Resultats de la cerca
Es mostren 499 resultats
El paradís perdut
Literatura
Poema èpic, de John Milton, publicat en deu cants el 1667 i en dotze el 1674.
El tema central de l’obra és la caiguda dels àngels rebels i el foragitament d’Adam i Eva del paradís Segueix gairebé al peu de la lletra les formes de l’èpica clàssica Com a nota essencial cal destacar la presència d' Ariel , o Llucifer, personatge literari molt característic de la rebellió romàntica posterior, que domina tota l’obra i pel qual l’autor no pot dissimular la seva simpatia Model de poesia cristiana heroica, aquest poema ha inspirat moltes composicions musicals, entre les quals es destaca l’oratori homònim d’A Rubinstein 1858 Traduït a diverses llengües, Josep Maria…
República Democràtica del Congo 2012
Estat
Les forces de l'M23, una guerrilla que s'oposa al Govern congolès, van ocupar la ciutat de Goma, la capital de la província de Kivu Nord, a l'est del país, entre el 20 de novembre i el 2 de desembre Amb l'ocupació, van demostrar la feblesa de les Forces Armades congoleses, indisciplinades i més dedicades al pillatge que a combatre una rebellió dirigida, militarment pel general tutsi Sultani Makenga i, políticament per Jean-Marie Runiga, un predicador que havia creat l'església Jesús Únic Salvador Els rebels, ben armats i presents tant a Kivu Nord com a Kivu Sud, acusen el…
Berenguer d’Entença
Història
Senyor de les baronies d’Entença ( Berenguer V
) i Xiva i també de Móra, Tivissa, Pratdip, Falset i Marçà, fill de Berenguer IV.
Fou un dels jutges de les bregues entre el comte d’Empúries i el vescomte de Cardona 1268, i testimoni de l’arbitratge de l’infant Pere entre Jaume I i els nobles rebels Tingué també el domini del Puig, a València, i també el del Castell d’Olèrdola i el de Montornès, que vengué a Guillema de Montcada 1291 i després recuperà Signà com a testimoni la confirmació dels Recognoverunt proceres 1284 Guerrejà contra els sarraïns 1276 i contra els francesos 1285 i participà en la conquesta de Menorca 1286-87 Lluità contra Guillem, Pere i Simó de Montcada, els quals assetjaren Móra i…
Marc Aureli Valeri Maximià
Història
Emperador romà (286-305 i 307-08).
Fill d’una família humil, milità amb Dioclecià, que l’escollí com a collaborador 285 i l’envià a la Gàllia amb el títol de cèsar per tal de reprimir la revolta dels bagaudes Nomenat august 286, tingué el comandament de les províncies occidentals, i residí a Trèveris Combaté els burgundis, els alamans i els francs 286-88, i, després de la creació de la tetrarquia, fortificà la línia del Rin i del Danubi i, a l’Àfrica, sotmeté els mauritans rebels 297-98 El 305, seguint l’exemple de Dioclecià, abdicà, i es retirà a la Lucània Tornà a vestir la porpra imperial 307, i, rebutjant el seu fill…
Líban 2012
Estat
L'11 de juliol es va reprendre a Beirut la conferència pel diàleg nacional entre totes les formacions polítiques libaneses Suspesa el 2010, la conferència va reunir els dirigents del bloc 8 de Març els partits xiïtes Amal i Hezbollà, que dominen el Govern, i els partidaris de l'exgeneral cristià Michel Aun i els del bloc d'oposició el Corrent del Futur, el Partit Socialista Progressista i les Forces Libaneses Saad al-Harirí, exprimer ministre i líder del Corrent del Futur, i Hassan Nasrallà, secretari general de Hezbollà, no hi van ser presents per raons de seguretat Els temes centrals de la…
baronia de Palagonia
Història
Jurisdicció feudal siciliana concedida el 1392 a Berenguer de Cruïlles després d’ésser confiscada als rebels Ruggero Passaneto i Violant d’Alagó.
La restituí al rei el mateix any, el qual, immediatament, la donà al mestre racional Ubertino de La Grua, que també la tornà als reis Martí I i Maria I Aquests llavors l’atorgaren el 1396 a Galceran de Sentmenat, que la vengué el 1407 a Giacomo Gravina El net d’aquest, Girolamo Gravina, es casà amb Beatriu de Cruïlles, baronessa de Scordia Soprana, i llurs descendents, els Gravina-Cruïlles marquesos de Francofonte, foren creats prínceps de Palagonia el 1629 i grans d’Espanya el 1709
Carles d’Àustria
Història
Príncep d’Astúries i de Girona.
Fill de Felip II de Castella i de Maria de Portugal Deforme i desequilibrat, tingué una profunda aversió pel seu pare Projectà de fugir als Països Baixos Informat el rei, el féu empresonar al mateix alcàsser de Madrid fet que provocà una forta oposició, fins al punt que els estats catalanoaragonesos trameteren ambaixadors al rei, on morí pocs mesos després No ha estat provat que tingués contactes amb els rebels dels Països Baixos L’actitud del rei hom cregué, a més, que el príncep havia estat enverinat fou denunciada ja a l’època per Guillem d’Orange i per Antonio Pérez, i la…
comtat palatí de Chester
Història
Territori feudal anglès el primer titular del qual fou Hugh (mort el 1110), vescomte d’Avranches, nomenat el 1071 per Guillem I.
Els comtes de Chester tingueren una gran influència al país i arribaren a posseir més de vint comtats Ranulf de Germons mort el 1153 fou el cap dels rebels a la batalla de Lincoln Fair 1141 contra Esteve I El seu fill Hugh de Kevelioc mort el 1181 es rebellà contra Enric II 1173 i fou succeït pel seu fill Ranulf de Blundeville mort el 1232, el qual s’intitulà maritale nomine duc de Bretanya i comte de Richmond Lleial a Enric III, aquest el recompensà amb el comtat de Lincoln 1217 Anà a les croades i es distingí a Damiata 1218 A la seva mort, foren repartides entre les quatre…
reformatori
Dret penal
Establiment penitenciari on són acollits certs delinqüents (com és ara els qui no arriben a 16 anys, que formen el grup de menors, i alguns majors de 16 a 18 anys).
Així com també infants simplement rebels als pares i àdhuc nois l’ambient familiar dels quals aconsella de separar-los-en, per tal de readaptar-los als usos i costums vigents en la societat, mitjançant no sols una estricta vigilància, ans també una capacitació professional i una formació cultural Bé que com més va més és generalitzada la consciència que la delinqüència juvenil planteja problemes específics i exigeix uns corresponents mètodes especials d’actuació envers els delinqüents que ho són ja de fet o que hom creu que poden ésser-ho fàcilment, els reformatoris es…
Ferran II
Història
Emperador romanogermànic, arxiduc d’Àustria (1619-1637) i duc d’Estíria.
Fill de l’arxiduc Carles, duc d’Estíria, i net de l’emperador Ferran I, fou educat pels jesuïtes d’Ingolstadt, i el 1596 assumí el govern dels ducats d’Estíria, Caríntia i Carniola, on, per aplicar els preceptes de la Contrareforma, forçà els protestants a la conversió o bé a l’exili Rei de Bohèmia 1617 i d’Hongria 1618, fou designat emperador a la mort del seu cosí Maties I 1619 Aquesta elecció atià la revolta dels txecs, que oferiren la corona a l’elector Frederic V del Palatinat la derrota dels rebels a la Muntanya Blanca 1620 permeté a Ferran II d’abolir l’autonomia de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina