Resultats de la cerca
Es mostren 385 resultats
Ramon IV de Pallars Jussà
Història
Comte de Pallars Jussà (~1011-47), fill gran del comte Sunyer I de Pallars.
Associat al govern pel seu pare des de vers el 1006, heretà, conjuntament amb el seu germà Guillem, la totalitat del comtat, que es repartiren Ramon IV es quedà el Pallars Jussà, que era la part meridional més rica i més poblada i amb més possibilitats d’expansió, i Guillem el Pallars Sobirà En el seu temps, els urgellesos, comandats per Arnau Mir de Tost, li prengueren la iniciativa i conqueriren als sarraïns la conca de Tremp, la serra de Montsec i la vall d’Àger 1030-40 Encara que les terres de la conca foren posades, sembla, sota la senyoria de Ramon IV, que degué collaborar…
Castell d’Auses (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Auses és un poble avui dia desaparegut Es trobava dins el terme de la Guàrdia d’Ares, on actualment resta només el mas d’Auses Auses és documentat amb els topònims Ossas, Osso, Osas El castell d’Auses va ser propietat del comte d’Urgell, Ermengol, que l’any 1030 va vendre els castells de la Guàrdia, Montanione, Malogrado et Ossas… al cavaller Arnau Mir de Tost De tota manera, aquesta notícia es contradiu amb una altra de l’any 1078, segons la qual el comte Ermengol IV d’Urgell va donar a Ramon V, comte de Pallars, a la seva muller Valença i a llur fill Arnau, els castells de la…
Castell de Biscarri (Isona)
Art romànic
Enquadrat dins del comtat d’Urgell, el castell de Biscarri sembla haver-se mantingut almenys al segle XI sota el domini eminent del comte L’any 1055 Ermengol III donà el “ castrum Bescarri ” amb la seva església i parròquia de Sant Andreu, amb els delmes, les primícies i les oblacions, a Arnau Mir de Tost, el qual en el seu testament del 1071 el llegà al seu nét Arnau i a la seva filla, la comtessa Valença Ermengol IV d’Urgell, l’any 1078, renovà la donació del seu predecessor amb al comte Ramon V de Pallars, la seva muller Valença i llur fill, Arnau Tot i que la donació del…
Ramon V de Pallars Jussà
Història
Comte de Pallars Jussà (1047-98), fill de Ramon IV i d’Ermessenda.
Visqué en un clima de desordres constants i de crisi generalitzada de l’autoritat comtal, motivada pels atacs del seu cosí Artau I 1049-81 de Pallars Sobirà i dels comtes d’Urgell, desitjosos d’estendre llur hegemonia cap al sud-oest, de sotmetre a llur poder la conca de Tremp i de situar sota llur autoritat el conjunt de terres limítrofes amb l’emirat de Lleida També els senyors locals aprofitaren les dificultats de Ramon V per a bascular l’autoritat local i estendre llurs jurisdiccions En el curs d’una veritable guerra de saqueig i destrucció, Artau I arribà a prendre els castells de Sentis…
Conquesta i organització de la Noguera
Art romànic
Conquesta i repoblació a l’alta Noguera Vista aèria del castell d'Alòs, conquerit als àrabs a l'inici del segle XI pel comte Ramon Borrell I de Barcelona, tutor d'Ermengol II d'Urgell Més tard, el 1058, fou infeudat al magnat Arnau Mir de Tost ECSA - M Catalán El primer capítol —i el més important— de la conquesta i la repoblació de la contrada de l’alta Noguera s’inscriu en les gestes i l’acció del cavaller urgellità Arnau Mir de Tost, que fou vassall i puntal en tot moment de la política expansionista…
casc

Casc de guerrer
© Corel
Història
Militar
Peça de l’armadura antiga o medieval que cobria i resguardava el cap.
El casc de cuir precedí el de metall i coexistiren tots dos llargament A l’antic Egipte era utilitzat el casc de bronze de forma cònica o esfèrica, o el de joncs entreteixits, destinat als soldats A Caldea i a Assíria hom en troba també de ferro, moltes vegades de forma punxeguda Els pobles mediterranis crearen un casc més resistent, de dos tipus el beoci , de visera llarga i recta, i el frigi , amb un frontal en comptes de visera El romà fou generalment molt simple, hemisfèric El dels oficials era de tipus frigi, amb cresta i cimera reduïdes, mentre la gàlea o casc de gladiador presentava…
Sant Miquel de Vilanova (Lladurs)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell dels Torrents, al lloc de Vilanova No sembla que hagi tingut mai funcions parroquials en tot cas, només de sufragània El lloc és documentat l’any 1029, quan Ramon vengué al bisbe Ermengol d’Urgell diversos béns situats al Solsonès i al comtat de Girona, i un alou situat a Riard, el qual afrontava amb el lloc de Vilanova L’església, amb suposades funcions parroquials, apareix l’any 1046 en la relació de parròquies, castells i altres béns i honors que Arnau Mir de Tost posseïa en feu de l’església de la Seu d’Urgell entre les parròquies del…
Castell de Basturs (Isona)
Art romànic
Juntament amb els castells d’Orcau, Mur i Llimiana, el castrum de Basturz fou venut pel comte Ramon V de Pallars a Arnau Mir de Tost el 2 de setembre de 1055, i un any després, el 26 d’octubre de 1056, donat propter nupcias a la seva muller, la comtessa Valença En la convinença que al juliol del 1056-57 els comtes pactaren amb Ramon Miró pel castell d’Orcau, apareix la signatura d’un altre dels seus possibles feudataris, Isarn Sala de Basturs En el seu testament sacramental publicat el 1071 Ramon Miró d’Orcau deixà el castell de Basturs al seu fill Pere L’any 1338 Pere III el…
William Shield
Música
Violinista i compositor anglès.
Rebé les primeres classes de violí del seu pare, que morí quan ell encara era un infant Més tard, reprengué els estudis amb Ch Avinson a Newcastle upon Tyne, tasca que alternà amb la de concertista, que li comportà l’admiració del públic d’aquesta ciutat En morir el seu mestre, començà a oferir concerts en altres llocs Pels volts del 1773 anà a Londres, aconsellat per l’insigne violinista F de Giardini, on fou contractat com a segon violí de l’orquestra del King’s Theatre i, posteriorment, com a primer viola Debutà com a operista amb The Flich of Bacon 1778, i amb el temps s’especialitzà en…
Sant Llobí d’Algar (Camarasa)
Art romànic
Aquesta església degué ser una capella destinada a servir de culte als pocs habitants de l’Algar, que no sembla pas que arribés mai a tenir la consideració de quadra Les primeres notícies del lloc corresponen a l’any 1054, quan Arnau Mir de Tost donà a la canònica de Sant Miquel de Montmagastre, en el moment de la seva dotació, entre altres béns, els delmes d’Algar El lloc torna a documentar-se l’any 1313 quan el rei Jaume II confirmà la concessió feta l’any 1308 per Dolça de Cervera, ja difunta, senyora d’Alòs i de Meià, en la qual confirmava la concessió de l’any 1246 per Jaume…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina