Resultats de la cerca
Es mostren 1685 resultats
Els grans clades
L'arbre de la vida al principi del segle XXI Arbre de la vida és el títol de la installació allegòrica del lligam entre el DNA i les relacions filogenètiques, amb què el CosmoCaixa de Barcelona rep els visitants Es tracta d’un tronc de 300 anys d’antiguitat d’un arbre amazònic Minquartia guianensis , anomenat acariquara, que és famós per les qualitats de la seva fusta CosmoCaixa Barcelona - Obra Social Fundació "La Caixa"/ Ronald Stallard Des de mitjan segle XX, amb la incorporació progressiva de les tècniques i eines de la biologia molecular a la filogènia, és a dir, amb el desenvolupament…
química orgànica
Química
Branca de la química que tracta dels composts complexos de carboni i de llurs transformacions.
Els objectius fonamentals de la química orgànica són l’elucidació de l’estructura molecular anàlisi estructural i la síntesi de composts, l’estudi de les propietats específiques i relacions generals entre els composts, els mecanismes de reacció i l'estereoquímica Originàriament, el camp de la química orgànica es limità a l’estudi dels composts produïts pels éssers vius Arran de la caiguda en desús de la teoria de la força vital, aquest camp s’estengué també a les substàncies artificials Actualment, hi ha més d’un milió de composts orgànics coneguts El fet que pugui existir un nombre tan…
Arxivística, biblioteconomia i documentació 2016
Arxivística i biblioteconomia
Arxivística El Departament de Cultura dela Generalitat de Catalunya va elaborar un nou model de quadre de classificació dela documentació municipal, que substituïa el que existia des del 1989, per a adequar-lo a l’evolució dels temps i, sobretot, a la implantació de l’administració electrònica Al novembre del 2015, el mateix organisme havia publicat la Guia de classificació de documents del sistema general de…
llengües analítiques
Lingüística i sociolingüística
Terme de classificació tipològica que fa referència a les llengües del domini indoeuropeu que han anat perdent la flexió dels mots i han anat confiant cada vegada més a mots auxiliars (preposicions, auxiliars de perífrasis verbals, etc) l’expressió de les relacions sintàctiques.
Els exemples més notoris d’aquesta progressió històrica són el de l’evolució del llatí fins a les llengües romàniques d’avui, i el del pas des del germànic primitiu a l’anglès o a l’escandinau occidental Hom diu que les llengües antigues eren més sintètiques, i que les modernes són més analítiques Però cal guardar-se de creure que una progressió en aquest sentit sigui una llei universal de tot llenguatge En certs usos, el terme llengües analítiques és sinònim de llengües aïllants
llengües nigerokurdufanianes
Lingüística i sociolingüística
Segons la classificació de Greenberg, superfamília constituïda per prop de 900 llengües que són parlades a l’Àfrica en una àrea que s’estén del N del Senegal i el Kurdufan sudanès fins a Namíbia i la província sud-africana del Cap.
Hom les subdivideix en dues famílies la nigerocongolesa llengües nigerocongoleses i la kurdufaniana
Morfologia submarina i litoral
Les conques marines Corba hipsogràfica mundial, que mostra la distribució d’altures i profunditats de la Terra A l’esquerra de la figura, l’histograma horitzontal indica la freqüència de la distribució de les elevacions i de les fondàries en intervals de 1000 metres Biopunt, original de K Jennet Una mica més de les 2/3 parts de la superfície de la Terra són recobertes d’aigua Aquesta proporció no és igual als dos hemisferis a causa de la distribució irregular dels continents, que limiten les conques oceàniques i deixen una proporció més gran de terra a l’hemisferi nord Les tres grans conques…
Francesc Xavier de Garma i de Duran
Historiografia catalana
Heraldista i arxiver.
Vida i obra Fill de Francesc Xavier de Garma i Salcedo, notari de Bilbao, historiador, cavaller d’Alcántara i comanador d’Ocanya, i Isabel de Duran i Granados, natural d’Alcántara Rebé una acurada educació i des de molt jove residí a Barcelona El 1740 fou nomenat director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on dugué a terme una feina destacada en la reunió i classificació dels fons, tot i la constant manca de recursos, segons reconeix en una sèrie de cartes que es conserven a la Biblioteca de Catalunya El 1747 ingressà en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona En aquesta…
Documents per a la història de la cultura catalana medieval
Historiografia catalana
Obra d’Antoni Rubió i Lluch, editada en dos volums per l’Institut d’Estudis Catalans amb el títol Documents per a la història de la cultura catalana mig-eval (1908-21).
Comprèn 938 documents d’entre el 1275 i el 1410, la major part extrets dels registres de la Cancelleria i de cartes reials de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, però també aplega les colleccions documentals ja impreses i té en compte el material aportat per les monografies que Rubió i Lluch confrontà amb els documents originals El recull és fruit d’una recerca enorme, duta a terme en la documentació dels regnats de Jaume II, Alfons III, Pere III, Joan I i Martí I, per a la qual l’autor comptà amb la collaboració dels seus deixebles Jordi Rubió, Ramon d’Alòs-Moner, Francesc Martorell, Ferran Valls…
llengües turqueses
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües pertanyents a la família de les llengües altaiques.
Es parlen en una extensa zona de l’Àsia, que va des de Turquia fins a Sibèria passant per les estepes de l’Àsia central Iran, Afganistan, Rússia i Xina, per uns 110 milions de persones cap a la meitat de la dècada de 1990 L’antic turquès o prototurquès és el que correspon a les inscripcions rúniques d'Orkhon segle VIII i de Ienissei segles VII i VIII, juntament amb l’uigur antic El denominat turquès mitjà agrupa el conjunt de llengües parlades pels qarakànides, els cumans i el poble del Kiptxak i de Coràsmia, juntament amb el txagatai literari L’anomenat turquès modern , integrat per un…
acordió

Acordió cromàtic amb teclat melòdic de dues octaves i quaranta botons de baixos
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent amb teclat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu amb més d’una llengüeta Consisteix en dues caixes de fusta on s’allotgen les llengüetes, unides per una manxa que genera el corrent d’aire, i que suporten dos teclats, l’un melòdic per a la mà dreta del tipus piano o bé de botons, i l’altre per a la mà esquerra, de botons, que permet fer sonar acords i baixos per a l’acompanyament El seu nom, que deriva de la capacitat de fer sonar acords prefixats, té l’origen al principi del segle XIX quan s’inventaren diversos instruments de llengüetes lliures, com l’harmònica de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina