Resultats de la cerca
Es mostren 588 resultats
Santa Eulàlia d’Estoll (Urtx)
Art romànic
Església parroquial del poble d’Estoll La parròquia d’Estoll surt juntament amb Queixans a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document que porta la data del 819 però que sembla que fou redactat a la segona meitat del segle X A la fi del segle XII, els homes del vescomte Arnau de Castellbò i els comtes de Foix saquejaren l’església i se n’emportaren tot el que hi trobaren La parròquia de Santa Eulàlia d’Estoll fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona entre el 1312 i el 1314 MD L’església actual és edificada sobre l’emplaçament de l’antiga església romànica en…
Sant Andreu de la Parròquia d’Hortó (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Les primeres notícies conegudes del lloc d’Hortó són dels anys 1030 i 1066, on Ortone o Ortes apareix com a límit d’alous situats a la vila d’Eres i a Sant Tirs En el testament de Guillem Bernat, del 1116, consta un llegat de tres mancusos per a l’església de Sant Andreu de Laortó , que segles després, apareix en la relació de les esglésies del bisbat d’Urgell visitades per manament de l’arquebisbe de Tarragona els anys 1312 i 1314 En el cens de 1365-70 la parròquia de Laurtó hi consta amb 15 focs eclesiàstics En el Spill … del vescomtat de Castellbò, redactat l’any 1519, el lloc…
La Estrella Balear
Periodisme
Periòdic en castellà que es publicà a Palma del 1844 al 1845, redactat per Jaume Rullan i Muntaner.
Recollia les notícies més importants aparegudes als diaris d’Espanya i de l’estranger Pere d’APenya i Marià Aguiló, entre altres, hi publicaren poemes en català, i Tomàs Aguiló n'hi traduí de lord Byron
Declaració del clericat de França
Història
Manifest gal·licà, redactat per Bossuet, aprovat per una assemblea eclesiàstica (1682) i imposat per Lluís XIV al clericat.
Establia que el rei no estava subjecte a cap potestat eclesiàstica, que el concili era superior al papa, que l’Església gallicana exerciria les seves llibertats i que les decisions papals havien d’ésser aprovades per l’Església Innocenci XI s’hi oposà i Lluís XIV hagué de cedir en ésser elegit Innocenci XII NapoleóI la restaurà l’any 1801 i la imposà als seminaris i collegis eclesiàstics de França
Enciclopèdia Ulisses
Historiografia catalana
Projecte editorial que implicà investigadors italians, suïssos i catalans en la confecció d’una obra que, des d’una posició d’un racionalisme crític i obert d’inspiració marxista, havia de ser una nova enciclopèdia desvetlladora de la recerca i la descoberta, ben allunyada d’altres realitzacions que sota aquesta mateixa denominació d’enciclopèdia no eren sinó «un catàleg de nocions, un cementiri de fets, de fórmules i de lleis».
L’edició catalana, dirigida per Manuel Costa-Pau, comprèn 12 volums que aparegueren durant el període 1977-85 Els cinc primers volums són dedicats a la història universal, i els cinc següents a les matemàtiques, a la física, a l’univers i la terra, i a l’evolució de la vida microbiana a la consciència El volum onzè es consagra als Països Catalans, i el darrer és un índex analític El llibre dedicat a la realitat catalana, dirigit per l’esmentat M Costa-Pau i en bona part redactat per ell mateix, suposa una extensa panoràmica històrica que arrenca dels temps més recents per recular…
acte
Història del dret
Privilegi, edicte, pragmàtica, costum, ordinació, concòrdia, sentència o un altre dret preconstituït fora de l’assemblea legislativa i sotmès a l’aprovació de les corts, per tal de gaudir de la mateixa força legal d’una constitució o d’un fur.
Quan la iniciativa partia del monarca, l’acte de cort venia redactat en forma de constitució o fur si era aprovat a petició dels braços, o d’un d’ells, la majoria de les vegades rebia la redacció pròpia d’un capítol de cort Atesa l’àmplia i doble significació de les paraules acte de cort , la terminologia adoptada pels texts legals no sempre es manifesta amb precisió De vegades, en forma de constitució, hom concedia la categoria d’acte de cort a una futura reglamentació deixada a l’arbitri de la Diputació del General En d’altres, l’acte i el capítol eren equiparats nominalment,…
Pere Màrtir Anglès
Historiografia
Gramàtica
Cristianisme
Lingüística i sociolingüística
Dominicà, gramàtic i historiador.
Dominicà, bibliotecari del convent de Santa Caterina de Barcelona, publicà Prontuario ortologi-gráfico trilingüe 1742 i una biografia de fra Tomàs Vidal i Nin 1744, traduïda de l’italià al castellà Torres i Amat esmenta, a més, vuit manuscrits seus obres de filologia semítica, d’història i de pietat i de matemàtica i física, alguns dels quals són actualment a la Biblioteca Universitària de Barcelona, conjuntament amb d’altres que no esmenta, com un important Vocabulari llatí-català ms 219 BUB i la continuació del Lumen Domus , annals del convent de Santa Caterina de Barcelona, redactat…
,
fórmula notarial
Diplomàtica i altres branques
Text presentat en esquema, de redactat genèric, que els notaris prenen com a base de redacció d’un document.
Són cèlebres les colleccions de fórmules andecaves les d’Angers dels s VI i VII i les Marculf s VII, ambdues merovíngies, i les fórmules visigòtiques, compilades al s VII amb elements anteriors Posteriorment aquests reculls foren anomenats formularis formulari
document RFC
Electrònica i informàtica
Document redactat per experts en internet que descriu o informa principalment sobre protocols, estàndards o serveis d’aquesta xarxa.
Els documents RFC presenten propostes oficials, explicades de manera molt detallada, per a nous protocols d’internet A cada un se li assigna un títol i un nombre, que no poden ser eliminats encara que les normes detallades quedin obsoletes Qualsevol persona pot fer una aportació a la IETF grup de treball en enginyeria d’internet, que és la institució que decideix si el document ha de ser considerat com un RFC o no Els documents RFC es començaren a publicar el 1969 El nom prové de l’anglés Request For Comments ‘petició de comentaris’
Constitució d’Atenes
Història
Un dels 158 tractats relatius a les institucions dels diversos estats grecs, redactat entre els anys 329-322 aC.
Atribuïda a Aristòtil, a un deixeble seu o, erròniament, a Xenofont, consta de dues parts una, històrica, que comprèn la relació de la constitució original i de les onze reformes subsegüents i una altra que descriu l’estat de les institucions en ésser referides d’aquesta part cal destacar els capítols dedicats a les funcions del consell, dels arconts i dels tribunals de justícia Fou vigent fins al s VII dC, però no en fou trobada cap còpia —fragments— fins cap al 1880
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina