Resultats de la cerca

Fou un dels pianistes contemporanis de F Chopin que fruïren de més renom en el seu moment Fill d’un organista de Luimneach, estudià teologia i la seva formació musical fou, durant força temps, bàsicament autodidàctica Quan s’establí a París 1826, però, començà a estudiar piano amb F Kalkbrenner i harmonia i contrapunt amb FJ Fétis Des del 1843 visqué a Londres, tot i que visitava assíduament París, on aviat fou reconegut com un dels millors pianistes del seu temps La seva tècnica interpretativa era similar a la de Chopin flexible, clara i de pulsació suau Mantingué una estreta…

El 1749 era organista de l’església de La Soledad de Madrid El 1753, i després de pronunciar els vots monàstics benedictins, es feu càrrec del magisteri de la capella de l’Escolania de Montserrat La seva notable producció és constituïda per obres litúrgiques en llatí les més abundants, obres religioses en romanç i obres per a tecla És probable que la seva missa a dues veus i instruments, d’estil palesament italià, conservada a la Biblioteca Nacional de Madrid, fos de l’etapa en què s’estigué a la capital castellana Martí aportà al monestir els nous aires italians en voga arreu d’…

La primera notícia de la seva vida musical apareix el 1685, arran del seu nomenament com a mestre de capella de la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, succeint al seu mestre, Miquel Rosquelles Poc després, al juliol del mateix any, passà a ocupar el mateix càrrec a la Seu de Manresa, on residí fins el 22 d’octubre de 1695, data en què fou nomenat mestre de capella de la catedral de Vic Els responsables de Manresa demanaren el seu retorn el 1699 i el 1713, sense resultats Hi ha un Jaume Subies que el 1738, essent mestre de Vic, guanyà la plaça d’organista de Sant Joan de…

Estudià amb F Lachner composició i HLS Mortier de Fontaine piano A partir del 1866 treballà a Munic, Würzburg i Viena com a ajudant de direcció, organista i director de cor Entre el 1872 i el 1878 fou kapellmeister de la cort de Mannheim i realitzà les seves primeres interpretacions com a director d’òpera Posteriorment treballà en el Frankfurt Stadttheater i el 1879 succeí Hans von Bülow com a kapellmeister de la cort de Hannover A causa d’una malaltia mental, el 1887 hagué de ser ingressat en un sanatori Collaborà amb Clara Schumann en l’edició de les obres completes de Robert…

Provinent d’una família amant de la música, rebé les primeres lliçons de música d’una germana més gran, que aconseguí un cert prestigi com a cantant Quan encara era molt jove, tingué l’ocasió d’estudiar amb JC Bach i A Sacchini, i aviat es revelà com a nen prodigi A deu anys es convertí en l’organista de la Capella Portuguesa i quan en tenia dinou aconseguí la plaça de director musical i clavecinista del King’s Theatre Quan abandonà els càrrecs al teatre londinenc, dedicà gran part de la seva vida professional a impartir classes de piano Entre els seus alumnes hi havia la…

Desenvolupà la major part de la seva trajectòria professional a Itàlia Des de l’any 1473 fins al moment de la seva mort fou membre de la capella ducal de Ferrara, amb una breu estada a Milà l’any 1474, al servei de Galeazzo Maria Sforza A Milà coincidí amb Josquin Des Prés i L Compère Amb molta probabilitat, Isabella d’Este fou la seva deixebla abans del seu casament amb Francesco Gonzaga i del seu consegüent trasllat a Màntua Mantingué contactes amb l’organista Paul Hofhaimer La major part de la seva música s’ha conservat manuscrita, sobretot en fons italians Un grup de…

Estigué al servei dels Mèdici, i des del 1562 ocupà una canongia a Sant Llorenç de Florència El 1571 succeí a Francesco Corteccia, amb qui probablement estudià, com a mestre de capella d’aquesta església També exercí com a organista de diverses esglésies florentines i fou un important protagonista de la vida musical de la ciutat A partir del 1573 fou mestre de capella a Sant Joan Baptista, i des del 1577, de la catedral de Florència Fou amic d’Emilio de’Cavalieri i mestre de Jacopo Peri La seva obra conservada inclou alguns ricercari per a tecla i per a conjunt instrumental, tres…

El 1786 fou ordenat de sacerdot al seminari de Praga Estudià orgue i composició amb N Seger, que substituí de vegades com a organista A instàncies de WA Mozart, que feu d’intermediari durant una de les seves visites a Praga, entrà al servei del comte Kinsky com a capellà, i amb ell es traslladà a Viena, probablement el 1789, on prosseguí estudis amb JG Albrechtsberger i feu amistat amb L van Beethoven Mort Kinsky, es posà al servei dels prínceps Esterházy i, més tard, de la cort vienesa Entre els seus alumnes de la burgesia i la noblesa figurà l’emperadriu Maria Lluïsa d’Àustria…

A l’edat de deu anys es traslladà a París, on fou nen cantor a l’església de Saint-Roch Posteriorment estudià harmonia amb A Elwart al conservatori, i composició amb D Aubert Treballà com a organista a l’església de Bicêtre i a Saint-Eustache Saltà a la fama el 1848 amb la seva doble aparició com a compositor i cantant en el paper principal del seu Don Quichotte et Sancho Pança A partir de llavors dugué a terme una carrera de compositor, llibretista, cantant i productor en teatres com l’Odéon i el Théatre du Palais-Royal El 1854 obrí el seu propi teatre, les Folies-Concertantes…

Guiat pel seu pare, que li ensenyà orgue i piano, fou un nen prodigi i oferí el seu primer concert a nou anys Aviat l’enviaren a Praga a estudiar música amb JKV Tomášek i també filosofia El 1813 anà a Viena, on conegué F Schubert, I Moscheles, JN Hummel i L van Beethoven, i ensenyà piano a casa dels Lobkovitz El 1823 ja era organista primer de la cort, però la tuberculosi posà fi a la seva carrera i a la seva vida De la seva producció, limitada, cal esmentar la Simfonia en re major , opus 24, molt beethoveniana, i la Missa del 1824 Si bé la seva curta vida no li permeté escriure…