Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
Croàcia 2010
Estat
La situació política croata va estar marcada per les eleccions presidencials del principi d’any, en què va obtenir la presidència del país el socialdemòcrata Ivo Josipovic, enfront de l’altre candidat l’exalcalde de Zagreb, Milan Bandic Els principals objectius del seu mandat són l’entrada de Croàcia a la Unió Europea, l’impuls de reformes per a frenar la corrupció i la reforma del sistema judicial i de l’administració pública, tot seguint l’exemple de les polítiques de la primera ministra conservadora Jadranka Kosor No obstant això, les seves limitades competències en matèria…
Croàcia 2017
Estat
Una bona part de l’agenda política de l’any va estar marcada pel judici del Tribunal Penal Internacional per a l’Antiga Iugoslàvia contra sis exmilitars croats bosnians, que finalment van ser condemnats per crims de guerra i crims de lesa humanitat durant la guerra dels Balcans els anys noranta a Bòsnia Durant el judici, un dels encausats, Slobodan Praljak, es va suïcidar a la sala del tribunal després que els jutges van haver confirmat la seva condemna La seva mort va tenir molta repercussió a Croàcia, ja que Praljak era considerat per molts croats un heroi, malgrat la seva condemna Al seu…
Albert Llanas i Rich
Música
Compositor.
Vida i obra Format al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, obtingué la menció d’honor en harmonia i fuga, i el premi d’honor de grau superior de composició i instrumentació Amplià estudis amb Josep Soler, Franco Donatoni i Andrés Lewin-Richter Fou professor dels conservatoris de Tarragona, Vilaseca, Badalona i Saragossa, de l’Escola de tècnics de l’espectacle de l’Institut del Teatre i del Conservatori Municipal de Barcelona, d'on fou director juliol de 2008 - febrer de 2019 La seva obra, de trets pseudotonals, inclou des de la creació simfònica i de cambra fins la música…
,
Jordi Tomàs i Freixa
Cinematografia
Cineasta amateur i col·leccionista.
Vida De jove cultivà el dibuix com a aficionat, pràctica que feu compatible més endavant amb el cinema, quan es dedicà al gènere de l’animació amb el pintor i decorador Francesc Estrada i Vilalta Ribes de Freser, Ripollès, 1931, que feia de director artístic i responsable dels fons A títol individual realitzà també cintes argumentals, experimentals i força documentals El 1961 assistí a un curset d’iniciació al cinema amateur , organitzat pel Cineclub Sabadell, i més tard entrà en el món de la realització, una pràctica que es perllongà fins el 1990 La seva àmplia filmografia es caracteritza…
esperanto
Coberta d’una traducció a l' esperanto de La mare , de Santiago Rusiñol, en una edició de 1908
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua internacional creada a Polònia (1887) per Ludwik Lejzer Zamenhof
com a instrument neutral de comunicació.
L’autor, que signava Dr Esperanto Esperanto = el qui té esperança, l’anomenava simplement llengua internacional ben aviat, però, el seu pseudònim esdevingué el nom de la llengua La gramàtica és d’una gran simplicitat i sense excepcions L’alfabet té 28 lletres de fonètica clarament definida i constant Tots els polisíllabs són plans Un mateix radical pot fer de substantiu, adjectiu, verb o adverbi Només la desinència caracteritza les parts de l’oració les terminacions o, a, i, e indiquen, respectivament, substantiu, adjectiu, verb infinitiu i adverbi Substantius i adjectius fan el plural…
Marina Abramović

Marina Abramović i William Dafoe en la representació de The Life and Death of Marina Abramović, de Robert Wilson
© Teatro Real de Madrid / Javier del Real
Art
Artista sèrbia.
Neta d’un patriarca de l’Església ortodoxa sèrbia i filla d’un heroi iugoslau de la resistència de la Segona Guerra Mundial, rebé una educació extremament estricta que per reacció influí en l’orientació de la seva carrera artística Explora en ella mateixa la recerca dels límits de l’experiència humana tant en el vessant físic com en el psíquic, molt especialment el sofriment Les seves accions l’han convertida en un dels representants del body art i de la performance més reconegudes, i ella mateixa s’autoproclamà “àvia de l’art de la performance ” Després de completar estudis a les Acadèmies…
Croàcia 2009
Estat
La disputa amb Eslovènia pels drets marítims de la badia de Piran va ser un entrebanc en les negociacions de Croàcia per entrar a la UE © Promet T&T L'entrada de Croàcia a la Unió Europea, un dels principals reptes del Govern croat sorgit de les eleccions del 2008, va rebre a principis d'any un cop moral del Govern eslovè, que va amenaçar de bloquejar aquest ingrés si continuaven els problemes de definició fronterera que enfronten ambdós països La disputa gira entorn dels drets marítims de la badia de Piran, un espai de l'Adriàtica compartit per Croàcia, Itàlia i Eslovènia, país que…
Església de Sèrbia
Església ortodoxa autocèfala, amb jurisdicció sobre diverses comunitats, generalment d’identitat sèrbia.
La cristianització de Sèrbia data del temps de Basili I de Bizanci 867-886 i, mentre que la Dalmàcia era ja cristiana des del segle VII i lligada amb el món romà, Sèrbia restà plenament vinculada al cristianisme oriental, dependent del patriarcat de Constantinoble El 1219, sota Esteve II i amb l’autorització del patriarca de Constantinoble, fou creada l’Església autocèfala de Sèrbia, el principal organitzador de la qual fou el monjo Sava, fundador també del monestir serbi de Khilandar, al mont Athos Esteve Dušan Uroš IV creà 1346 un patriarcat serbi, amb seu a Peč, però el seu primer…
cinema iugoslau
Cinematografia
Cinema desenvolupat a Iugoslàvia (1929-1991).
El 1910 el serbi Ilija Stanojević filmà Karadjorje , la primera pellícula argumental, a la qual seguí Matija Gubec 1919 Després de la Segona Guerra Mundial, la implantació d’un règim socialista comportà la nacionalització de la producció cinematogràfica i l’establiment d’unes directrius estètiques i ideològiques inspirades en el model soviètic, que alhora convivien amb el rerefons cultural de les diverses nacions que componien la República serbis, croats i eslovens, bàsicament Foren fundades l’Empresa Cinematogràfica Estatal de Iugoslàvia Federal, l’Escola Superior de Cinematografia i la…
Este
Família feudal sortida del llinatge obertenc, que prengué el nom del castell d’Este, prop de Pàdua.
En fou el fundador Alberto Azzo II d’Este mort el 1097, marquès i senyor d’Este, senyor de Rovigo i comte de Lumigiana, fill d’Alberto Azzo I i de Gualdrada d’Este , el qual fixà la residència a Este es casà primer amb Cunegunda, germana de Güelf III, duc de Caríntia i marquès de Verona, el qual adoptà llur fill, Güelf IV, que fou el tronc dels ducs güelfs de Baviera, de Brunsvic després reis d’Anglaterra i de Hannover i de Saxònia amb la segona muller, Garsenda del Maine, fou pare de Folco I d’Este Aquest mort vers el 1128, marquès d’Este, heretà les possessions italianes del seu pare El…