Resultats de la cerca
Es mostren 2600 resultats
serra de Rocacorba
serra de Rocacorba
© Fototeca.cat
Serra
Massís muntanyós del Gironès, que forma part de la Serralada Transversal Catalana i comprèn el sector NW de la comarca, entre la vall del Ter, el pla de Banyoles, el pla de Girona i la vall de Llémena, i enllaça, a través de la serra de Finestres, amb el sistema de relleus de la Garrotxa.
És constituït per la serra de Rocacorba estricta que culmina a 992 m alt, damunt el santuari de Rocacorba, formant una cresta que separa les valls de les rieres de Rocacorba i d’Adri i del Revardit, pels seus contraforts septentrionals, les serres de Pujarnol 626 m alt i de Sant Patllari 647 m, i pels seus contraforts meridionals, la serra de Ginestar 559 m Els materials d’aquest massís són d’època eocènica i es caracteritzen per l’alternança de gresos amb les margues d’un gris blavós, anomenades xalió , que dominen l’extrem septentrional i originen formes suaus i arrodonides…
Pasqua
Judaisme
Festa jueva en commemoració de l’alliberament d’Egipte (Èxode), unida a la festa dels àzims , que es prolonga durant set dies.
La festa en hebreu pesaḥ és d’origen pastoral d’oferiment dels primogènits dels ramats, mentre que la dels àzims ja devia existir entre els cananeus, poble sedentari i agrícola La Bíblia les presenta ja unides, de manera que la Pasqua coincidia amb el primer dia dels àzims, és a dir, el 14-15 de nīsan , mes lunar entre març i abril Els texts de l’Èxode fan referència encara a una festa de pastors el cap de família sacrificava l’anyell i amb la sang untava els muntants de les portes després l’anyell era menjat ritualment La nova ordenació de Josies prescrivia el sacrifici i l’àpat a Jerusalem…
Kuntur Wasi
Ciutadella preincaica situada al puig La Copa, al departament de Cajamarca (Perú).
El nom, en quítxua, significa “Casa del Còndor’ i alludeix al caràcter cerimonial del lloc, que funcionava com a santuari principal per a totes les comunitats humanes de la vall del riu Jequetepeque Tot el jaciment, situat a 2,5 km de la ciutat de San Pablo, s’articula entorn d’una estructura cerimonial construïda entorn el 1500 aC i renovada i modificada al llarg del millenni següent A partir de les decoracions en tres monòlits trobats a la zona, s’ha constatat que allà es feien sacrificis humans rituals per mitjà de la decapitació de la víctima, el cap de les quals era ofert a…
Sant Joan de Lloret
Art romànic
El lloc de Loredo o Laureto és esmentat des del 966, quan en ésser donat a Ripoll, foren descrits els límits del territori de Tossa El seu terme fou segregat l’any 1002 del de Maçanet i cedit a la família vescomtal que el va infeudar als Montseny - Agudes L’església de Sant Joan fou construïda a mitjan segle XI per Odó de Montseny, que va encarregar-se també de la construcció del castell dins el qual era situada Aquest castell no és altre que el castell de Sant Joan que rebé el seu nom per l’advocació que tenia la seva capella o de Lloret, nom amb el que és més conegut L’any 1079 la capella…
Sant Pere del Bosc o la Mare de Déu de Gràcia (Lloret de Mar)
Art romànic
A l’extrem ponentí del terme, prop del límit amb Blanes, hi ha la finca coneguda com el Comtat de Garuco, amb la moderna església o santuari de la Mare de Déu de Gràcia i altres edificacions, entre les quals un asil de vells aixecat el 1922 El seu promotor fou Nicolau Font i Magi, un lloretenc enriquit a Amèrica L’església de la Mare de Déu de Gràcia, aixecada el 1767 i ampliada i renovada al segle passat, ocupa el solar d’una antiga església dita inicialment Sant Pere Salou o Sant Pere del Bosc Les notícies històriques són molt imprecises sembla que fou un petit monestir de…
Sant Pere del Puig (la Selva del Camp)
Art romànic
Ermita situada dalt d’un turó, a uns cinc-cents metres d’alçada, que domina la vila de la Selva del Camp i té una àmplia panoràmica sobre bona part de la comarca Inicialment fou una capella romànica, sembla que bastida a la darreria del segle XII La capella acollí donats i més endavant ermitans L’any 1298 Maria, vídua de Pere Alemany, fou admesa com a donada del santuari de Sant Pere del Puig, amb el pacte que havia de restar al seu servei fins a la seva mort i fer-hi estada Segons el testimoniatge de J Pié i Faidella, a l’entorn del 1860 encara es conservaven algunes arcades de la …
Sant Bartomeu de Tascals, ara Mare de Déu de la Riera (les Borges del Camp)
Art romànic
Aquesta església, al nord-oest del terme, ara reemplaçada per l’actual santuari de la Mare de Déu de la Riera, fou la primitiva parròquia del terme de les Borges del Camp Fins al final del segle XIV, l’església parroquial de Sant Bartomeu atenia els fidels de Tascals, les Borges, les Voltes, les Irles i Riudecols L’any 1384 se signà un conveni entre els homes de les Borges i els de Riudecols i les Iries segons el qual aquests darrers acceptaven que es construís una església a les Borges, que esdevingués parròquia i que ells quedessin alliberats de contribuir a les despeses de…
Santa Maria de Castelló de Tor (el Pont de Suert)
Art romànic
És possible identificar aquesta església amb l’actual temple de la Mare de Déu del Remei, situat al marge esquerre de la Noguera de Tor es tracta d’una ermita vella i mig arruïnada, emplaçada davant Castelló de Tor mateix, vora l’antic pont i molí del Remei En l’actualitat aquesta antiga ermita ha estat substituïda per un santuari modern L’església de Santa Maria de Castelló adquirí notorietat a partir del 977, quan el comte Unifred I de Ribagorça, amb la seva esposa Sança, donà una heretat que tenia del seu pare, el comte Ramon II, al castell de Castelló Al final d’aquesta…
Sant Esteve de Valldoriola (Sagàs)
Art romànic
L’església de Sant Esteve de Valldoriola fou inicialment un edifici romànic modificat els segles XVII i XVIII, conservant, però, una estructura molt simple de l’edifici primer Situada dins el comtat de Berga, Sant Esteve fou parroquial a l’època medieval dins l’àmbit territorial del bisbat d’Urgell El lloc, i concretament la vila Oriola, és esmentat l’any 997 el comte Bernat de Cerdanya i la seva muller donaren al monestir de Santa Maria de Ripoll un gran alou a la vall de Merlès i entre els límits referenciats s’esmenta la vila Oriola villa Oriola L’any 1044, quan es consagrava l’església…
Gaietà Estadella i Solé
Música
Orguener i constructor d’harmòniums.
Deixeble d’Aquilino Amezua, el 1895 fundà a la vila de Gràcia el taller que portà el seu nom Construí orgues a Catalunya i també arreu d’Espanya Entre els més importants hi ha el del monestir de Sant Cugat del Vallès 1911, i els de les esglésies de Sant Andreu de Llavaneres 1918, Oteiza de la Solana Navarra 1922, Tàrrega 1924, Santa Maria de Mataró 1927, el Carme de Vic 1931 i Santa Maria de Vilafranca del Penedès 1941 De menor importància són, tots a Barcelona, el del santuari del Cor de Maria, els de les parròquies d’Hostafrancs i de Sant Pere de les Puelles, el de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina