Resultats de la cerca

Es llicencià en dret, carrera que no exercí, a Barcelona El 1883 participà per primera vegada als Jocs Florals de Barcelona, dels quals fou mestre en gai saber 1893 i president 1932 Fidel a la convenció jocfloralesca, publicà Espurnes Poesies 1886, Llibre de versos 1905, De tot temps Poesies 1918, Corrandes 1880-1924 1924 i Ponentines 1925 Va escriure peces teatrals discretes, entre les quals cal destacar Lo sometent de Girona 1895 i La farola 1925 Participà com a actor en les estrenes de Galla Placídia i Judit de Welp , de Guimerà, exercí la crítica teatral a La Renaixença i feu…

Fill del pilot  Salvador Servià  i nebot del també pilot Josep Maria Servià , començà la vida esportiva al kàrting El 1993 feu el salt als monoplaces anant a córrer a França a les diverses Fórmula Renault, com la Campus, La Filière, la Fórmula 3 i la Spider 1996-97 Davant la impossibilitat d’accedir a un volant de Fórmula 1, marxà als Estats Units, on començà pel campionat Indy Lights, que guanyà el 1999 Habitual dels campionats americans de monoplaces, el 2005 fou el seu millor any, amb la victòria a la cursa de Montreal i el segon lloc a la classificació general, formant part de l’equip de…

Fill de l’actor teatral Lleó Fontova Feu els seus estudis musicals de piano a Barcelona —amb el conegut mestre CG Vidiella— i de composició amb Felip Pedrell Amplià estudis de piano a París amb AF Marmontel i a Bèlgica amb De Greff L’any 1888 presentà al concurs de l’Exposició Universal de Barcelona el poema simfònic  Àustria-Espanya , que guanyà la Creu d’Isabel la Catòlica El 1896 arribà a Buenos Aires, juntament amb el seu germà Lleó Fontova i Planes , on fundà i dirigí l’Instituto Musical Fontova 1905, que alguns anys més tard, el 1918, es convertí en el Conservatorio…

Formà part del grup Ez Dok Amairu  1965, del qual fou fundador, i que tenia com a finalitat unir diversos àmbits de la cultura basca Després de l’escissió del grup es dedicà a fer estudis, recitals i enregistraments Com a cantautor, entre el 1974 i el 2006, publicà una quinzena de discs de cançons i poemes propis i també d’altres autors Fou també actor i formà part del grup teatral Jarrai A la dècada dels anys vuitanta fou també director general i conseller del Departament de Cultura de la Diputació Foral de Guipúscoa Com a escriptor cal destacar la seva poesia, amb reculls com…

Estudià al Conservatori Giuseppe Verdi de Milà i més tard a Roma, on fou alumne de T Pediconi i A Piervenanzi El 1964 guanyà un concurs de cant a Spoleto, fet que li permeté debutar com a Colline La bohème al festival de la mateixa ciutat Cantà a Roma 1965, al Teatro alla Scala de Milà 1970 i sovint a Nova York Metropolitan i Londres Covent Garden El 1969 debutà a Glyndebourne com a Don Giovanni, paper que des d’aleshores ha interpretat amb èxit en diverses ocasions, com ara a Sevilla el 1992 o a Orange el 1996 Ha cantat arreu d’Europa i dels Estats Units, destacant especialment en els…

Començà la seva carrera musical amb el grup The Iguanas a mitjan anys seixanta El 1966, amb el sobrenom d’ Iggy Stooge i amb Ron i Scott Ashtetones, fundà el grup The Stooges, que es dissoldria el 1973 El seu primer disc, The Idiot 1977, fou produït per David Bowie El seu segon àlbum, Lust for Life , arribà el mateix any i la seva producció mantingué un ritme estable, però no fou fins el 1986, que reprengué la seva collaboració amb Bowie, que aconseguí entrar en les llistes d’èxits amb Blah, Blah, Blah 1986 De la seva discografia cal destacar New Values 1979, Soldier 1980, Party 1981, Zombie…

Vida Va créixer en el si de la comunitat grega d’Alexandria i fou educat a l’Escola Anglesa d’aquesta ciutat Rebé les primeres lliçons musicals d’un emigrant rus installat a Alexandria Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, es traslladà a Anglaterra per estudiar filosofia al King’s College de Cambridge Durant els anys d’estudi a la universitat britànica, amplià la seva formació musical amb mestres com el compositor austríac H Redlich Després de graduar-se 1948 es desplaçà a Itàlia i estudià a Roma, on fou alumne de F Lavagnino, i, el 1949 i el 1950, assistí als cursos d’estiu de l’Acadèmia…

Estudià interpretació i direcció a l’Institut del Teatre de Barcelona 1947 i es dedicà professionalment al teatre com a actor, escenògraf, director i autor Ella , 1951 La cáscara de la nuez , 1956 La sal , 1968 en diverses companyies També feu de guionista a Radio España de Barcelona 1947-53, i es dedicà a la pintura i la poesia El poema nuevo , 1953 Entrà al món del cinema a través del Cineclub Monterols A Madrid collaborà amb la productora Ariel, per a la qual dirigí algunes escenes addicionals de Los jueves, milagro 1957, de Lluís G Berlanga, i amb la productora Procusa El…

A 16 anys abandonà l’escola i començà a guanyar-se la vida en feines diverses Combatent i ferit a la guerra de Corea, fou condecorat S’inicià en el cinema com a extra i en feines auxiliars de rodatge Debutà com a secundari el 1956 en The Girl He Left Behind , de David Butler, i l’any següent obtingué el seu primer paper protagonista en la telesèrie Maverick , en la qual actuà fins el 1962 i que li donà popularitat, reforçada posteriorment en altres sèries, sobretot Nichols 1971–1972 i The Rockford Files 1974-1980  En el cinema, els anys seixanta i a l'inici dels setanta protagonitzà sobretot…