Resultats de la cerca
Es mostren 9508 resultats
Concepte d’infecció del viatger
Patologia humana
En els darrers temps, l’increment dels desplaçaments a zones tropicals o subtropicals del planeta, en especial de països poc desenvolupats, s’ha traduït en un notable augment de la freqüència de nombroses i diverses malalties infeccioses que són endèmiques en aquestes zones geogràfiques Aquestes malalties infeccioses, que en el nostre medi incideixen especialment en persones que s’han desplaçat per motius turístics o de negocis a zones on hi ha infeccions endèmiques, són anomenades genèricament infeccions des viatgers Per tal de prevenir les infeccions dels viatgers es recomana, abans de…
esperó
Construcció i obres públiques
Construcció en punta en forma d’angle agut addicionada als pilars d’un pont, aigua amunt i aigua avall, per a tallar el corrent del riu i disminuir, així, el xoc de l’aigua.
Rescloses de troncs
Devers l’any 4000 aC s’aixecà a Egipte la primera resclosa de pedra de terra, ja n’hi havia de més antigues Les primeres rescloses foren construïdes per satisfer les necessitats d’aigua per a la irrigació, però més tard es començaren a emprar per a abastar la població d’aigua de beure, per a regular el nivell de les aigües dels rius i fer possible la navegació fluvial, o per a frenar les riuades destructores A l’edat mitjana, les rescloses alimentaven els molins, i avui dia són a la base de la producció hidroelèctrica, però molt abans de tot plegat ja hi havia animals que aixecaven rescloses…
Corbera de la Ribera
Municipi
Municipi de la Ribera Baixa estès des de la serra de Corbera (el Cavall Bernat, 584 m alt.) fins a la plana al·luvial quaternària de la dreta del Xúquer, regada per la séquia de Corbera o dels Quatre Pobles (Corbera, Fortaleny, Polinyà i Riola), que aprofita l’aigua del Xúquer.
Els escorredors d’aquesta séquia formen l’anomenat riu de Corbera , el qual desguassa a mar a través de l’estany Gran o estany de Corbera , al sud de Cullera Una gran part del terme és situada en aquesta plana i en el limitat raiguer de la serra La zona muntanyosa no conreada pins i matollar ocupa unes 500 ha L’agricultura és gairebé exclusivament de regadiu 1 340 ha, de les quals 837 aprofiten l’aigua del subsol, i 503, de la séquia El secà es limita a 100 ha El conreu dominant, base de l’economia, és el taronger 774 ha, a la zona de contacte entre la plana i la muntanya, de llarga tradició…
pintura
Pintura
Matèria líquida o pastosa preparada per a pintar alguna superfície, que consisteix en una suspensió de matèries sòlides (el pigment, que li confereix el color, i les matèries de càrrega que l’espesseixen, n’augmenten l’opacitat, etc) en una preparació líquida a base d’un vehicle (oli, resina natural o sintètica, etc), dissolvents, plastificants i assecants.
Fins fa poc temps, ultra els pigments, els components de les pintures eren aigua, cola i guix anomenada pintura a l’aigua o pintura a la cola , o bé oli de llinosa, aiguarràs i un assecant, generalment un derivat metàllic soluble en l’oli anomenada pintura a l’oli Actualment són emprats molts altres components, com olis de soia o de ricí deshidratats, extrets derivats del petroli o de l’hulla com benzol, hidrocarburs clorats, alcohols i èsters i resines naturals i, especialment, sintètiques, que permeten d’obtenir pintures de característiques ben diferents, adequades a cadascun dels casos,…
Els inicis de la nuclearització
La producció d’aigua, gas i electricitat 1960-1981 L’anomenat “miracle econòmic” es va basar en el subministrament d’una oferta abundant i barata d’energia i de recursos naturals, una part substancial dels quals es van obtenir en els mateixos Països Catalans L’aigua i l’electricitat foren els principals recursos primaris generats domèsticament En aquest cas, l’anàlisi dels preus de mercat no assenyala ni de bon tros la importància d’aquesta branca, atès que la producció d’un recurs fonamental com l’aigua no té preu —només se’n paga el cost de distribució— Durant el desarrollismo , la…
Edema
Patologia humana
Els edemes , que consisteixen en acumulacions de líquid al teixit subcutani, es poden presentar també com a signe de malaltia de l’aparell urinari, especialment del ronyó Aquests edemes es produeixen a conseqüència d’una retenció exagerada d’aigua a l’organisme, la qual cosa pot ésser causada per diversos mecanismes, que fonamentalment condueixen a una disminució de la filtració glomerular, o a un increment de la resorció tubular Un dels principals mecanismes causants d’edema és l’alteració de la permeabilitat dels capillars glomerulars, que anòmalament permet la filtració de proteïnes als…
Les zanniquel·liàcies
Zanniquel-liàcies 1 Zanniquèl-lia Zannichellia palustris a aspecte general x 0,5 b flor masculina formada per un únic estam i flor femenina amb quatre pistils, tots en el mateix verticil x 3 c detall dels fruits x 3 Eugeni Sierra Es tracta d’una altra família de plantes aquàtiques distribuïda per tot el món que comprèn quatre gèneres i set espècies pròpies de les aigües dolces o una mica salabroses Viuen completament submergides i, pel seu aspecte, es poden confondre amb alguns potamogètons o amb les rúpies, descrits anteriorment A partir dels rizomes s’originen tiges filiformes i força…
Paràmetres ecològics més importants i factors de conversió
Es pot imaginar la biosfera com un flux en el temps d’estructures discretes, amb unes característiques mida, organització, relacions espacials i temporals, durada en el temps, selectivitat en les respostes a diferents entrades d’informació que fan que llur acció sobre els fluxos de matèria i energia que les mantenen sigui de natura espectral, és a dir, distinta segons rangs o escales És interessant tenir en compte aquest tipus de funcionament dels sistemes biològics, ja que en l’estudi dels ecosistemes es descriuen processos i fenòmens afectats per aquesta selectivitat d’acció Es donen…
el Sió

El Sió al seu pas per terres d’Agramunt
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Depressió Central Catalana, afluent, per l’esquerra, del Segre.
Neix a la font de Gàver Segarra, encara que recull les aigües del sector més alt de l’altiplà segarrenc entre la Rabassa i la Manresana, a través dels torrents de Freixenet, del mateix barranc que forma la capçalera del Sió, des de Sant Guim de l’Estació, els torrents de la Molgosa i de Malacara El riu passa vora Sant Domí, el Castell de Santa Maria, Gàver, Estaràs, Santa Fe de Segarra, Montfalcó Murallat, les Oluges, Castellnou d’Oluges, Malgrat, la Prenyanosa, Tarroja de Segarra, Sedó, Riber, Hostafrancs, Concabella, Ratera, Golonor, Sisteró, Pelagalls, els Plans de Sió on hi és presa l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina