Resultats de la cerca
Es mostren 2596 resultats
Glossari del treball del ferro forjat
Art gòtic
Aplanar Operació que consisteix a martellejar en calent una eina anomenada plana, que es colloca sobre la superfície de la peça que es vol aplanar Calar Tècnica decorativa que consisteix a fer forats en una planxa de ferro per tal d’aconseguir un dibuix trepanat Els forats es feien amb un cisell o una serra i es polien amb la llima Cargolar Operació que consisteix a corbar una barra de ferro en calent sobre si mateixa, tot generant formes enrotllades en espiral Cisellar Tècnica decorativa que consisteix a fer unes incisions en la superfície del ferro, rebaixant el metall sense treure matèria…
Els sins paranasals
Anatomia humana
Els sins paranasals no són estrictament part de les vies aèries, tot i que se’ls considera conjuntament, perquè es tracta d’unes cavitats situades a l’interior dels ossos que envolten les fosses nasals, s’hi troben en comunicació i, també, són recoberts de mucosa respiratòria Hi ha quatre sins a cada banda, amb la mateixa denominació que la de l’os al costat del qual es troben El si maxillar és una cavitat de l’os maxillar que té forma de piràmide truncada És el més gran dels sins i té una capacitat d’uns 15 ml La paret superior correspon al sòl de l’òrbita ocular la inferior es troba en…
Gonçal Castelló i Gómez-Trevijano
Literatura catalana
Periodisme
Dret
Advocat, periodista i novel·lista.
L’any 1929 inicià estudis de dret a la Universitat de València i posteriorment cursà també estudis de filosofia i lletres Aquests anys s’afilià al Partido Comunista de España Llicenciat, anà a París a ampliar estudis a la Sorbona En tornar, treballà com a professor de francès en una escola de Logronyo i més tard passà a Felanitx, on, influït per Andreu Crespí i Salom , esdevingué un convençut catalanista i un depropugnador dels Països Catalans L’any 1936, quan era a Madrid amb motiu d’unes oposicions per a ingressar al cos consular, s’uní a l’exèrcit republicà i passà a València, on s’…
Els cepòlids: cintes
La inconfusible cinta Cepola macrophthalma és l’única espècie de la seva família a les nostres mars Quan és adulta, viu sempre prop del fons, en les zones sorrenques de la plataforma continental, on captura petits crustacis i altres organismes Aisa La família dels cepòlids és integrada per peixos de cos notablement llarg, fortament comprimit, cintiforme i acabat en punta Tenen escates petites, no imbricades entre elles i de tipus cicloide Al cap, sense escates, hi ha un rostre curt, uns ulls grossos i circulars i una boca obliqua i protràctil, amb una filera de dents petites d’aspecte…
Els vipèrids: escurçons
Els vipèrids o escurçons tenen un aparell verinós constituït per les parts assenyalades en el dibuix a l’esquerra, A 1 glàndula principal de verí, 2 múscul compressor de la glàndula, 3 conducte principal, 4 glàndula secundària, 5 conducte secundari, 6 dent solenoglifa, amb un conducte intern, que apareix ampliada i en secció A’ i A " Gustavo Hormiga Aquesta família, força homogènia, inclou formes altament verinoses i és representada a Europa pel gènere Vipera , que pertany a la subfamília dels viperins a Amèrica hom troba ben diferenciats els crotalins, comunament anomenats cròtals, que…
Santa Maria de Cardet

Santa Maria de Cardet
© Fototeca.cat
Església
Església romànica de Cardet (la Vall de Boí), situada en un extrem del poble, enlairat sobre la riba dreta de la Noguera de Tor.
L’edifici Es tracta d’una església construïda en un terreny amb força pendent cap a l’est, raó per la qual l’absis, situat en aquest sector, és molt més elevat que el cos de l’única nau, actualment coberta per quatre trams de volta d’aresta L’absis és semicircular i de doble planta, la inferior es correspon amb una cripta convertida avui pràcticament en un traster A l’angle sud-est de la nau es va afegir una sagristia, i a la façana nord s’obre una capella igualment afegida a l’obra original L’ornamentació de l’absis consisteix en lesenes i les corresponents arcuacions cegues, a sobre de les…
Sant Feliu de Barruera

Sant Feliu de Barruera
© Fototeca.cat
Església
Església romànica de Barruera (la Vall de Boí), situada fora del nucli antic de la vila, al costat de la carretera, anant cap a Erill la Vall.
L’edifici És una església molt transformada ja des d’època altmedieval Presenta una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament sobrealçada, i un transsepte que només conserva el tram sud, ja que el nord l’ocupa una capella de planta quadrada, que en té una altra de més petita al costat, oberta a la nau amb un arc de mig punt Un absis semicircular, precedit d’un profund arc presbiteral, corona el braç sud del transsepte La nau és capçada a l’est per un absis semicircular que es correspon, estructuralment, amb l’arc presbiteral de l’interior de l’església Aquest absis s’ha decorat amb una…
Castell de Dosrius
Art romànic
Situació Mur que tancava el sector de llevant del recinte del castell C Martí Castell situat en un petit turó de 295 m d’altitud, a la part N de la població, en una avançada de la serra del Far o del Corredor Mapa 37-15393 Situació 31TDG505575 Per arribar-hi cal agafar la carretera B-510 a Dosrius, en direcció a Llinars Poc després del quilòmetre 4 trobem un camí que tomba a la dreta, senyalitzat amb una pedra on hi ha gravada la paraula “Vallmajor” Seguint aquest camí, cal tombar a l’esquerra a la primera bifurcació i entrar tot seguit en una urbanització Tombant de nou a l’esquerra i…
Castellot de Beuda
Art romànic
Situació Una vista de les ruïnes del Castellot de Beuda, amb la torre de planta circular de l’angle sud-est J Bolòs Aquest castell, format per una torre rodona, una sala, una cisterna i unes muralles, és situat al cim d’un turó de vessants espadats, als contraforts de la muntanya de la Mare de Déu del Mont, damunt el pla on hi ha l’església de Beuda Mapa 257M781 Situació 31TDG765772 Venint de Besalú, hom pot anar fins a l’església de Beuda i seguir el camí carreter que surt a l’esquerra de l’església i va a ca n’Oliveres o bé, poc abans d’arribar al veïnat de Beuda, agafar la…
potència de pic
Física
Potència generada per un cèl·lula fotovoltaica o per una o diverses plaques fotovoltaiques en les condicions estàndard MA 1,5, a 25 ºC i amb un angle d’incidència normal.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina