Resultats de la cerca

Després de finalitzar els estudis musicals al Gymnasium de Bautzen anà a Leipzig, on inicià una doble activitat la de promotor de concerts i la d’editor El seu ideari empresarial en aquest darrer camp representà un innovador enfocament del negoci de l’edició musical, manifestant prioritàriament la necessitat de protegir els drets dels compositors sobre les seves obres per tal d’evitar-ne les còpies illegals Entorn del 1776, i amb aquesta premissa, fundà una editorial segons un sistema en què l’editor esdevenia l’únic dipositari dels manuscrits i responsable de la seva custòdia,…

Fou infant del cor sota la direcció del seu cosí Samuel Friedrich Capricornus Quan aquest morí, fou mestre de capella a la cort de Baden-Durlach 1666-82, i posteriorment, de la Barfüsserkirche 1682-92 Després d’un any com a tenor a Weimar, el 1695 arribà a ser vicemestre de capella de la cort i des del 1697 també fou director del teatre de l’Òpera A més de la seva pròpia música, interpretava la de compositors com WC Briegel i JP Krieger Strattner fou un prolífic autor de música religiosa, especialment de cantates i himnes En destaca l’edició de la collecció d’himnes de Joachim…

Estudià amb Vilém Kurz a Lwów i amb Ferruccio Busoni, Arnold Schönberg i Engelbert Humperdinck a Berlín Fou professor de piano a Lwów i Cracòvia i el 1936 es traslladà als Estats Units, on exercí la docència al Conservatori de Filadèlfia 1948-63 i a la Juilliard School de Nova York 1952-64 Així mateix, oferí cursos i classes magistrals arreu del món El 1912 prengué part en l’estrena de Pierrot Lunaire , d’A Schönberg, i també estrenà totes les obres de piano d’aquest compositor, excepte les Cançons , opus 48 A més, presentà la Sonata i el Concert de cambra , d’A Berg Fou l’introductor a Viena…

Juntament amb el seu germà -també clarinetista-, formà part de diverses agrupacions instrumentals vieneses, com la Tonkünstler Sozietät, la banda imperial i l’orquestra de la cort Fou amic personal de WA Mozart, el qual, malgrat la seva precària situació, li proporcionà ajut econòmic El lligam entre tots dos compositors no fou únicament musical, perquè a més pertanyien a la mateixa lògia maçònica Experimentà les possibilitats del registre greu del clarinet, amb la invenció d’un clarinet baix -del qual només es conserven descripcions gràfiques- que n’ampliava la tessitura Per a…

Procedia d’una de les famílies més distingides de Siena Des de la seva joventut viatjà molt per diversos països, la música popular d’alguns dels quals es pot percebre en les seves peces Es relacionà amb eminents figures de les arts i les lletres d’Itàlia i a algunes els dedicà obres, com és el cas de Claudio Monteverdi Saracini és un clar exemple de compositor de procedència aristocràtica que no necessità guanyar-se la vida ni competir amb altres músics La qualitat de la seva producció el posa a l’alçada de Sigismondo d’India i tots dos es poden considerar els millors compositors…

Rebé del seu pare les primeres nocions de música Després ingressà al Gymnasium de Praga i continuà els estudis musicals pel seu compte violoncel, orgue i teoria Fou mestre d’escola a Mníšek 1786-88 i tot seguit es feu càrrec de la capella de Rožmitál, on fou kantor des del 1788 fins al 1815, que se suïcidà La seva considerable obra és una mostra típica de la darreria del segle XVIII, amb una clara deriva cap a l’estil mozartià És considerat un dels compositors més representatius de la música bohèmia Són molt conegudes les seves peces i els cants de Nadal, amb una notable presència d’elements…

Alumne de GB Martini, el 1765 ingressà a l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya Des del 1769 fou mestre de capella de les esglésies de San Giovanni in Monte i de Santa Lucia, a la mateixa ciutat El 1778 fou nomenat mestre de capella i de música del Collegio degli Innocenti a Torí, càrrec que ocupà fins a la seva mort Ottani fou un apreciat autor de música sacra Destaquen sobretot les seves quaranta-sis misses i els seus oratoris També escriví obres escèniques d’estil napolità -representades en moltes ciutats italianes i d’altres països d’Europa-, i fou un dels compositors més…

Fou autodidacte en la seva formació musical, encara que passà un any a la Universitat de Durham 1949-50, on estudià amb Arthur Hutchings i AEF Dickinson Collaborà en nombroses publicacions com a crític musical, editor i director Music Survey -fundador 1947 i editor 1949-52-, Musical Times -crític del 1953 al 1957-, Daily Telegraph -periodista en 1959-64- i The Listener -crític des del 1964- Posteriorment fou professor de música a la Universitat de Sussex 1970-76 i el 1977 es doctorà a la Universitat de Southampton amb una dissertació sobre G Mahler Escriví sobre una àmplia varietat de …

S’inicià en la disciplina del violí a onze anys, a Tòquio, i posteriorment estudià a la Universitat Nacional de Taiwan amb Dai Ch’uei-lun El 1954 es traslladà a París, on fou deixeble de Collette de Lioncourt a l’École César Franck, i poc després ingressà a la Sorbona i al Conservatori de París, on estudià amb A Jolivet i O Messiaen El 1959 retornà a Taiwan, i hi introduí les idees de l’avantguarda musical a través d’iniciatives com el Fòrum de Compositors Xinesos o la Societat Xinesa per a la Música Contemporània Interessat en la música folklòrica, el 1967 fundà el Centre per a…

Nascut en una família d’humanistes, fou professor de retòrica 1557 i el 1560 es casà amb Taddea Bendidio, germana de la cantant Lucrezia Bendidio Del 1567 al 1588 fou diplomàtic al servei del duc d’Este, Alfons II, ocupació que no aturà la seva abundant producció poètica Les seves Rime , publicades per primer cop el 1598, són la culminació del gènere pastoral, juntament amb l’obra del seu gran rival Torquato Tasso, amb el qual es disputava la preeminència en els textos dels compositors de madrigals Claudio Monteverdi, Carlo Gesualdo, Philippe de Monte, Giaches de Wert, Benedetto…