Resultats de la cerca
Es mostren 1123 resultats
Sant Sebastià del castell de Sallent de Llobregat
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’edifici des del costat de llevant Aquesta foto fou feta la primavera del 1978, durant els treballs de restauració F Junyent-A Mazcuñan Aquesta església es troba dintre el recinte del que era el castell de Sallent Història Sembla que inicialment fou l’església parroquial del terme, però aviat perdé aquesta categoria per esdevenir capella castellera Passà del domini comtal als senyors del castell, al monestir de l’Estany i finalment al bisbe de Vic El lloc és documentat des del 955 i l’església apareix esmentada el 1022, sota l’advocació de Sant Esteve, quan la…
Hospital Vell de Santa Tecla (Tarragona)
Art romànic
Situació Antic hospital de la seu, davant del mur meridional de la catedral, recentment restaurat i rehabilitat com a seu del Consell Comarcal del Tarragonès ECSA - J Ramos L’antic hospital de Santa Tecla és situat al carrer de les Coques, davant per davant del mur del costat meridional de la catedral Recentment rehabilitat, és avui dia seu del Consell Comarcal del Tarragonès JJMB Mapa 34-18473 Situació 31TCF535534 Història La fundació d’aquest antic hospital data de l’any 1171, quan l’arquebisbe Hug de Cervelló 1163-71 va llegar, en el seu testament, entre d’altres moltes deixes, la…
Santa Creu de Quercorb (Arles)
Situació Capçalera de l’església, amb l’absis d’època preromànica i el notable campanar d’espadanya ECSA - A Roura L’església de Santa Creu és emplaçada al sud-oest de la vila d’Arles, a l’altre costat del Tec, sobre la riba dreta d’aquest riu, en un replà del vessant occidental del puig de Quercorb, de silueta peculiar 483 m d’alt i que destaca pel cingle tallat a pic de perfil corbat del costat de llevant, que evidentment ha originat el seu topònim Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 26′ 57″ N - Long 2° 37′ 32″ E Per a arribar-hi, el camí més curt s’agafa a l’extrem de ponent del nucli urbà d’…
trombó

Trombó contralt
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna que pertany al grup de les trompetes cromàtiques Consisteix en una trompeta de registre greu, llarga i estreta, amb els extrems doblegats que se superposen al centre En la seva forma més característica, té una colissa per mitjà de la qual l’instrumentista pot modificar a voluntat la llargària del tub acústic Altres models, però, disposen de mecanismes amb vàlvules de pistó Morfologia i tècnica El so és generat a partir de la vibració dels llavis de l’intèrpret, que és recollida per un broquet metàllic, de forma hemisfèrica, que pot…
oboè

Família de l’oboè modern. Oboè soprano
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família de vent-fusta de llengüeta doble.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic Consisteix en un tub sonor de fusta dura, d’uns 60 cm de llargada, relativament estret, proveït de forats i claus La seva perforació és cònica i acaba en un pavelló en forma de campana De timbre penetrant i d’un gran poder expressiu, l’oboè és, actualment, un dels instruments imprescindibles en l’orquestra simfònica El seu nom prové del francès hautbois haut , alt bois , fusta Morfologia Construït de fusta dura banús o palissandre o, de vegades, de materials plàstics o ebonita, l’oboè consta de tres…
La forma de les ciutats
Abordar el tema de la “forma” de les ciutats quan hi ha tanta diversitat com ciutats han existit i existeixen en el món, i formes que responen, a més, a cultures i períodes històrics diferents, és una tasca complexa I això perquè qualsevol classificació implica establir un model basat en la categorització de variables diverses i relacionades entre elles Per exemple, es poden determinar tipus en funció de la grandària grans, mitjanes, petites segons la densitat compactes, extenses, disseminades segons els orígens parlem de models de ciutat grega, medieval, barroca o bé segons la forma del…
La Seu de Manresa
Art gòtic
Portada de Santa Maria, la seu de Manresa El millor testimoni de l’embranzida de la ciutat de Manresa a la primera meitat del segle XIV és l’antiga església canonical de Santa Maria, coneguda des d’aquesta mateixa centúria com la Seu a causa de les seves dimensions catedralícies En va ser el tracista i primer mestre major Berenguer de Montagut, que també va projectar el convent del Carme de Manresa i, amb Ramon Despuig, l’església de Santa Maria del Mar La traça d’aquesta portada, oberta al mur nord, segueix un patró que retrobem a les portades laterals de Santa Maria del Mar ECSA - G Serra…
Seròs
Seròs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació S'estén pel sector sud-occidental de la comarca, ja al límit amb el Baix Cinca, a banda i banda del Segre, que travessa el territori en direcció NE-SW fins poc abans de la seva confluència amb el Cinca El municipi té una forma de mitja lluna envoltada a ponent pels termes segrianencs de Massalcoreig i de la Granja d’Escarp entre els quals el Segre rep les aigües del Cinca, i els termes de la comarca del Baix Cinca de Fraga NW i de Mequinensa SW A llevant limita amb els termes de Maials, Llardecans i Aitona, i a migdia amb Almatret El sector septentrional, a…
Santes Creus

La plaça de Sant Bernat de Santes Creus
© Alberto González Rovira
Monestir
Antic monestir cistercenc (Santa Maria de Santes Creus) del municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp), situat a l’esquerra del Gaià, al sector septentrional del terme, entre els torrents de Rubió (al S) i de la Font de la Figuera (al N); modernament ha sorgit al seu redós el poble de Santes Creus.
El conjunt monàstic El conjunt de construccions que han anat conformant l’abadia al llarg dels segles ens han pervingut amb notables transformacions això no obstant, encara conserva els trets essencials de l’organització arquitectònica originària El monestir consta de tres recintes, els més exteriors dels quals han sofert grans alteracions, sobretot el més extern, on hi ha la capella de Santa Llúcia, refeta al segle XVIII sobre l’antic temple romànic La plaça de Sant Bernat, feta a la divuitena centúria, integra el segon recinte, on hi ha el palau abacial, també d’aquesta època El primer clos…
els Prats de Rei

Els Prats de Rei
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, als altiplans segarrencs de la comarca que separen els aiguavessants del Llobregat i del Segre, a la capçalera de la riera de l’Anoia.
Situació i presentació La vila dels Prats de Rei centra un municipi de 32,45 km 2 Limita al N amb Sant Pere Sallavinera, al NW amb Calaf, a l’W amb Sant Martí Sesgueioles, Pujalt i Veciana, al SW amb Copons, al SE amb Rubió, i al sector oriental limita amb el municipi bagenc d’Aguilar de Segarra El terme és situat a la part meridional de la Segarra Calafina i és centrat per la vall que forma la riera nascuda a la Fortesa i que és tinguda per l’origen de l’Anoia La vila és al centre d’aquesta vall, en un indret ric en aigua, a 607 m d’altitud El sector nord i nord-est és més enlairat, amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina