Resultats de la cerca
Es mostren 1080 resultats
Les ròsides
Les ròsides, de fulles sovint compostes, presenten les flors amb una clara tendència a la formació de receptacles còncaus i la reducció del nombre de primordis seminals La subclasse de les ròsides conté, entre els seus representants més típics, els rosers Rosa A partir d’algunes d’aquestes plantes, ja des de molt antic i després de cultius selectius i de nombrosos encreuaments, hom ha obtingut les roses de jardí, sens dubte les flors cultivades més populars i esteses, i també de les més belles Ultra la grandària de la flor i la producció de perfum, s’hi ha potenciat també el desenvolupament…
proportio
Música
En la teoria de la música pròpia de l’Edat Mitjana i el Renaixement, ràtio o relació proporcionada entre dues magnituds bé d’acuïtat (altura del so) o bé de temps (valor rítmic).
En la notació mensural, una proportio -indicada a la partitura amb un signe convencional, generalment un trencat- servia per a assenyalar un canvi proporcional en el valor de les figures rítmiques, normalment una disminució més rarament, un augment Les proporcions més habituals eren la dupla disminució del valor de les notes segons la proporció 12, la tripla disminució segons la proporció 13 i la sesquialtera 23 Pel que fa a l’acuïtat, la proportio dupla 21 indicava o caracteritzava l’interval d’octava la proportio tripla 31, l’interval de dotzena quinta més octava, i la…
ciprinodontiformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis que viuen a les aigües dolces i salabroses, rarament a les salades.
Són de petites dimensions, fisoclists les aletes tenen radis tous les ventrals són abdominals o manquen, la dorsal és única, i la caudal, homocerca Solen presentar un dimorfisme sexual marcat, i els mascles són més acolorits i més petits que les femelles Moltes espècies són ovípares, i unes altres, vivípares en aquestes, el mascle és proveït d’un òrgan copulador Són carnívors, fitòfags o bé omnívors, i mengen especialment larves de dípters, la qual cosa els fa ésser importants elements reguladors de les plagues de mosquits Són molt abundants a les aigües continentals i als estuaris d’Àfrica,…
saimiri
Mastologia
Gènere de mamífers placentaris de l’ordre dels primats, de la família dels cèbids, caracteritzats per l’allargament del crani, especialment de la regió occipital, el gran desenvolupament dels ullals i la posició vertical de les dents incisives.
Més de la meitat de llur longitud uns 80 cm correspon a la cua El volum cerebral és considerable i la relació ponderal del cervell respecte al cos entre 1/17 i 1/22 és la més alta dels mamífers, inclòs l’home 1/35 tot i això, i a causa de llur estructura molt primitiva, són d’una intelligència escassa Són gregaris i viuen en grups nombrosos, eventualment de fins a 100 individus, gairebé sempre sobre els arbres, dels quals rarament baixen Diürns i omnívors s’alimenten d’insectes, de fruita, d’ous i d’ocells, llur distribució va des de Costa Rica fins al NE del Brasil i Bolívia L’…
jigg
Música
Peça lleugera de teatre musical, popular a Anglaterra i en altres països d’Euro pa (Alemanya, Escandinàvia i Holanda) entre el 1550 i el 1750.
Obra per a pocs personatges -rarament més de quatre o cinc-, combinava cançons sobre melodies molt conegudes amb antigues danses rituals i textos recitats, gairebé sempre de caràcter llicenciós o burlesc Fou especialment desenvolupat a l’Anglaterra d’Elisabet I Entre el 1590 i el 1625 esdevingué una forma típica per a ser interpretada entre els actes o com a cloenda d’una tragèdia o una obra més seriosa semblant a la burletta o l' intermezzo Sovint ha estat considerat un tipus particular de jig anomenat també farce-jig , del qual s’han popularitzat melodies, conegudes pel nom…
ofertori
Música
Cant del propi de la missa que acompanya el ritu de l’ofertori, ofrena del pa i del vi que seran consagrats en la litúrgia eucarística.
L’actual cant prové de l’antífona del salm que acompanyava l’antiga processó de les ofrenes perduda la processó al segle XI, en resta solament l’antífona Les melodies per a l’ofertori acostumen a ser de les més elaborades i virtuosístiques de tot el repertori gregorià, i contenen recursos inusuals, com és la repetició de paraules o grups de paraules, sovint amb ornamentació creixent Abans del segle XVI no apareixen gaires ofertoris polifònics, en canvi compositors com GP da Palestrina Offertoria totius anni o R Lassus Sacræ cantiones n’han escrit diversos En temps més recents, en què els…
al·ligàtor

Alligator sinensis
J. Patrick Fischer (cc-by-sa-3.0)
Herpetologia
Gènere de rèptils de l’ordre dels cocodrils, caracteritzats per un musell arrodonit, cap llarg i aplanat, un envà format pels ossos nasals i una depressió a la mandíbula superior per a allotjar la quarta dent de la inferior, la qual no és visible quan l’animal tanca la boca.
Aquests trets el distingeixen del cocodril, amb el qual, però, comparteix l’hàbitat i els costums El gènere només comprèn dues espècies, una pròpia de la Xina A sinensis i l’altra de l’Amèrica del Nord A mississippiensis L’alligàtor americà és el més conegut i ha estat molt perseguit per la seva pell la llei només protegeix els exemplars joves, i així hom troba molt rarament en llibertat individus de més de 2 metres de llargada, bé que sembla que poden atènyer els 4,5 metres, com es comprova quan són criats en granges, ara ja bastant usuals als EUA L’alligàtor té un paper…
Cosmè Tura
Pintura
Pintor italià, cap de l’escola de Ferrara, on treballà al servei dels ducs d’Este.
La seva producció mostra influències molt diverses la força plàstica de Donatello i Mantegna —l’obra dels quals conegué directament en una estada a Pàdua—, la claredat i el to monumental de Piero della Francesca i el cromatisme dels flamencs Autor d’obres com ara Primavera 1460-63, National Gallery, Londres, Anunciació 1469, Museo del Duomo, Ferrara, el políptic Roverella 1474, al Musée du Louvre, París, i en altres museus i Sant Antoni de Pàdua 1484, Galleria Estense, Mòdena, el seu estil rarament original es caracteritzà per un dibuix incisiu, per una tensió dramàtica en les…
Campinyià
Jaciment paleontològic
Indústria prehistòrica, el nom de la qual deriva del jaciment francès de Campigny a la vall del Bresle (Normandia).
Començà durant el Neolític i perdurà, en determinats llocs, fins a l’edat de bronze L’element definidor són els instruments de sílex, tallats d’una manera especial, sobretot el pic i el tranchet , que per la seva forma s’assembla a una destral polida, però que és tallada Hi ha una fase amb tallers de sílex a l’aire lliure, d’habitants de boscs, i una altra, més recent, ja amb base agrícola Rarament es troba a les coves Ha estat localitzat en moltes regions de l’Europa occidental, del sud d’Escandinàvia i del nord d’Alemanya fins a França i Itàlia A Catalunya hom pot considerar…
Les hipuridàcies
Es tracta d’una família cosmopolita formada per una única espècie, Hippuris vulgaris , que viu submergida a les aigües dolces i encalmades de les zones temperades i fredes de l’hemisferi boreal A casa nostra es fa, rara, en algunes valls pirinenques i en comptades localitats del litoral català H vulgaris és una herba tendra, d’uns dos o tres pams, de rizoma reptant i d’abundants tiges erectes que duen nombroses fulletes allargades i verticillades, de vuit a dotze a cada nus Floreix molt rarament, sobre brots efímers que sobresurten de l’aigua Les floretes, molt poc aparents,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina