Resultats de la cerca
Es mostren 3396 resultats
Santa Margalida
Municipi
Municipi del NE des Pla de Mallorca.
És inclinat cap a la badia d’Alcúdia, la plataforma miocènica des Pla, molt baixa en alguns sectors, hi és recoberta d’alluvions quaternaris, aportats pels torrents de son Bauló Real i na Borges, el més important i partioner amb el terme d’Artà També són quaternàries les platges sorrenques Aquests terrenys convenen a les pinedes de pi blanc, que cobreixen la costa 1 191 ha El 1982 la terra útil ocupava 7 357 ha el 86,7% del terme, de les quals 4 687 ha el 63,7% de la terra útil eren conreades Els principals conreus eren els herbacis 3 079 ha i els fruiters de secà 1 588 ha, ametllers,…
Montpeller
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, i capital de la regió administrativa d’Occitània i del departament de l’Erau, França.
Situada en una plana fèrtil, regada pels rius Lez i Verdanson, s’enfila damunt uns petits turons sorrencs, i els nous barris superen l’antic nucli central, vorejat per amples vies obertes a l’antic emplaçament de les muralles El centre inclou, però, la part essencial de l’equipament i les activitats urbanes Entre aquestes es destaca la universitària, tradicional a la vila Ja el 1180 funcionava una escola de medicina, però la universitat fou fundada l’any 1289 Ha estat una de les universitats estrangeres més freqüentades per estudiosos dels Països Catalans El 1970 foren creades les…
el Cardener
El Cardener a la sortida del pantà de Sant Ponç
© Fototeca.cat
Riu
Riu dels Prepirineus, el principal afluent del Llobregat (té 90 km de curs i un cabal mitjà de 6,5 m3 per segon), que escorre les aigües de les serres de Port del Comte i del Verd, el serrat de les Comes, el Pedraforca i la serra d’Ensija.
Neix prop de la Coma Solsonès, a les fonts del Cardener 1050 m alt, al vessant oriental de la serra de Port del Comte, les quals li proporcionen un cabal relativament important, que s’ajunta tot seguit amb els cursos migrats que baixen del coll del Port, de la Bòfia de Port del Comte i també de la serra del Verd prop de la Pedra hi ha, a la confluència amb el Mosoll, la central elèctrica de la Gafa La seva conca 1500 km 2 enclou la meitat oriental del Solsonès i els sectors limítrofs del Berguedà, del Bages i, també, d’Anoia Amb els seus afluents, l’aigua de Valls, que neix a…
política antimonopolista
Economia
Conjunt de disposicions adoptades pels governs per a evitar les situacions que atempten contra el mecanisme del mercat i el lliure joc de l’oferta i la demanda.
És coneguda també com a política antitrust o contra les pràctiques restrictives de la competència Aquesta política és un fet corrent a la majoria de països capitalistes, i s’ocupa, no pas exclusivament del monopoli, sinó també de l’entesa entre empreses, el càrtel , el trust, el tracte discriminat i l’abús de posició dominant, sempre que aquestes situacions es produeixin al país i no a l’estranger Els motius d’aquesta actuació són de dues menes polítics, per tal d’evitar que els consumidors pateixin el poder exercit pels oferents, així com la concòrdia entre el poder econòmic i el polític, i…
gallec
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica parlada a Galícia, a Astúries fins al Navia, a Lleó fins a Ponferrada i a Zamora fins a Padornelo, encara de parla gallega.
En aquestes darreres zones, administrativament extragallegues i de consciència lingüística menys ferma, han estat produïdes manifestacions culturals escasses i modestes, a excepció de les cançons recents d’Amancio Prada, d’El Bierzo La població gallega, segons el cens del 1996, és de 2742622 h si hom té en compte el territori limítrof esmentat, la població de parla gallega és gairebé de més de tres milions Cal afegir-hi la població emigrant, que, si més no els primers anys de residència fora del país, resta fidel a la llengua natal en l’àmbit familiar i en determinades relacions…
equilibri econòmic
Economia
Situació d’un sistema econòmic en què les variables rellevants es mantenen constants i no hi ha tendències que forcin un canvi.
Quan l’àmbit a què és aplicat aquest concepte és el sistema en conjunt, hom parla d' equilibri general , i d' equilibri parcial quan hom es refereix a l’equilibri del mercat d’un bé específic En ambdós casos, la seva significació serà distinta a curt i a llarg termini Si hom considera l’existència de variables-flux i de variables-estoc, l’equilibri general a llarg termini correspon a una situació en què els increments de les variables-flux es compensen exactament amb les disminucions de les variables-estoc el flux de béns de capital és igual a la depreciació de l’equip productiu existent…
fulletó
Literatura
Part d’un periòdic —generalment la inferior d’una pàgina— reservada per a publicar-hi fragmentàriament un text literari, sovint numerat a part per a ésser relligat en volum.
A la fi del s XVIII hom denominà feuilleton una secció del Journal des Débats , sobre crítica teatral, on es publicaren els Lundis de Sainte-Beuve Més endavant, aquest procediment fou utilitzat per a texts narratius Balzac publicà en forma de fulletó la primera novella llarga francesa, La vieille fille A Anglaterra foren cèlebres les novelles de Dickens Les mystères de Paris 1842, de Sue, publicada al mateix Journal des Débats , esdevingué el prototip del que hom anomenà novella de fulletó , veritable gènere condicionat per aquest mitjà de presentació relat d’una gran simplicitat psicològica…
Jordi Fernández i Díaz

Jordi Fernández i Díaz
© Moncloa
Política
Polític.
Germà d’ Albert Fernández i Díaz , estudià enginyeria industrial Delegat del Ministeri de Treball a Barcelona 1978-80 i governador civil d’Astúries 1980-81 i Barcelona 1981-82, ingressà al CDS d’ Adolfo Suárez i, el mateix 1982, a Alianza Popular des del 1989 Partido Popular , partit pel qual fou regidor a l’Ajuntament de Barcelona 1983-84, diputat al Parlament de Catalunya 1984-89, senador autonòmic i diputat al Parlament espanyol des del 1989 reelegit en les eleccions generals dels anys 1993, 1996, 2000, 2004, 2008, 2011 i 2016 Al llarg dels dos mandats de José María Aznar 1996-99 i 2000-04…
Tercera Internacional
Història
Organització de treballadors de caràcter supranacional fundada a Moscou el 1919 per Lenin i Trockij per aconseguir la revolució comunista mundial.
Sota la influència de la Revolució Russa acceptà la dictadura del proletariat i obrí pas a la creació de partits comunistes en cada país El segon congrés aprovà les vint-i-una condicions d’adhesió per a impedir l’entrada dels socialdemòcrates, fet que accelerà l’escissió dels partits socialistes i accentuà el caràcter centralitzat de la Internacional que, a diferència de la segona , concebia els partits estatals com a seccions que se sotmetien a les decisions de la Internacional Es distingeix dues etapes en la vida de la Tercera Internacional Comunista Durant la primera, en vida de Lenin, fou…
subdesenvolupament
Economia
Estadi econòmic, generalment referit a un país o a una àrea més gran, caracteritzat per un endarreriment de les forces productives i de les relacions socials respecte als països industrialitzats amb economia expansiva.
L’estudi del subdesenvolupament es generalitzà després de la Segona Guerra Mundial, que els moviments independentistes de les diverses colònies plantejaren la necessitat d’unes noves relacions entre les metròpolis i els territoris dominats Molts economistes dels països capitalistes desenvolupats cregueren que les característiques més colpidores d’aquells països, anomenats també el Tercer Món , com ara la fam, la mortalitat infantil, la manca d’estructures educatives, etc, podien ésser superades amb determinats programes d’ajut El mot subdesenvolupament suggeria la idea que la situació d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina