Resultats de la cerca
Es mostren 4082 resultats
Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana
Institut creat el 1994 per les universitats de València, Alacant i Jaume I de Castelló amb l’objectiu de l’estudi del valencià.
Té el seu origen en l’antic Institut de Filologia Valenciana IFV, organisme científic de la Universitat de València especialitzat en l’estudi del valencià i creat el 1978 a iniciativa de Manuel Sanchis Guarner, el seu primer director Després de la mort d’aquest, en foren directors Joan Fuster i Antoni Ferrando El 1994 es transformà en l’actual IIFV A més de les finalitats docents i investigadores, l’IIFV té entre les seves competències l’assessorament sobre el fet lingüístic i literari valencià Canalitza les investigacions pròpies i les collaboracions amb altres institucions i investigadors,…
Michalis Cacoyannis

Michalis Cacoyannis
© Michael Cacoyannis Foundation
Cinematografia
Realitzador de cinema grec.
El 1939 anà a Londres a cursar estudis de dret Durant la Segona Guerra Mundial produí programes en grec per a la BBC i s’interessà pel teatre i el cinema Es formà a l’escola de l’Old Vic Theatre En tornar a Atenes, inicià la seva carrera cinematogràfica, que bàsicament inclou obres de base nacional, del teatre clàssic i de caràcter popular Kiriakatikó Xýpnima ‘Desvetllar de diumenge’, 1953, guanyà la Palma d’Or de Canes Seguiren Stella 1955, Globus d’Or a la millor pellícula estrangera 1956, To koritsi me ta mavra ‘La noia de negre’, 1956, To telefteo psemma ‘L’última mentida…
Trinidad Huerta Caturla
Música
Guitarrista i tenor valencià.
El compositor i musicòleg B Saldoni afirmava que Huerta es formà a Salamanca i que estudià música al collegi de Sant Pau A quinze anys abandonà el centre per anar a París, on assolí una gran fama amb els seus concerts, fet que li possibilità conèixer personatges importants de la cultura francesa del moment Conegué el tenor Manuel García i també V Hugo Tingué una tècnica d’interpretació molt personal Creà melodies sobre una única corda, tot aconseguint una sonoritat molt suau Ideà una tècnica de rasgueado , que ell denominà tutti , de gran complexitat, però que a vegades deslluïa les harmonies…
Característiques de la menopausa i el climateri
Amb el terme menopausa hom fa referència al cessament de la menstruació, o regla, l’hemorràgia vaginal que es presenta amb més o menys regularitat cada 28 dies, tot al llarg de l’etapa reproductora de la vida de la dona, a excepció de la durada dels eventuals embarassos i períodes d’alletament Estrictament, es denomina menopausa a la darrera regla, tot i que sovint s’empra el terme per a designar tot el període de la vida de la dona relacionat amb el cessament de les hemorràgies menstruals, la denominació més correcta del qual és la de climateri Per tant, el climateri femení correspon a una…
El que cal saber del paludisme
Patologia humana
El paludisme o malària és una parasitosi deguda a protozous del gènere Piasmodium , molt freqüent en la majoria dels països de clima tropical i subtropical, que bàsicament es manifesta amb crisis de febre repetitives i anèmia El contagi del paludisme es produeix amb la picada del mosquit Anopheles femella, que inocula a la sang del pacient els plasmodis responsables del trastorn, de manera que la malaltia és endèmica a les regions aptes per al desenvolupament d’aquest mosquit Al nostre medi, la malaltia incideix gairebé sempre en persones que procedeixen de zones endèmiques per…
Procediments emprats per a obtenir la diagnosi etiològica
Patologia humana
Esquemàticament, la diagnosi etiològica es pot obtenir identificant directament l’agent infecciós o el paràsit de l’home responsable del trastorn amb una sèrie de proves complementàries que constitueixen l’anomenada diagnosi microbiològica directa, o bé a partir de la resposta immunitària de l’organisme infectat, la qual cosa s’anomena diagnosi microbiològica indirecta Per a realitzar la diagnosi etiològica, cal obtenir prèviament una mostra de líquids, secrecions o teixits infectats com ara sang, orina, secrecions respiratòries, líquid cefalorraquidi, secrecions genitals o secrecions de…
Regulació de la temperatura corporal
Patologia humana
La temperatura corporal és regulada per l’anomenat centre termoregulador , un conjunt de neurones sensibles a la calor que es localitza a l’hipotàlem Aquestes cèllules es poden estimular directament quan per alguna raó augmenta la temperatura interna de l’organisme o bé indirectament, a través dels receptors nerviosos cutanis sensibles a la calor, que al seu torn s’estimulen quan s’eleva la temperatura de l’entorn D’altra banda, el centre termoregulador de l’hipotàlem es connecta, a través de diverses vies i mecanismes nerviosos, amb les estructures perifèriques encarregades de regular la…
Ressonància magnètica nuclear
Patologia humana
La ressonància magnètica nuclear RMN és un mètode d’exploració que consisteix a representar gràficament les ones emeses per unes molècules determinades contingudes als teixits de la zona estudiada, en sotmetre-la a l’acció d’un camp magnètic de gran intensitat i d’una radiació electromagnètica de freqüència apropiada Per a efectuar un estudi de RMN dels ronyons, es colloca la zona abdominal a l’interior d’un dispositiu que crea el camp magnètic un potent electroimant i és irradiada amb ones de radiofreqüència que fan vibrar els nuclis de determinades molècules, i…
La cavitat abdominal. El peritoneu
Anatomia humana
És anomenat cavitat abdominal l’espai delimitat pel múscul diafragma per dalt, per la pelvis per sota i per les parets anterior, posterior i laterals de l’abdomen La cavitat abdominal inclou la majoria d’òrgans i de vísceres digestives la melsa, els ronyons i les glàndules suprarenals els vasos sanguinis, els nervis i les estructures limfàtiques dels teixits abdominals o que es dirigeixen als membres inferiors o en tornen, i una sèrie d’òrgans laminars i lligaments que subjecten els elements anteriorment esmentats Entre aquests òrgans, el més important és l’anomenat peritoneu El peritoneu és…
El jejú-ili
Anatomia humana
El jejú-ili és un òrgan cilíndric que, format per nombroses nanses intestinals, comença a l’angle de Treitz, a continuació del duodè, i desemboca a l’intestí gros El jejú , que comprèn de manera aproximada els tres primers metres del jejú-ili, es concentra especialment a la regió superior i esquerra de la cavitat abdominal L’ili, al qual corresponen els darrers tres o quatre metres del jejú-ili, ho fa bàsicament a la regió inferior i dreta d’aquesta cavitat Les nanses intestinals es poden desplaçar a l’interior de la cavitat abdominal, per bé que només lleugerament, ja que en la concavitat de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina