Resultats de la cerca

L’aspecte del corriol pit-roig Eudromias morinellus és prou diferent del dels altres corriols, del gènere dels quals Charadrius fou separat temps enrere després d’haver-hi estat assimilat durant molts anys En efecte, és més estilitzat i gros 20-22 cm i té, a l’estiu, un plomatge virolat, com mostra la fotografia a l’hivern és tot ell grisenc Oriol Alamany La nidificació d’aquest rar limícola es comprova cada any, des que fou descoberta el 1980 Noves dades amplien les localitats pirinenques de cria, i hom pot suposar que diverses parelles es distribueixen per l’Alta i la Baixa Cerdanya,…

Panoràmica de la vall del Congost i dels cingles de Bertí des del vessant d’enfront del Montseny, després d’una nevada hivernal Ernest Costa Les muntanyes del Moianès i els cingles del Bertí 22, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Les serres del Moianès i els cingles del Bertí formen part de la zona de contacte entre els paisatges submediterranis de la Catalunya humida amb els ambients mediterranis del Vallès El Moianès és un altiplà format per un conjunt de petites serres de forma ondulada i sense grans desnivells, amb cims situats entre els 700 i els 1000 m d’…

La guatlla Coturnix coturnix té la particularitat d’ésser l’única gallinàcia migradora, cosa ben coneguda dels amants de la caça efectivament, nia i roman tot l’estiu a les nostres terres i baixa després cap a l’Àfrica, quan ve el fred La seva imatge és característica de color terrós, ratllada al dors, petita ateny només 18 cm igualment n’és el cant de reclam del mascle, que descobreix la seva presència dins dels rostolls i els conreus Oriol Alamany Durant l’època de la cria, la guatlla ocupa sense excepció els hàbitats que li són adients arreu dels Països Catalans sempre és un ocell…

Àrea de nidificació de l’arpella vulgar Circus aeruginosus , en verd i de l’esparver d’estany Circus cyaneus , en taronja als Països Catalans Maber, original dels autors Nidificador als Pirineus i els Prepirineus Capcir, Cerdanya, Conflent, Ripollès, Alt Urgell i Baixa Ribagorça, on és localitzat i rar al vessant meridional n’hi ha unes 20 parelles, l’esparver d’estany apareix també a la resta del territori com a hivernant generalment irregular i com a migrador regular molt escàs El pas migratori comença al final d’agost rars exemplars, principalment el setembre i també l’…

El capsigrany Lanius senator és de la mida de l’escorxador i el més comú del seu grup Sol veure’s parat als cables del corrent elèctric, al costat de les carreteres, des d’on vigila el pas d’insectes, els quals caça i penja de les punxes dels esbarzers a la manera típica dels ocells del seu grup El caracteritza el color castany clar del cap, amb una franja negra al davant, que baixa pels costats, travessant l’ull, i el color blanc i negre de la resta del mantell A la femella de la fotografia, presa a l’Encanyissada delta de l’Ebre s’observa el color blanc de davant del cap, tocant el bec,…

Vida Feu estudis de piano i composició al Conservatori de Kazan fins el 1954, any en què es traslladà a Moscou, on estudià al Conservatori amb N Pejko 1954-59 i amb V Šebalin fins que es diplomà el 1963 Des d’aleshores treballà com a compositora independent S’inicià en la interpretació amb instruments rars de les repúbliques orientals i del Caucas, dels quals sabé extreure noves experiències sonores Gràcies a l’amistat amb Gidon Kremer que estrenà i enregistrà Offertorium , un impactant concert per a violí del 1980, revisat el 1982 i el 1986, la seva obra aviat travessà fronteres…

L’obra es construeix per la fusió de dos temps narratius un present de demolició de les cases de la vella Mequinensa, ciutat nadiua de l’autor, i un constant exercici de flash-back , de mirada enrere, a partir dels records que provoca l’enderroc o dels objectes rars que apareixen tot d’una abandonats al mig del carrer L’acció de present va de la primavera del 1970 a la tardor del 1971 des d’un dia del mes d’abril, quan comença la demolició de la primera casa de la vella Mequinensa, a causa de la construcció del pantà de Riba-roja, fins a un any i mig després, la tardor del 1971,…

Desenvolupament enciclopèdic L’Institut de Teologia Fonamental s’encarrega dels estudis de llicenciatura i doctorat, dels cursos de formació permanent, de les tutories d’estudis i de les revistes Selecciones de Teología i Actualidad bibliográfica L’Institut Borja de Bioètica investiga les qüestions frontereres entre les ciències medicobiològiques i l’ètica Per la seva banda, el Centre d’Estudis Interdisciplinaris format per l’Institut de Teologia Fonamental i l’Institut Científic Interdisciplinari s’ocupa de la investigació de les qüestions frontereres entre fe i ciència En l’àmbit…

D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…

Morfologia La serp d’Esculapi Elaphe longissima és un animal corpulent, de coloració fosca amb petites taques clares a les escates dorsals i una carena a les vores de les escates ventrals Antonio Bea Aquesta serp és llarga i esvelta i pot arribar als 200 cm de longitud, encara que normalment no supera els 150 cm El seu cap és estret i ben definit i té la pupilla rodona Presenta una escata preocular grossa, dues de postoculars petites, dues de temporals, vuit o nou de supralabials, de les quals la quarta i la cinquena són sota l’ull, i nou escates infralabials Les escates dorsals són llises…