Resultats de la cerca
Es mostren 2416 resultats
Joan Nadal
Música
Tenor.
Estudià cant amb el mestre P Coll Tomàs i l’any 1904 debutà al Teatre Principal de Maó Posteriorment es traslladà a Milà, on amplià els seus estudis, i debutà a Cremona L’any 1914 cantà per primer cop al Gran Teatre del Liceu de Barcelona Entre el 1916 i el 1918 actuà al Teatre de l’Òpera de Chicago El 1916 collaborà com a solista amb l’Orfeó Català, en un cicle dedicat a J Haydn, sota la direcció de Ll Millet L’any 1923 participà com a solista en l’estrena de l’òpera Marianela , de J Pahissa, al Liceu, i el 1939 collaborà en la representació de Goyescas , d’E Granados, i Chopin , de…
Joan Nadal i Martínez
Música
Tenor
Estudià cant amb el mestre P Coll Tomàs i l’any 1904 debutà al Teatre Principal de Maó Posteriorment es traslladà a Milà, on amplià els seus estudis, i debutà a Cremona L’any 1914 cantà per primer cop al Gran Teatre del Liceu de Barcelona Entre el 1916 i el 1918 actuà al Teatre de l’Òpera de Chicago El 1916 collaborà com a solista amb l’Orfeó Català, en un cicle dedicat a J Haydn, sota la direcció de Ll Millet L’any 1923 participà com a solista en l’estrena de l’òpera Marianela , de J Pahissa, al Liceu, i el 1939 collaborà en la representació de Goyescas , d’E Granados, i Chopin , de…
Poesies catalanes
Literatura catalana
Recull de poemes de Frederic Soler publicat el 1875, en una edició de luxe, prologat per Antoni↑Bergnes de las Casas i il·lustrat per Tomàs Padró.
Representa la consagració de Soler com a poeta després del seu èxit als Jocs Florals el mateix any El volum recull una poesia clarament narrativa, d’inspiració popular, en què abunden la descripció i el diàleg El prologuista estudia l’aportació del poeta a la poesia catalana i fixa una primera lectura dels seus poemes, que veu com una alternativa renovadora dels corrents floralistes De fet, sembla que l’autor vol configurar un projecte poètic relacionable amb la intenció de formular, amb l’obra teatral, una cultura popular moderna adreçada a un públic més ampli que l’habitual de la literatura…
Fontpedrosa
Municipi
Municipi del Conflent, al límit amb l’Alta Cerdanya, a l’alta vall de la Tet (l’antiga vall d’Engarra); s’estén especialment pel vessant de la dreta: vall de Balaguer i alta vall de Carançà, fins a la línia de crestes que separa el Conflent del Ripollès, entre els pics d’Eina i de la Donya.
L’explotació del bosc i la ramaderia són les principals activitats econòmiques l’agricultura es limita a prats regats i a petits horts a la vora de la Tet i del riu de Balaguer i a una zona de secà localitzada principalment en un antic nivell d’erosió de la vall Els dos rius esmentats alimenten la central elèctrica de Fontpedrosa , a la dreta de la Tet, davant mateix del poble, amb un salt de 182 m d’altitud i una potència installada de 6 000 kW i una producció mitjana anual de 23 milions de kWh Té funció turística i residencial A la part de muntanya hi ha diversos refugis per a…
art funerari
art funerari Fragment de les pintures de la tomba de Tutankamon, a la vall dels Reis (Egipte)
© Fototeca.cat
Art
Art propi dels ritus funeraris.
La seva concepció varia segons les religions i civilitzacions i és l’expressió de llur sistema de vida Totes les arts han estat aplicades a la finalitat funerària La pintura ha deixat testimoniatges en els hipogeus egipcis, en els retrats funeraris del Faium i en les catacumbes, però des de l’edat mitjana ha estat poc utilitzada L’escultura apareix a l’antiguitat en els relleus dels sarcòfags en l’època romànica i gòtica es difongueren les figures agenollades i jacents, com la de Joan d’Aragó catedral de Tarragona en el Renaixement sepulcre de Bellpuig i en el Barroc tomba de Maurici de…
Antoni Gili i Ferrer
Historiografia catalana
Historiador i folklorista.
Llicenciat en filosofia per la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs, de Roma 1973, ha centrat la seva tasca investigadora en la història d’Artà, l’eremitisme i la cultura popular cançoner, festes de sant Antoni, etc També ha realitzat diferents estudis biogràfics sobre personatges artanencs Part de la seva obra ha quedat recollida com a presentacions i pregons de fires i festes Collabora en les revistes Bellpuig, Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana i Comunicació Ha estat president del Museu Regional d’Artà 1979-88 Entre les seves obres cal destacar Historia de la ermita de Betlem…
Josep Vicent Benavent Alabort
Historiografia catalana
Eclesiàstic i historiador.
Becari del Collegi Major Santo Tomás de Villanueva, es doctorà en teologia Fou condeixeble i amic dels bisbes Castellote i Laguarda Exercí el ministeri sacerdotal, entre altres localitats, a Alcalà de la Jovada, al Collegi de Vocacions Eclesiàstiques de Sant Josep de València, a Torís i a Xest És autor de Gozos de la Beata Inés , Breve Compendio de la vida de la Beata Inés i Reseña histórica de la villa de Benigánim 1901, text que, en tretze capítols, dona notícia dels establiments religiosos, les institucions municipals i benèfiques, les fonts de riquesa i els elements de vida, i també dels…
Felip Olivelles
Música
Mestre de capella i compositor català.
Format inicialment amb el seu pare, Francesc Olivelles, la primera notícia documentada de la seva vida apareix el 1667, en què se sap que era escolà cantor a la catedral de Barcelona, amb dos germans seus més, Esteve i Enric Allí fou deixeble de Lluís Vicenç Gargallo, i hi residí fins a la muda de la veu, el 1672 Obtingué el càrrec de mestre de capella de la catedral de Tarragona el 1677, el 1679 guanyà la plaça de mestre del Palau de la Comtessa, a Barcelona, on residí fins al novembre de 1700 El seu Stabat Mater , dirigit per Tomàs Milans amb els tiples de la capella del Palau de la…
Jocs Mediterranis de Barcelona 1955
Esport general
Competició poliesportiva internacional que tingué lloc a Barcelona el 1955.
Organitzada pel COI cada quatre anys, agrupa els comitès olímpics de diversos països de la riba mediterrània La primera edició se celebrà a Alexandria 1951, i la següent tingué lloc a Barcelona entre el 16 i el 25 de juliol de 1955 En aquesta segona edició, hi participaren esportistes de dotze països, que s’allotjaren als sis Collegis Majors de Barcelona El programa de competició inclogué 19 modalitats esportives i es desenvolupà en diverses installacions l’Estadi Olímpic de Montjuïc, que també acollí la cerimònia d’inauguració, el Palau Municipal d’Esports, el port de Barcelona, el Casino de…
Santiago García Martínez
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Exercí durant quaranta anys a La Vanguardia 1942-82, com a redactor i, posteriorment, com a cap de la secció d’esports Cobrí totes les edicions dels Jocs Olímpics –des de Londres 1948 fins a Mont-real 1976–, la Copa del Món de futbol 1950-82 i els Jocs Mediterranis 1955-75 Collaborà en altres mitjans de premsa, com Dicen i Lean , ràdio i televisió Fou el primer presentador d’un programa esportiu en llengua catalana a Televisió Espanyola a Catalunya Feu de redactor del Programa Oficial del Club de Futbol Barcelona 1967 Fou un dels fundadors de l’Associació de Periodistes Esportius i ocupà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina