenomen…
Els murals de Sant Domènec de Puigcerdà
Art gòtic
L’arbre de la creu amb Crist crucificat, pintures murals de la tercera capella de l’evangeli La iconografia de l’arbre de la creu s’inspira en un text del franciscà sant Bonaventura BU – GSerra Les pintures murals de l’església de l’antic convent dominicà de Puigcerdà són un dels conjunts més interessants, tant des del punt de vista iconogràfic com compositiu, de la pintura del primer terç del segle XIV Realitzades entre el 1320 i el 1340, testimonien la complexitat de tendències i corrents pictòrics i la influència mútua entre les diferents tècniques artístiques que caracteritzen el segon…
Els grans escriptoris. Del segle X a l’eclosió romànica (segles XI-XII)
Les importants pèrdues de documentació i de còdexs illustrats catalans s’atribueixen en gran part a la revolta de la «crema de convents» que tingué lloc el 1835 amb la malaurada destrucció d’alguns dels arxius i biblioteques monàstics del país Els buits deixats pel foc accentuaren la confusió a l’hora de reconstruir l’obra escrita i pictòrica que correspon en justícia als principals centres productors de manuscrits del període, confusió a la qual també contribueix poderosament la circulació de les obres, sigui en el seu mateix període de creació o en temps posteriors a aquesta Les creacions…
missió
Cristianisme
Tramesa de sacerdots i de missioners en general a noves terres per a propagar-hi una doctrina religiosa.
Fenomen propi de totes les religions universalistes —hom el troba en el budisme, en l’islamisme, en el mazdaisme, en algunes escoles de l’hinduisme en els temps moderns—, ho és sobretot del cristianisme Sovint és difícil de distingir-la de la simple propaganda religiosa, del proselitisme, mancats generalment d’organització i de programa definit En el cristianisme, considerada com a exigència de la mateixa acceptació de l’evangeli apòstol vol dir precisament ‘enviat’ i, per això mateix, com a tasca pròpia de tot creient, la missió fou atesa i acomplerta d’una manera molt activa per les…
La Barcelona pictòrica de Ramon Destorrents
Art gòtic
Taula d’un retaule procedent de l’església de Santa Oliva Baix Penedès, inclòs entre les peces del denominat “grup d’Iravals”, l’autoria de les quals fluctua entre Destorrents i els germans Serra AB/MDB – PRotger Després de la mort dels Bassa, Barcelona s’afermà com a veritable capital productora de retaules pintats Dels seus tallers havien sorgit obres de gran qualitat per a destinacions fonamentalment reials –Lleida, Saragossa, València, Mallorca, Terol o Perpinyà–, però a partir d’aleshores les seves creacions s’expandiren a centres de tota mena Les demandes s’estengueren de les grans…
Sant Roc de Farrera, abans Santa Eulàlia
Art romànic
Situació L’església de Sant Roc és situada a l’entrada del poble de Farrera de Pallars, de 1 362 m d’altitud, a l’interior de la coma de Burg, en una de les valls afluents de la seva capçalera MLIR Mapa 34-10215 Situació 31TCH581067 Història El primer esment del lloc de Farrera data del 908, en una permuta realitzada entre l’abat Godemir del monestir de Gerri i el comte de Pallars, Ramon per aquest canvi el monestir cedia al comte els béns que tenia al lloc de Ferraria En l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, Farrera és una de les parròquies de la vall de Tírvia L’església parroquial,…
Espinelves

Espinelves
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació El municipi d’Espinelves, tot i pertànyer a la comarca d’Osona, és adscrit administrativament a la província de Girona Limita al NE amb el municipi de Vilanova de Sau, a l’E amb Sant Hilari Sacalm i al SE amb Arbúcies, ambdós pertanyents a la comarca de la Selva, al SW limita amb Viladrau i al NW amb Sant Sadurní d’Osormort El terme, dins la subcomarca de les Guilleries, és força accidentat, amb un nombre important de turons, que assoleixen les màximes altituds al sector oriental del municipi Fent límit amb Viladrau hi ha la baga d’en Caseta 826, el turó de les Lloberes…
Reforma

Mapa de la Reforma
© fototeca.cat
Període de la història del cristianisme occidental que, iniciat al segle XV, perdurà fins al XVII i que és a l’origen de les Esglésies protestants (protestantisme) d’una una banda i de la Contrareforma de l’altra.
D’una manera gràfica i simplificadora, es considera que la Reforma té com a data d’inici el 31 d’octubre de 1517, en què suposadament el monjo Martí Luter va fer públiques les anomenades 95 tesis de Wittenberg clavant-les a la porta de l’església de la universitat d’aquesta ciutat, fet que segons molts estudiosos probablement no tingué lloc En aquest document, concebut com una crítica a l’Església catòlica, codificà dos postulats bàsics que es convertiren en l’eix del moviment d’una banda, que la Bíblia és l’autoritat religiosa primordial i que la salvació és només assolible…
Josep Maria Millàs i Vallicrosa
Lingüística i sociolingüística
Judaisme
Historiografia
Semitista i historiador de la ciència i de la cultura medievals.
Vida i obra Realitzà els primers estudis a la seva vila natal i a Girona i, després, cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on estudià àrab i hebreu amb Francesc Barjau i Pons Es doctorà a Madrid sota la direcció de l’arabista valencià Julián Ribera amb la tesi comparatista Influencia de la poesía popular hispanomusulmana en la poesía italiana 1920 Poc després entrà com a professor auxiliar a la Universitat de Barcelona, al mateix temps que collaborava amb l’Institut d’Estudis Catalans El 1927 obtingué la càtedra d’hebreu de la Universitat Central, a Madrid, càrrec que…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina