Resultats de la cerca

El relleu pla i alluvial del sector oriental s’alça vers l’W accidentat pels vessants de la serra de la Falconera 364 m alt L’agricultura, base de l’economia 46% de la població activa, és predominantment de regadiu a través de la séquia de Vernissa i d’aigua de pous i es localitza a la part plana El principal conreu és el de tarongers 240 ha, seguit per les hortalisses tomàquets primerencs Al secà resten petites extensions d’oliveres, de garrofers i d’ametllers Hi…

El terme és accidentat a llevant pels contraforts de la mola dels Escolapis i de la serra Peranxisa i, a ponent, per diversos turons que culminen a 443 m alt Miravalència L’agricultura, predominantment de secà, és dedicada a garrofers 1 735 ha, vinya 1 250 ha, oliveres 200 ha, cereals 178 ha, ametllers i llegums Al regadiu 153 ha, que aprofita l’aigua de fonts, hom conrea cereals, blat de moro, alfals, hortalisses i tabac Hi ha avicultura i agricultura Les activitats industrials es limiten a serradores i forns de calç Després d’anys de decadència, a partir del 1960 ha recuperat part de la…

L’agricultura de regadiu 475 ha ocupa el sector oriental patates, blat de moro, blat i hortalisses, i la de secà garrofes i oliveres és a la part més muntanyosa Hom hi explota pedreres de pedra calcària Les indústries principals són les del calçat i les tèxtils, i hi ha forns de calç A partir de mitjan s XIX esdevingué centre d’estiueig de l’aristocràcia i l’alta burgesia valencianes, i hom hi construí nombroses residències, especialment al barri de Campolivar Des del 1970 ha esdevingut centre d’habitatge permanent de nombroses famílies provinents de València, cosa que ha modificat l’…

De l’estabilitat d’un aliment en depèn, doncs, la vida útil o durabilitat L’estabilitat d’un aliment depèn dels seus components, del procés d’elaboració, del tipus d’embalatge, de les condicions d’emmagatzematge temps, temperatura, humitat i del transport Cal, però, recordar que hi ha aliments que requereixen un cert temps d’envelliment o de maduració En funció de llur estabilitat, els aliments són classificats en peribles vida útil de 2 a 30 dies llet i derivats, i pa, carn, peix, fruita i verdura frescs semiperibles vida útil de 30 a 90 dies alguns formatges, gelats, aliments amb salmorra o…

Es tracta d’una enigmàtica construcció o fortalesa situada a la partida anomenada “les Torres”, situada al nord-oest de Calaf, dalt d’un turó, molt a prop de la carretera que uneix l’esmentada població amb Castellfollit de Riubregós Les restes visibles d’aquesta construcció formen un recinte quadrat d’uns 24 m de costat, amb uns 60 cm de gruix, orientats cap als quatre punts cardinals S’accedeix a aquest recinte a través d’una obertura de 2 m d’ample situada al costat de migdia Interiorment, el quadrant NE del recinte és ocupat per una construcció subdividida en tres compartiments o espais…

Hom l’escriu on e és la tensió de vapor, e h la tensió de saturació de vapor que correspon a la temperatura del termòmetre humit, i p la pressió atmosfèrica, tots tres valors expressats en mm de Hg A és un coeficient característic del psicròmetre, que normalment és de l’ordre de 0,5 A partir de la fórmula de Sprung, hom calcula la humitat relativa en tant per cent dividint e per la tensió de saturació en mm de Hg que correspon a la temperatura del termòmetre sec i multiplicant el resultat per cent

El terme, extens, forma part de l’altiplà de Requena ja al límit amb Castella és drenat per El Regajo, afluent per la dreta del Túria i accidentat per la serra d’El Picacho 1 305 m alt, al NW El sector muntanyós ocupa unes 7 000 ha 70% del total de boscs de pins 5 500 ha i matollar 1 500 ha, en una bona part de propietat comunal L’agricultura és bàsicament de secà 2 700 ha, dedicada a cereals 1 400 ha de blat i ordi i a vinya 1 300 ha el regadiu es limita a 60 ha d’hortalisses i patates La ramaderia consta de bestiar de llana i de porcí Les activitats industrials derivades de l’agricultura…

És drenat pel riu de Xeraco o rambla de la Vaca el sector occidental del terme, però, pertany a la conca del riu de Barxeta La part muntanyosa, que ocupa tres quarts del territori, és coberta de matollar i alguns sectors de pinedes El secà unes 300 ha és dedicat a oliveres, garrofers i ametllers el regadiu unes 600 ha, que aprofita l’aigua de pous, ho és als tarongers i, secundàriament, a arbres fruiters La ramaderia és integrada per bestiar de llana i cabrum Hi ha apicultura Una part significativa de la població activa treballa en el sector primari La indústria es limita a magatzems de…

Les serres d’El Tejo i de les Cabrelles, a l’W del terme, el separen de la Plana d’Utiel i formen el límit històric entre el País Valencià i Castella Al N, limita amb la comarca dels Serrans i al S, amb la serra de Malacara El 75% del territori, molt muntanyós, era ocupat fins l’incendi del 1994 per 7 900 ha de pinedes i matollar Aquest any l’àrea conreada es limitava a 2 128 ha treballades per uns 40 agricultors 14% dels actius, de les quals 2 020 de secà amb 1 000 ha d’ametllers i 690 ha de vinya i 108 de regadiu horta Una cooperativa vinícola comercialitza el vi de la…

S'estén als vessants meridionals del pic de Posets 3371 m alt, el d’Escorbets 2209 m i els pics de Bagüenyola 3009 m, i comprèn dues grans valls afluents de l’Éssera per la dreta la vall de Saünc , drenada pel torrent de Llisat, que davalla de l’estany de Barbarissa, i la vall de Grist, formada per les valls de Llardana i dels Ivons i que rep per la dreta l’aigüeta de la Vall que té com a capçalera la vall de Bagüenya A l’esquerra de l’Éssera hi ha l’antic terme d’Eressué, presidit pel pic d’Eressué 1825 m Les valls de capçalera, centrades per extensos circs lacustres alguns d’alimentats per…