Resultats de la cerca
Es mostren 3694 resultats
funció cosinus
Representació gràfica de la funció y=cos x
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Funció cos: ℝ→ℝdefinida per l’assignació x →cos (x), on cos(x) és el cosinus de l’angle que fa x radiants.
És una funció periòdica de període 2π i el seu recorregut és l’interval -1, 1 És una de les sis funcions trigonomètriques o circulars i està relacionada amb la funció sinus per la derivada dcos x/ dx = -sin x, dsin x/ dx = cos x És indefinidament derivable, i el seu desenvolupament en sèrie entera és En termes de la funció exponencial complexa té l’expressió cos x=e i x + e - i x /2, relació que permet d’estendre-la al cos dels nombres complexos, resultant-ne la funció cosinus complex
embòlia
Representació esquemàtica de la producció d’una embòlia
© Fototeca.cat
Patologia humana
Obstrucció d’un vas sanguini arterial, venós o capil·lar per un èmbol circulant pel corrent sanguini.
Quan l’èmbol s’atura en una arteriola, sovint la circulació collateral restableix el fluix sanguini si l’artèria obstruïda és d’un calibre important o la regió irrigada efectua funcions essencials, els trastorns poden ésser mortals l’embòlia d’una artèria cerebral embòlia cerebral produeix la pèrdua de les funcions nervioses centrals d’aquella zona, l’embòlia de l’artèria pulmonar embòlia pulmonar produeix l’infart pulmonar, l’embòlia de l’artèria central de la retina produeix l’amaurosi de l’ull, etc
Bhagavad-Gītā
Kṛishṇa en un gronxador (representació del 1750-1770)
Rijksmuseum
Poema sànscrit didàctic d’autor o autors desconeguts, contingut en el Mahābhārata.
Anomenat correntment Gītā, és el més conegut i el més venerat dels texts sagrats de l’Índia És escrit en forma de diàleg entre Arjuna i Kṛishṇa abans de la gran batalla de Kurukshetra Arjuna té remordiments per la matança que s’hi produirà, i això dóna ocasió a la resposta de Kṛishṇa sobre temes filosòfics, ètics i religiosos La majoria dels erudits creuen que és d’origen posterior a la quasi totalitat del Mahābhārata i que hi fou inserit cap al segle II aC Fonamenten llur opinió en el fet que Kṛishṇa, que en les parts èpiques del Mahābhārata és considerat solament com un heroi humà, en el…
experiment de Foucault
Representació de l’experiment del pèndol de Foucault
© Fototeca.cat
Astronomia
Experiment conegut també com a pèndol de Foucault fet el 1851 per J.B.L. Foucault.
Consistent a deixar oscillar un pèndol, lliurement, durant un llarg període de temps hom pot observar, així, un canvi del pla d’oscillació del pèndol respecte a la Terra, cosa que constitueix una prova del moviment de rotació d’aquesta
mapa
Mapa d’Europa al segle XIV a l’Atles Català, del cartògraf Abraham Cresques
Cartografia
Representació gràfica plana (en paper, plàstic, teixit, cartó o altre material) de la superfície de la Terra, o d’una porció d’ella, segons una escala i una projecció donades.
L’elaboració dels mapes és objecte de la cartografia, i la seva utilització, de primer especialitzada per a la geografia o per a la navegació marina o aèria carta , cada dia és més estesa en la illustració de tot allò que té una base espacial Amb el coneixement progressiu de l’Univers hom comença també a fer mapes d’altres astres, sobretot de la Lluna A causa de la complexitat de la realitat a representar, tot mapa comporta sempre una simplificació de les dades, mitjançant la selecció de la informació i la utilització de signes convencionals La simplificació, lògicament, és més gran com més…
misteri
Teatre
Representació dramàtica de tema religiós, d’origen medieval, en la qual eren escenificats passatges de la vida de Crist, de la Mare de Déu o d’algun sant.
Les primeres mostres d’aquest gènere poden ésser datades del començament del segle X, al nord d’Occitània, on diverses esglésies introduïren en la litúrgia pasqual seqüències dialogades, representades per personatges dels evangelis fins al segle XII, que s’introduïren completament la llengua vulgar i el diàleg no cantat, aquestes seqüències foren cantades en llatí Posteriorment el gènere evolucionà l’escenografia es complicà, les representacions sortiren progressivament de l’interior de les esglésies cap a les places, la música anà abandonant més i més el seu paper preponderant, els clergues…
Moisès
Moisès salvat de les aigües , representació que féu Il Veronese (1528-1588) d’aquest episodi de la vida del personatge bíblic
© Corel Professional Photos
Bíblia
Personatge bíblic.
Guià el grup important de tribus israelites que sortí d’Egipte i s’installà finalment a la Transjordània i a la Palestina central Les diverses tradicions recollides en el Pentateuc el presenten com un profeta taumaturg, enviat per Déu per alliberar el poble d’Israel de la servitud dels egipcis A la seva manera, cadascuna d’aquestes tradicions li atribuïa els prodigis de l' Èxode , l’aliança amb Déu al desert, la legislació, l’organització del poble i del culte i la conquesta de la Transjordània, on morí abans que Josuè emprengués la conquesta de Palestina Fora dels llibres històrics que…
pantocràtor
Pantocràtor romànic, voltat de tetramorf, representat en la taula de baldaquí de Tost (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Art
Religió
Representació de la figura de Crist com a senyor de l’univers i en actitud de beneir en els absis i en les cúpules de les esglésies.
El terme és un epítet aplicat a Déu Pare en el símbol de la fe, i prové del grec παντοκράτωρ, que significa ‘totpoderós’ o ‘que tot ho governa’ En l’art bizantí és habitual que la representació del Crist sigui en bust, és a dir, de mitja cintura en amunt, mentre que en l’art romànic és més habitual la de cos sencer i entronitzat Nombrosos especialistes tendeixen a designar la figura de Déu Pare entronitzat com a Crist en majestat amb preferència sobre pantocràtor , tot i que el terme Crist en majestat s’empra també per a designar la mateixa figura en retaules o portades, sigui…
resposta freqüencial
Electrònica i informàtica
Tecnologia
En un sistema lineal i estable, estudi i representació de la dependència freqüencial de l’amplificació respecte al guany i el desfasament.
Caracteritza la selectivitat del sistema respecte de la freqüència filtre Permet determinar l’espectre del senyal de sortida multiplicant i sumant respectivament l’amplificació i el desfasament per l’amplitud i a la fase de cadascun dels components de l’espectre del senyal d’entrada També és d’utilitat per a la identificació dels sistemes Es defineixen les següents magnituds freqüència de ressonància ω ρ , freqüència a la qual l’amplificació és màxima màxim de ressonància M p w , amplificació a la freqüència de ressonància banda passant BW, interval de freqüències per les quals l’amplificació…