Resultats de la cerca
Es mostren 3776 resultats
Mahoma Mofférriz
Música
Constructor de claviorgues i mestre d’orgues.
També anomenat el Moro de Zaragoza , és el primer membre documentat d’una llarga nissaga de constructors d’instruments de teclat claviorgues, orgues, clavicèmbals i clavicordis Aconseguí una notorietat tan gran en la construcció de claviorgues, que el Consell de la Ciutat de Saragossa là de càrregues fiscals franquícies de peatge La seva fama arribà tant a les corts de Castella claviorgue de Joan d’Aragó, a 1497 i Portugal claviorgue per al rei Manuel l’Afortunat, 1511, com a les cambres musicals de l’arquebisbe de Saragossa 1511, del cardenal de Toledo Juan de Tavera a 1545, etc…
Francisco López Capillas
Música
Compositor i organista mexicà de possible origen andalús.
És probable que fos deixeble del mestre de capella de Jaén Juan de Riscos El 1641 ja havia estat ordenat de sacerdot i exercia d’organista i instrumentista al cor de la catedral de Puebla, sota la direcció de Juan Gutiérrez de Padilla El 1654, com a reconeixement a les seves qualitats com a compositor, el capítol catedralici de la seu de Ciutat de Mèxic el nomenà organista i mestre de capella Durant els anys següents, López Capillas dugué a terme totes les activitats pròpies del seu doble càrrec d’una manera competent i notablement brillant La seva producció musical…
marquesat de Benavente
Història
Títol concedit el 1607 a Juan de Zúñiga y de Requesens, fill de Juan Alonso Pimentel, comte de Benavente, i de Mencia de Requesens i Zúñiga, i net del governador Lluís de Requesens.
El Gato Montés
Cinematografia
Pel·lícula del 1935; ficció de 102 min., dirigida per Roser Pi i Brujas.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Star Film Madrid REFERENT LITERARI El drama líric homònim 1916 de Manuel Penella GUIÓ RPi FOTOGRAFIA Issy Goldberger blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Henri Boulanger MUNTATGE Ismael Nieto MÚSICA MPenella SO René Renault, Rossend Riquer INTERPRETACIÓ Pablo Hertogs Juan, Juanillo Valenzuela, María del Pilar Lebrón Soledad, Soleá , Vargas, Víctor Miguel Merás Rafael, El Macareno , Mapy Cortés Solilla, Joaquín del Valle Caireles, Juan Baraja Tío Pesuño, Consol Company Frasquita, Paco Hernández Paco Antón, José de Rueda…
La espera
Cinematografia
Pel·lícula del 1955-1956; ficció de 86 min., dirigida per Vicenç Lluch i Tamarit.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Osa Films Manuel Torres Larrodé, Madrid per a CIFESA València ARGUMENT I GUIÓ VLluch, José María Palacio, Mateo Cano FOTOGRAFIA Emilio Foriscot blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Tadeo Villalba MUNTATGE Antonio Ramírez MÚSICA Miguel Asins Arbó SO Plácido Colmenares INTERPRETACIÓ Mónica Pastrana María Teresa, Rafael Romero-Marchent Pedro, Rosario García Ortega Dolores, José María Lado Miguel, Rafael Arcos Juan, José Ramón Giner Eloy, Julio Riscal Ramón, Pedro Fenollar Luis ESTRENA Madrid, 23041956 Sinopsi Quatre joves d’un poble espanyol s’allisten a…
Albacete
Municipi
Capital de la província d’Albacete, Castella-la Manxa, situada al centre d’una cubeta endorreica drenada artificialment vers el Xúquer.
Situada a la ruta que entra a la Meseta des de la Mediterrània per la vall de Montesa, no assolí importància, malgrat haver estat constituïda en vila el 1375, fins la decadència de Chinchilla s XVIII i, sobretot, en el moment que s’erigí en capital provincial el 1833 Fou audiència territorial un any més tard i seu diocesana el 1950 L’Alto de la Villa, antiga Villacerrada —avui barri ínfim, abans murat—, és, amb el Cerrillo de San Juan i La Cuesta, l’inici de l’aglomeració La part monumental de la ciutat és reduïda a l’església de San Juan, ara catedral El creixement urbà modern arrenca del s…
Boxeo

Portada del núm. 14 de la revista Boxeo (13 d’octubre de 1926)
Biblioteca de l’Esport
Boxa
Publicacions periòdiques
Revista de boxa publicada a Barcelona entre el setembre del 1924 i el setembre del 1936.
Feia difusió de la boxa a través d’un periodisme especialitzat, i tenia unes característiques físiques i uns continguts molt similars a la revista Boxeo Després d’un breu lapse sense sortir a la venda, se’n reprengué la publicació al juliol del 1926 Juan Vigo fou un dels principals redactors de la primera etapa En la segona etapa fou dirigida per Juan Silvestre, i en foren redactors F Bertran Aumatell, Ramon Larruy, M Maurice Rimel i Federico Torreblanca, entre d’altres, i dibuixants com Albert Mestres, Joan Garcia o José Alloza Informava sobre la crònica pugilística de Catalunya, de l’Estat…
Partido de Acción Demócrata Española
Partit polític
Partit creat al febrer de 1997 a Madrid per sectors del Partido Popular descontents per la seva evolució “centrista” des de l’accés el 1996 al govern.
Inicialment s’anomenà Partido Demócrata Español, però problemes legals l’obligaren a canviar de nom fou inscrit com Acción Demócrata Española Liderat per Juan Ramón Calero, es definí com el partit dels “españoles y de derechas” El seu ideari s’articula a través de l’“humanismo cristiano y en el liberalismo político y económico” i posa èmfasi en la importància del dret a la vida i la unitat estatal defensa la concepció d’Espanya com una nació plural però única Preconitza un “enfortiment de la democràcia” a través de llistes obertes i la democràcia interna dels partits S’organitza…
Alfons Girón de Rebolledo i de Vila-rasa
Literatura catalana
Poeta.
Fill de Ferran Girón de Rebolledo i Ferrandis d’Herèdia, baró d’Andilla, i de Beatriu de Vila-rasa i de Vila-rasa Era nebot i besnebot, respectivament, dels poetes Joan Boscà i Joan Ferrandis d’Herèdia Lligat al grup d’escriptors valencians que utilitzaven el castellà hi ha poesies seves en obres com la Carolea , de Jeroni Sentpere , o la Diana enamorada , de Gil Polo , participà en alguns certàmens literaris, com ara la justa poètica dedicada a sant Ramon de Penyafort València 1602 També en castellà i dins el camp de la literatura de la Contrareforma, escriví poemes com La pasión de…
,
lloctinent general
Història
Del segle XV al XVIII, oficial reial, representant del rei, durant l’absència d’aquest, en un dels estats patrimonials de la monarquia catalanoaragonesa.
Té l’origen en l’absentisme reial, que arribà a ésser quasi permanent El càrrec fou institucionalitzat per Ferran II de Catalunya-Aragó des del nomenament, el 1479, del seu cosí, l’infant Enric d’Aragó, com a lloctinent general de Catalunya, i el 1492 Juan de Lanuza ho era del regne d’Aragó Al Regne de València, el càrrec no s’institucionalitzà de manera permanent fins el 1520, amb Diego de Mendoza y de Lemos, que ho fou nominalment també del Principat de Catalunya Als regnes de Sicília i de Nàpols prevalgué el nom de virrei , denominació que, des del segle XVI, tendí a substituir arreu la de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina