Resultats de la cerca

Succeí el seu pare Bernat II vers el 1379 Fou majordom i conseller de Pere III des del 1381 gran privat de Joan I i Violant de Bar Fou un dels processats pel nou rei Martí 1396, però, reivindicat ben aviat, fou conseller de la reina Maria i un dels caps de la defensa del país contra la invasió de Mateu de Foix Governador de Mallorca 1398, hi dictà una notable pragmàtica per a la reforma del consell Mort sense descendència masculina, heretà Miralcamp la seva filla Magdalena, muller de Felip Galceran de Castre-Pinós i filla de la seva segona esposa Elieta de Rocabertí De la seva…

Presentà durant tres anys al castell de València d’Àneu la darrera resistència a les forces d’ocupació del comtat de Pallars forçada a rendir-se 1491, passà a França, on s’havia refugiat el seu marit Fou declarada rebel i hom ordenà la confiscació dels seus béns per sentència reial

El 1420 es casà amb la seva cosina Violant de Prades El 1432 formà part del grup majoritari que a les Corts s’oposà a les constitucions sobre censals i violaris Després de la desfeta de Ponça 1435, fou nomenat capità general de l’estol que anà de reforç a Nàpols Havent tornat a Catalunya presidí el braç militar al parlament de Barcelona i a les corts de Tortosa 1442-43 Al servei de la generalitat, en produir-se el conflicte del 1462 es posà al costat de la reina però, traït pels seus vassalls, fou capturat a Hostalric i dut a Barcelona Per contra, el seu germà bastard, Ponç de…

Fou prestador dels reis Joan I i Martí l’Humà Contribuí a finançar l’expedició de l’infant Martí a Sicília, en la qual prengué part personalment Nomenat tresorer del regne de Sicília 1392-96, li fou concedit el feu de Solento 1393 A fi de finançar el viatge de tornada a Catalunya de l’infant Martí, esdevingut rei, la reina Maria de Luna vengué, a ell i a Guillem Pujada, la vila d’Alcoi, la vall de Seta i el terme de Travadell 1396, i el rei Martí li empenyorà diverses joies Amb Francesc Foix, el 1400 reuní tropes de socors per a Sardenya, el 1402 negocià amb Pere de Queralt la pau amb Tunis,…

Fill d’una família de comerciants perpinyanesos Carmelità, el 1379 era provincial de l’orde a Nàpols El papa Climent VII el nomenà bisbe d’Elna el 1384, però no prengué possessió de la diòcesi fins el 1387 Passà una bona part del seu episcopat en legacions diplomàtiques el 1390 gestionà el casament de Violant d’Aragó amb Lluís II, duc d’Anjou i rei de Sicília i a partir del 1395 en diferents legacions del papa Benet XIII, del qual fou un fervent partidari Intentà reformar el capítol canonical de Sant Joan de Perpinyà, però no hi reeixí Tingué problemes amb el rei Martí I pel fet…

Com molts altres piemontesos i llombards, s’havia naturalitzat abans genovès el 1380 fou un dels dos jutges genovesos que havien de valorar els danys causats pels catalans des de la pau de 1378, i el 1386, amb Antonio di Credenza, negocià en nom de Gènova la pau catalanogenovesa del 1386 Des d’abans estava en contacte amb la cort catalana, a la qual proveïa de robes precioses i de joies i, des que pujà al tron Joan I, també de diners per a diverses emergències el dot de la infanta Violant, la guerra de Sardenya, etc el monarca li hagué d’assignar en pagament diverses rendes reials, donatius,…

El monestir fou fundat inicialment a la torre de Santa Margarida de Santa Creu d’Olorda Barcelonès Amb anterioritat al monestir cistercenc sembla que hi havia hagut una petita comunitat femenina de donades, amb una església dedicada a Santa Maria de Valldonzella, coneguda des del 1175 El 1226 el bisbe Berenguer de Palou cedí el lloc al monestir de Santes Creus perquè hi patrocinés l’erecció canònica d’un monestir de monges cistercenques, que hi començaren a residir el 1237 La primera comunitat era formada per Berenguera de Cervera amb 11 monges El 1263, amb l’autorització de Jaume I,…

El bosc ocupa alguns dels vessants obacs hi ha fonts d’aigua ferruginosa font de l’Aram La manca de possibilitats per a l’agricultura 11 ha de superfície agrícola i la ramaderia menys d’un centenar de caps de cabrum ha produït la despoblació del municipi El poble , que agrupa tota la població 45 h 1981 520 m alt, esglaonat, a la confluència de les rieres d’Orbanyà i de Noedes, dominat per les ruïnes de l’antic castell de Conat , centre de la baronia de Conat de la qual formava part Orbanyà, que el 1409 fou venuda per la reina vídua Violant a Esperandéu Cardona Dels seus…

Fou primer comte d’Empúries Pere I d’Empúries i comte de Ribagorça i Prades, baró d’Entença i senyor de Dénia i Gandia Del seu fill gran, Alfons, davalla la família dels Gandia i la dels Villena Altres fills seus foren Elionor de Prades , reina de Xipre, el cardenal Jaume de Prades i Joan de Prades, que el succeí en el comtat de Prades i baronia d’Entença Aquest fou pare de Pere de Prades i d’Arenós mort vers el 1395 —que fou pare de la reina Margarida de Prades i de Els Prades , línia del casal de Barcelona Joana de Prades i de Cabrera morta en 1441/45, que succeí l’avi en el comtat de…

Annexa al Palau Reial Major de Barcelona, hi havia hagut una petita capella dedicada a santa Maria La seva erecció fou, amb tota probabilitat, contemporània a la construcció del Palau, però malauradament ha deixat poc rastre en la documentació La notícia més antiga de què hom disposa sobre aquesta capella palatina data de l’any 1173, quan el rei Alfons I va fer lliurament de l’“ ecclesiam et capellam meam beate Marie que sita est in meo palacio civitatis Barchinone ” a la comunitat i confraria de Santa Eulàlia del Camp És possible que s’hi celebrés el casament del rei Jaume I amb …