Resultats de la cerca
Es mostren 1303 resultats
bisbat de Lleida

Mapa del bisbat de Lleida
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació eclesiàstica que té per capital la ciutat de Lleida.
El bisbat primitiu s’extingí amb l’ocupació sarraïna 719 Després de la conquesta cristiana 1149, el bisbe de Roda de Ribagorça, Guillem Pere de Ravidats, hi restablí el culte catòlic i hi traslladà la seva seu episcopal La nova demarcació episcopal uní, a l’antic bisbat de Roda , els territoris lleidatans tornats a conquerir integraven el bisbat de la zona dels Monegres, el Baix Cinca, el comtat de Ribagorça, la Llitera, el Segrià i les Garrigues El 1203 el papa Innocenci III solucionà les antigues disputes entre Roda i Osca i fixà el límit occidental al riu Cinca, fins a l’església de…
comtat de Ribagorça

El comtat de Ribagorça
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Territori regit per un comte el nucli del qual comprenia les conques de l’Éssera i de l’Isàvena i una bona part de la conca de la Noguera Ribagorçana.
És probable que el primer comte de Pallars-Ribagorça fos Guillem I de Tolosa vers el 806, quan la regió, un cop alliberada del domini sarraí, passà directament sota el domini dels comtes tolosans Això no obstant, els primers comtes de Pallars-Ribagorça dels quals es té notícia són Bigó 806-816 i Berenguer I de Tolosa 816-833 Vers el 833 imposà el seu domini polític sobre la regió el comte aragonès Galí II ~833-~848, que seria desposseït per Frèdol I de Tolosa 848-~852 Frèdol fou succeït vers el 852 pel seu germà Ramon I de Tolosa ~852-863 i el fill d’aquest Bernat II de Tolosa 863-~872 La…
ànima
Anubis, déu egipci dels morts i dels funerals, portant a terme la momificació d’un difunt, procés imprescindible per aturar la corrupció del cos, seu de l’ànima
© Corel Professional Photos
Filosofia
Religió
Principi vital dels éssers vivents, especialment de l’home.
En llur forma més antiga, les concepcions de l’ànima van lligades a idees d’índole religiosa, sobretot en relació amb una mena de comprensió intuïtiva del propi destí En les cultures primitives pigmeus, civilitzacions australianes més antigues, americanes de l’Àrtic hom troba gairebé sempre representacions d’una ànima o alè, que abandona l’home a la seva mort i sobreviu en un lloc inaccessible Sobre aquesta concepció és basada una perspectiva moral de l’home, en tant que la sort del més enllà depèn de les accions bones o dolentes que hom ha fet durant la vida A més de l’ànima com a alè, els…
Enric Prat de la Riba i Sarrà

Enric Prat de la Riba i Sarrà
Història
Política
Polític.
Vida i trajectòria política Fill d’hisendats, estudià lleis a Barcelona 1887-93 i es doctorà a Madrid 1894 El 1887 ingressà al Centre Escolar Catalanista, del qual fou secretari de la secció de dret i filosofia i lletres 1888-89 i president 1890-91, càrrec des del qual pronuncià un remarcable discurs nacionalista El 1891 fou elegit secretari de la junta de la Unió Catalanista i intervingué en la preparació i els debats de la seva assemblea de Manresa que aprovà les anomenades Bases de Manresa Redactà íntegrament les proclames de la Unió La qüestió social i la política 1891, editada amb motiu…
Sant Pere de Màger o de Vilademàger (La Llacuna)
Art romànic
Situació Vista del sector nord-oest d’aquest temple, molt refet entre els segles XIV-XVII J Pahissa L’església és inscrita dins l’àmbit del castell FJM-AMB Mapa 35-16419 Situació 31TCF790926 Història La documentació més antiga que es coneix sobre el lloc és de l’any 987, i fa referència al recinte del castell, si bé no parla específicament de l’església de Sant Pere, sinó del castro que vocant villa de Maier El primer castlà establert pels comtes de Barcelona al castell va ser Bernat, fill de Sendred i de Matresida, l’any 1039 Abans del 1079, la família Cervelló obté la castlania del castell…
Sant Just i Sant Pastor d’Urmella, abans d’Orema (Bissaürri)
Art romànic
Situació Vista del sector sud-est de la gran església d’aquest antic monestir, amb una absidiola i el porxo campanar que substituí l’absis principal ECSA - JA Adell Aquesta església, que ara és la parròquia del poble d’Urmella, al nord de Bissaürri, es correspon a l’antic monestir d’Orema Les seves estructures formen un petit barri, al nord del nucli principal de la població Mapa 32-9 180 Situació 31TBH970101 L’accés al poble es fa des de la carretera C-144, per la pista indicada que surt a la dreta venint de Bissaürri, entre els quilòmetres 79 i 80 L’església es troba a la part més elevada…
Luxació congènita de maluc
Patologia humana
Definició La luxació congènita de maluc consisteix en el desplaçament dels segments ossis vinculats en aquesta articulació, que perden el contacte normal a causa de factors generats durant la vida intrauterina Anatomia i causes L’articulació del maluc, o articulació coxo-femoral , és una articulació que enllaça l’os coxal de la pelvis amb el fèmur Correspon a l’os coxal un segment ossi fix format per una excavació de forma esfèrica, anomenada cavitat cotiloide Quan al fèmur, correspon un segment ossi mòbil, de forma arrodonida, que és l’extrem superior o cap del fèmur Una sèrie…
Dret 2009
Dret
Internacional En el context jurídic internacional, l'any 2009 va ser el de l'inici del procés judicial al Tribunal de la Haia contra Radovan Karadžić per jutjar les seves responsabilitats en els actes de genocidi ètnic, en la guerra serbobosniana a Srebrenica el 1995 En un altre context va destacar l'aprovació al Congrés dels Estats Units de la reforma sanitària proposada pel president Obama, fet que significa una fita històrica en aquest país en l'assegurança d'un dels drets socials bàsics de l'ésser humà A la Unió Europea, el tractat de Lisboa va entrar en vigor l'1 de desembre de 2009 La…
Valentí Almirall i Llozer
Retrat de Valentí Almirall i Llozer per Ramon Casas
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Política
Polític i escriptor.
Vida i obra Fill d’una família benestant de la burgesia comercial barcelonina, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona però hagué d’abandonar-la pel fet d’haver criticat durament una obra del professor Claudi Lorenzale Després, passà a estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1863 Fou persona d’una vasta cultura Posseïdor de béns propis i sense prou vocació per a l’advocacia, només l’exercí ocasionalment en canvi, actuà intensament en la vida pública del Principat, arribant a ésser durant uns anys la figura més important del ressorgiment polític català El 1868…
, ,
Alfons IV de Catalunya

Alfons el Magnànim, retrat de Juan de Juanes
© Fototeca.cat
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1416-58) i de Nàpols (1442-58).
Fill primogènit de Ferran I de Catalunya-Aragó i d’ Elionor d’Alburquerque Quan vingué a Catalunya tenia divuit anys Ja era, doncs, format en part en cenyir la corona, però no era tan estranger com el seu pare Cordialment, era també un altre home, i per ell foren reparades algunes de les arbitrarietats comeses pel seu pare amb les dames del casal d’Urgell i fins i tot amb Jaume el Dissortat El rei Ferran, en canvi, ja havia deixat traçada la política general dels reialmes, que seria prosseguida pels seus fills El 1415 feu casar Alfons amb la seva cosina Maria de Castella Hi havia, però,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina