Resultats de la cerca

Hom sol distingir entre el saber vulgar o comú , basat en l’experiència de la vida i sovint barrejat amb prejudicis de tota mena, i el saber científic o saber en sentit estricte, rigorós i racional i en el si del qual hom pot incloure el saber filosòfic bé que aquest sigui sovint contraposat a la ciència pròpiament dita Hom pot distingir així mateix, seguint Max Scheler, entre un saber tècnic , arrelat en la necessitat i sovint centrat en l’àmbit material la tècnica, en general, bé que també pot referir-se a l’espiritual com és ara l’ascètica, un saber culte , fonamentat en l’admiració i la…

Si bé les barres no són exclusives de les interfícies gràfiques, sí que hi prenen una especial rellevància Algunes de les més típiques són la barra d’estat, que dóna informació sobre l’execució actual del programa per exemple, en un processador de text assenyala el número de línia i columna on es troba el cursor, els modes especials d’edició activats, etc la barra de menús, que conté els menús de l’aplicació la barra d’eines, plena de botons i d’altres controls, que permet realitzar amb facilitat les tasques més habituals les barres de desplaçament, que permeten desplaçar el…

Els blènnids no tenen escates, o les tenen molt petites, i llur pell és mucosa Les aletes dorsal i anal solen ésser llargues i àmplies, com les pectorals, que són utilitzades sovint com a puntals, de manera que amb la cua formen un trespeus que empren sovint per a estintolar-se, en posicions típiques de parada i d’atenció l’aleta caudal és arrodonida, i les aletes pelvianes tenen una posició jugular El cap és gros, i presenta sovint tentacles o banyes, formades per expansions dèrmiques tenen dents petites i potents, adaptades a la condició de depredador Són mals nedadors, i es…

Militant del Partit Obrer Socialdemòcrata, participà activament en la Revolució Russa Al seu acabament es dedicà a l’ensenyament a la Universitat de Moscou 1921-23 i a l’Institut Plekhanov d’Economia Nacional 1929-30 Coautor i editor del Primer Pla Quinquennal, fou nomenat membre de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS 1931 Expert en planificació, participà en la discussió sobre els criteris de selecció d’inversions, rebutjant aquells que incorporessin magnituds típiques d’una economia de mercat, com la taxa d’interès, i formulant criteris alternatius, com la relació entre acumulació…

El primer document que parla del nucli de Tolse és una donació de l’any 1167, en quç l’abat Berenguer i els monjos del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles atorguen a un tal Martí Bernat i a la seva muller Maria el mas de Tolse en determinades condicions El mas Tolse apareix també en la concòrdia de l’any 1176 Possiblement a causa d’aquest document hom ha dit que la capella d’aquest mas era romànica Actualment en resten molt pocs vestigis, i el tipus de paraments que es conserven no sembla pas que sigui romànic En alguna fotografia de l’any 1880 hom pot veure la porta d’entrada, amb dues…

Tenen una certa importància solament els de la sèrie alifàtica llur comportament va completament lligat a la posició relativa dels carbonils en la cadena Així, els composts α- o 1,2-dicarbonílics, com el glioxal etadial, el biacetil 2,3-butandiona o el benzil difenil dicetona, a part les reaccions típiques del grup carbonil, tenen una gran tendència a la formació de derivats cíclics, a produir reaccions de ruptura de l’enllaç OC-CO i a la dismutació intramolecular dels carbonils, del tipus de la de Cannizzaro Els composts β - o 1,3-dicarbonílics, com l'acetilacetona 2,4-…

Féu la primera exposició com a pintor el 1935 presentat per Jean Cassou El mateix any rebé el premi Blumenthal de gravat Ha illustrat obres literàries, tals com les Chimères de Gerard de Nerval L’estil dels seus gravats amb ritmes enèrgics, contrastos de negre i blanc ratllats, passa sovint als seus cartons de tapisseria A partir dels anys 1939-40 es dedicà a l’escultura La primera obra important, Gisant 1943, li valgué l’amistat de Picasso Per a l’estrena de l’obra de Jean-Paul Sartre Les mouches , dirigida per Charles Dullin 1944, creà, ultra les decoracions i els figurins, unes escultures…

Són esvelts, tenen el cos allargat, sovint comprimit la part ventral és denticulada, i les escates són cicloides i caduques la línia lateral manca en el tronc La boca és protràctil i estreta, amb dents petites o sense l’obertura branquial és gran, i les branquiospines són les típiques dels animals planctòfags, bé que la sardina s’empassa les preses d’una en una sense filtrar-les L’aleta caudal és forcada, i la dorsal és central La majoria d’espècies viu en mars fredes i temperades els clupeids són presa de gàdids i verats, i, especialment, són pescats per l’home, que n'aprofita…

Terme originàriament enunciat per sant Tomàs, Jung l’utilitza en la seva teoria psicològica per a designar els elements estructurals de l’inconscient collectiu, estructures innates universals i formes a priori que representen allò que és genèricament i específicament humà En la seva qualitat de representacions psíquiques de l’instint en l’àmbit simbòlic i espiritual constitueixen normes de conducta heretades, una forma de disposició congènita a l’acció davant d’una necessitat psíquica En tant que corresponen a aquelles vivències típiques fonamentals de l’ésser humà, el nombre d’…

La bufalaga hirsuta  anomenada també  pala marina o palmerina   T hirsuta té les fulles menudes, corbades, blanques i hirsutes pel dret, i verdes i glabres pel revers, les branques penjants i les flors agrupades es fa a les platges i als arenys litorals i també als erms interiors de les contrades mediterrànies molt eixutes La bufalaga tintòria dita també badaolles T tinctoria , de fulles primes i rígides i flors solitàries, té les tiges peludes i, a l’extrem, fulloses amplament difosa —amb l’excepció de la varietat nivalis , exclusiva dels Pirineus—, és característica de la brolla de…