El capsigrany (Lanius senator) és de la mida de l’escorxador i el més comú del seu grup. Sol veure’s parat als cables del corrent elèctric, al costat de les carreteres, des d’on vigila el pas d’insectes, els quals caça i penja de les punxes dels esbarzers a la manera típica dels ocells del seu grup. El caracteritza el color castany clar del cap, amb una franja negra al davant, que baixa pels costats, travessant l’ull, i el color blanc i negre de la resta del mantell. A la femella de la fotografia, presa a l’Encanyissada (delta de l’Ebre) s’observa el color blanc de davant del cap, tocant el bec, que la diferencia del mascle. Noteu la forma ganxuda del bec d’aquest ocell caçador.
Lluís Solé
Aquest ocell és estival, nidificant i comú a tots els Països Catalans, a excepció d’Andorra, on no se n’ha comprovat la reproducció, si bé ha estat observat en les zones més baixes durant l’època de cria. A la Catalunya Nord és abundant a les àrees de domini mediterrani, i també és present en un petit nombre a la Cerdanya. Al terç meridional del País Valencià s’han citat alguns casos rars d’exemplars hivernants. A les Balears cria a totes les illes, inclosa Formentera on, tot i no ésser-hi tan abundant, la seva presència és evident. La reproducció en aquesta darrera illa es va comprovar el 04.07.84, amb l’observació d’un niu amb polls quasi volanders. Durant la migració també es veuen ocells d’altres països europeus. A les Illes, els exemplars migratoris pertanyen a una subespècie diferent de la indígena i són observats d’una forma regular, però escassa.
L’arribada primaveral del capsigrany es produeix durant l’abril i el maig, amb algunes citacions primerenques al final de març i una afluència màxima durant la segona quinzena d’abril i la primera quinzena de maig. A l’illa de Menorca s’ha comprovat que els migradors de la subespècie europea passen al final de març i al començament d’abril, mentre que els indígenes no arriben fins a mitjan abril. La tornada postnupcial la inicien abans els individus adults, amb alguns exemplars que marxen ja durant la primera desena d’agost, si bé la majoria ho fan la segona meitat del mes. Els joves es queden més temps i són vistos fins al final de setembre, amb algunes citacions tardanes del començament d’octubre.
Àrea de nidificació del capsigrany (Lanius senator) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
L’hàbitat d’aquesta espècie durant l’època de la reproducció són els indrets amb arbres dispersos, sobretot entre els conreus a garroferars, ametllerars i altres plantacions de fruiters i a clarianes i límits de bosc. També habiten en bardisses que separen feixes, pinedes cremades i extensions d’erms i matollars, especialment als llocs secs. A vegades ocupen els grans jardins de les zones residencials. Durant la dispersió postnupcial se’ls veu a tota mena de terrenys oberts amb arbres dispersos. A Mallorca, la localitat amb la densitat més gran és la pineda que separa les platges i l’albufera d’Alcúdia. La distribució d’aquesta espècie als Països Catalans és gairebé general, ja que només falta a l’alta muntanya per sobre dels 1.300 m.
El capsigrany és encara un ocell relativament comú a les nostres terres, tot i que les seves poblacions han disminuït marcadament durant les darreres dècades, almenys en alguns indrets com el Vallès Occidental, el Maresme i l’Alt Camp. Al Penedès, però, si bé sembla en regressió a la costa, ha colonitzat algunes zones on abans només se’l veia en migració. Algunes causes de la seva pèrdua de contingents serien les transformacions agrícoles, la utilització d’insecticides i la caça amb xarxes i escopetes d’aire comprimit.