Resultats de la cerca
Es mostren 237 resultats
xarxa digital de serveis integrats
Electrònica i informàtica
Primera norma internacional de xarxa telefònica pública digital que integra els serveis de veu, dades, text i d’imatge.
Actualment estan definits dos estàndards, la XDSI de banda estreta XDSI-BE, ja operativa, i la XDSI de banda ampla XDSI-BA, que disposa d’una capacitat superior per a la transferència de dades i que permetrà integrar serveis multimèdia i videoconferència amb qualitats d’imatge comparables a la TV comercial Els senyals són digitals en tots els punts de la xarxa i tots els terminals disposen d’una mateixa metodologia de connexió i de protocols comuns Dóna suport a diferents serveis de telecomunicació que cobreixen la transmissió de dades, telefonia, teletex, facsímil, transferència…
mòdem
Electrònica i informàtica
Aparell convertidor de senyals digitals en senyals susceptibles d’ésser enviats per una línia analògica sigui telefònica o telegràfica.
Un mòdem situat entre l’emissor d’informació normalment un ordinador i la línia analògica modula en canvia les característiques d’amplitud, freqüència o fase un senyal de referència analògic anomenat portador d’acord amb la informació digital a transmetre i transmet el senyal modulat resultant a l’altre extrem un altre mòdem situat entre la línia analògica i un receptor d’informació digital normalment un ordinador desmodula interpreta la informació transportada en l’amplitud, freqüència o fase el senyal analògic rebut, en recupera la informació digital transportada i la lliura al receptor…
Bibliografia sobre l’estudi del Renaixement i el Barroc
Bibliografia general La present bibliografia no pretén ser exhaustiva, ja que en els volums temàtics de la mateixa collecció es troben amplis reculls actualizats per a cadascuna de les arts analitzades Anotem, a banda de les contribucions historiogràfiques i de les publicacions generals imprescindibles, els estudis especialitzats d’ençà del 1984, quan es realitzà, amb motiu de la celebració del C E H A a Barcelona, el darrer estat de la qüestió sobre l’art català Art català estat de la qüestió Vè Congrés del C E H A , Barcelona, 1984 Barral i Altet, X a cura de Prefiguració del Museu Nacional…
història de l’alfabetització
Historiografia catalana
L’alfabetisme és un tema que des del final del segle XIX i durant el segle XX ha despertat un extraordinari interès, sobretot per tractar-se d’una variable dependent, és a dir, d’un excel·lent indicador per a valorar altres fenòmens històrics com ara l’educació, el procés de modernització i la fenomenologia social (estructura socioprofessional, actituds polítiques i religioses, disciplinament, fertilitat, etc.).
Aquesta dependència ha afavorit un ús excessivament quantitatiu de l’alfabetització i ha promocionat una falsa dicotomia respecte al fenomen de l’analfabetisme En aquesta història en blanc i negre, s’ignoren les situacions intermèdies que, encara que molt abundants, tan sols s’intueixen a partir dels pocs estudis qualitatius o específics que s’han dut a terme La fórmula quantitativa de la història de l’alfabetització té dues modalitats d’estudi clarament diferenciades per les fonts disponibles D’una banda, l’alfabetització censal, que utilitza dades estadístiques, on s’interroga la població…
telefonia per internet
Electrònica i informàtica
Conjunt de tecnologies i protocols que permeten oferir un servei comparable al de la telefonia tradicional (transmissió bidireccional de senyals de veu entre dos terminals telefònics) per mitjà d’Internet.
La telefonia per internet permet millores en qualitat, eficiència i cost Existeixen dues famílies de solucions la promoguda per la ITU-T, que és la solució creada entorn del protocol H323 i la promoguda per la IETF, que es construeix al voltant del protocol SIP Session Initiation Protocol Tot i que de vegades també s’empra el terme veu sobre IP per a fer referència a la telefonia per internet, el primer terme té unes connotacions de falta de fiabilitat i gratuïtat del servei, que no se solen assumir quan hom parla de telefonia per internet que s’assumeix tan fiable com la telefonia…
Col·legi del Corpus Christi
Col·legi i seminari per a la formació de sacerdots segons els decrets tridentins, fundat a València el 1583 per l’arquebisbe Juan de Ribera, patriarca d’Antioquia, sota el patronatge de Felip II de Castella.
Tingué un lloc preeminent, entre els fins de la institució, el culte de la capella, segons l’esperit reformista posttridentí el ritual litúrgic fou establert minuciosament per a la major esplendor del culte eucarístic En depenia una capella de música que ha estat el viver de la millor música religiosa valenciana Figuren entre els seus mestres de capella, al llarg del s XVIII, Joan Baptista Comes, Vicent Garcia, Josep Hinojosa, Antoni Teodor Hortells, Anicet Baylon Al final del s XIX es destacaren Salvador Giner i Vicent Ripollès Entre els organistes hom troba Manuel Nano a mitjan s XVIII,…
Amnistia Internacional
Organització internacional no governamental creada amb la finalitat d’aconseguir l’alliberament dels presos de consciència, que no hagin utilitzat la violència, i de garantir els drets humans allà on siguin violats; s’oposa a la tortura i a la pena de mort.
Fou fundada el 1961 a Londres, on té la seu, per Bertrand Russell , Peter Benenson , Sean Mac Bride i Salvador de Madariaga, entre d’altres És òrgan consultiu de l’ONU, del Consell d’Europa i de la UNESCO El 1977 li fou atorgat el premi Nobel de la pau per “la seva contribució a l’afermament de les bases de la llibertat i de la justícia i, per això, de la pau en el món”, i el 1978 les Nacions Unides li atorgà el premi de Drets Humans Actua normalment a base d’informes que obté mitjançant la intervenció de delegacions de països que no són directament implicats en l’objecte de l’informe Publica…
Arxiu Municipal de Vila-Real
Historiografia catalana
Dipòsit documental generat per l’administració local de Vila-Real (Plana Baixa) i per diverses famílies i institucions des del 1317. Les primeres notícies documentals que hi ha sobre aquest arxiu són del 1326 i el situen a la Cort del Justícia.
L’any 1424 a la Casa del Consell ja hi havia una cambra que feia la funció d’arxiu, i que es renovà el 1510 El 1411 el notari Lluís Gil en feu un primer inventari i no fou fins el 1514 que es dotà l’arxiu d’un registre documental complet El 1567 els seus fons foren reorganitzats i ordenats per l’escrivent del Consell Miquel Avinent Al llarg del s XVII l’escrivania del Consell tingué cura de l’arxiu i el dotà d’un catàleg complet d’instruments documentals registres, índexs, repertoris de documents, etc, i se sap que, almenys en dues ocasions, el 1680 i el 1683, s’ordenà i es classificà Les…
Arxiu Municipal d’Alzira
Historiografia catalana
Fons arxivístic que inclou tant la documentació municipal de la vila d’Alzira, com la relativa als nuclis que constituïen el seu terme particular en època medieval i moderna.
Així, juntament amb els documents de la mateixa vila i dels ravals de Sant Agustí i Santa Maria, s’hi troben també els dels llocs i les alqueries d’Algemesí, Carcaixent, Guadassuar, Toro, Cabanyes, Benimaclí, Ternils i Cogullada, des de la conquesta de Jaume I el 1242, fins a mitjan s XVI, en què adquiriren la independència o es despoblaren És un dels arxius valencians més rics i ben conservats, amb diplomes des del s XIII, i sèries documentals des del s XIV La collecció diplomàtica, amb 575 pergamins, conté privilegis reials i escriptures notarials, que abracen una àmplia cronologia, des del…
Arxiu Històric Nacional d’Andorra
Historiografia catalana
Dipòsit documental que aplega els fons administratius, notarials, eclesiàstics i diversos documents privats i d’entitats d’àmbit andorrà.
L’arxiu té el seu origen en la planificació dels Arxius Nacionals aprovada el 31 de maig de 1974 pel Molt Illustre Consell General MICG, que presentà l’Assessoria Pedagògica encapçalada per Lídia Armengol i Antoni Morell Es tracta dels Arxius Nacionals d’Andorra ANA que es posaren en funcionament a partir de l’any 1975, després que el MICG n’aprovés el reglament, i que depenen del govern des del 1982 contenen els arxius històrics i els arxius administratius L’any 1997 s’instaurà el model arxivístic de l’administració central andorrana i els Arxius Nacionals d’Andorra s’estructuraren de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina