Resultats de la cerca

La fauna paràsita de mamífers silvestres ha estat objecte d’estudis des de fa uns trenta-cinc anys Tres de les línies principals de recerca en parasitologia són els protozous paràsits, amb una atenció especial a l’estudi de les leishmaniosis els helmints paràsits de rosegadors, i els trematodes digenis i els seus cicles vitals Els protozous paràsits de mamífers Amastigots de Leishmania , protozou responsable de les leishmaniosis Cristina Riera i Roser Fisa Un ampli grup de mamífers, tant domèstics com salvatges, poden ser parasitats per diferents espècies de protozous, dels quals cal destacar…

Definició La ràbia , o hidrofòbia és una malaltia infectivocontagiosa d’origen víric que pot afectar tant l’home com diversos mamífers i causar lesions en el sistema nerviós central que, sense el tractament oportú, gairebé sempre provoquen la mort Causes L’ agent etiològic és el virus de la ràbia , un virus ARN de la família dels Rhabdoviridae , de forma ovalada, la grandària del qual oscilla entre els 60 i els 400 nm de diàmetre L’ hàbitat natural del virus de la ràbia és l’organisme de les persones i els animals infectats, entre els quals pràcticament s’inclouen tots els mamífers, però de…

L’espècie més comuna, L lemmus , habita a Escandinàvia, als boscs de bedolls i càdecs o a les torberes, on excava galeries i es nodreix d’herbes Pel fet que el nombre de lemmings augmenta enormement, periòdicament han de fer llargues migracions unidireccionals a la recerca d’aliment

Clínicament es manifesta, en l’home, per una lesió papulosa i pruriginosa, que s’ulcera, i per infart ganglionar regional amb tendència a la supuració i guarició lenta en algunes setmanes És una malaltia pròpia del nord d’Europa, dels EUA i del Japó

Tenen quatre dits a les extremitats anteriors i tres a les posteriors, tots ells proveïts d’ungles El pelatge és de coloració variable, llarg i aspre Són de costums gregaris, i viuen en caus i en ambients diversos El gènere comprèn unes 20 espècies, pròpies de l’Amèrica del Sud, algunes de les quals han estat domesticades des de l’antigor pels indígenes per aprofitar-ne la carn El cavia porcellus és l’espècie que ha donat origen a les races emprades com a animals d’experimentació

En l’home, l’estómac té forma de gaita i és entre l’esòfag i el budell prim Estructuralment té quatre capes l’externa o serosa, la muscular, la submucosa i la mucosa que és la que limita la llum de l’òrgan Bé que la forma i la mida varien notablement segons la posició del cos i l’estat de repleció de l’òrgan, el seu lloc és la part alta del ventre, a l’esquerra de la columna vertebral la meitat alta resta amagada per les costelles La seva capacitat oscilla entre un litre i un i mig L’estómac és un òrgan distendible A més de la seva vinculació, per continuïtat, a l’esòfag i al duodè, té…

Són cavicornis, amb les banyes de formes i mides variables, presents en ambdós sexes, bé que més grosses en el mascle no es ramifiquen i creixen contínuament, d’acord amb el creixement total de l’animal, i no cauen mai perennicornis Els bòvids tenen generalment 32 dents a vegades 28 i els manquen les incisives i les canines superiors el tub digestiu és el típic dels remugants Les falanges dels dits superiors són reduïdes o bé manquen Búfals cafre o africans © Xevi Varela Llur distribució geogràfica és molt àmplia, i viuen a gairebé tots els continents, llevat d’Amèrica Central, Amèrica del…

La febre recurrent és una malaltia infecciosa d’origen bacterià transmesa per polls i paparres, que causa una síndrome febril típicament en forma de brots de curta durada Els agents etiològics de la febre recurrent són diverses espècies de bacteris del gènere Borrelia , que es classifiquen dins del grup de les espiroquetes, per la forma espiral, que tenen per hàbitat natural l’organisme de persones i animals —en general rosegadors— infectats La transmissió dels microorganismes d’una persona o un animal a un altre ésser es produeix a través de diverses espècies de polls i paparres…

El gamarus Strix aluco és un ocell rapinyaire sedentari i nocturn, de mida mitjana 36-38 cm, que viu a tota mena de boscos on, a la nit, pot sentirse’n el crit esglaidor que li ha valgut els sobrenoms de cabra fera i cabrota Noteu la forma arrodonida del cap, semblant al de l’òliba i el color negre dels ulls De costums solitaris, nia sobretot als forats dels arbres vells i als nius abandonats d’altres ocells Marisa Bendala Aquest rapinyaire nocturn és un dels més comuns dels Països Catalans, després del mussol Ocell clarament sedentari, ocupa tot l’any l’ambient forestal, des dels alzinars…