Resultats de la cerca

Rebé la primera formació musical del seu pare A l’edat de set anys la seva família es traslladà a París Allà estudià amb Taffanel flauta, Pugno i Leroux harmonia i Lenepveu composició, i aconseguí els primers premis de flauta i fuga i el segon Premi de Roma de Composició el 1905 El 1919 substituí Taffanel com a professor de flauta al Conservatori de Música de París i posteriorment ocupà el lloc de Dukas i D’Indy a les classes de composició Compongué òperes Le chevalier et la demoiselle , 1941, ballets, cançons i música simfònica i de cambra, i escriví un mètode per a flauta Dirigí l’…

Pertanyent a una família benestant, visqué a París, on arribà a ser un dels virtuosos de baix de viola de gamba més reconeguts del darrer terç del segle XVII Fou alumne de N Hotman i impartí classes a Danoville, Jean Rousseau i Marin Marais Aquest darrer inclogué un Tombeau pour Monsieur de Sainte-Colombe en el seu segon volum de Pièces de violes 1701 Establí una setena corda per al baix de viola de gamba i proposà una tècnica fluida per a la mà esquerra L’historiador E Titon du Tillet, en el seu Parnasse François 1732, lloà la preparació de Sainte-Colombe com a intèrpret però criticà l’estil…

Es formà a Ljubljana, al Conservatori de Praga 1920-24 i a Viena 1922-24, i completà els seus estudis a la Schola Cantorum de París amb V d’Indy composició, 1924-27 i al Conservatori de Basilea amb Weingartner direcció, 1930 Des del 1922 ensenyà música a Ljubljana, i el 1926 ja era professor al conservatori de la ciutat, on uns quants anys més tard exercí la docència a l’Acadèmia de Música 1940-70 La seva música, generalment postromàntica i sovint impressionista, és predominantment orquestral En destaquen cinc simfonies 1931-43, fantasies i concerts per a solistes i algunes peces…

Estudià al Conservatori de Sofia amb els mestres V Stojanov i P Vladigerov Des que es graduà el 1940, exercí de professor en aquesta institució La seva producció musical és predominantment simfònica, amb una gran càrrega romàntica i amb un estil nacionalista molt marcat L’evident domini dels recursos temàtics i la importància del folklore en les seves obres es fan palesos en Sofia 1954, l’estil de la qual s’estén a les Tres Danses Simfòniques Búlgares 1956 Altres peces orquestrals remarcables són la Suite de la joventut 1952, els dos concerts per a violí 1963 i 1964, un concert…

Començà els estudis musicals amb el seu germà Johann Ludwig Anton, que era violinista a Leipzig Ja abans d’arribar a l’adolescència s’inicià en la interpretació dels preludis i fugues d' El clavicèmbal ben temprat , de JS Bach Completà la seva formació amb F Benda violí i CPE Bach composició a la ciutat de Potsdam Estigué al servei del príncep Leopold III, el qual li donà permís per a fer un viatge a Itàlia 1765-66 El 1775 fou nomenat mestre de capella de la cort del príncep Escriví diverses òperes, com Inkle und Yariko 'Inkle i Yariko', 1777, obres vocals i de cambra, i un destacable nombre…

Era filla d’un gentilhome del nunci papal De petita, fou educada per P Metastasio, i en cant, piano i composició, per N Porpora i J Haydn, els quals, entre altres personalitats notables -com WA Mozart-, freqüentaven la seva residència El 1761 escriví una missa per a la cort austríaca, on era admirada per la seva esplèndida veu El 1773 esdevingué membre de l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya Inspirant-se en la música de JA Hasse, de N Jommelli i de B Galuppi, manifestà una predilecció per la coloratura Com a clavecinista, tingué la influència de CPE Bach, i estructurà peces de diferents…

Inicià els estudis musicals al Conservatori de Tolosa, i posteriorent es traslladà a París, on aconseguí el primer premi d’harmonia 1879, contrapunt i fuga 1880 del conservatori i el Premi de Roma, amb la seva cantata Le Gladiateur 1883 A partir del 1889 fou director assistent del cor de l’Òpera de París i el 1906 n’esdevingué el director principal Juntament amb Georges Marty fundà els Concerts de l’Opéra Del 1914 al 1919 fou director de l’orquestra de l’Òpera Còmica Entre les seves composicions més famoses hi ha el ballet La maladetta 1893 i l’òpera Guernica 1895 Des del 1894…

Estudià amb S Barkhudar’an composició al Conservatori de Tbilisi, on posteriorment ensenyà polifonia i instrumentació Fou director artístic del Cor de l’Estat de Geòrgia 1952-56 i secretari de la Unió de Compositors Georgians Entre el 1965 i el 1984 exercí de ministre de cultura La seva tasca, tant artística com política, tingué una gran importància per a la vida musical del seu país Prolífic en tots els gèneres, és considerat un mestre del simfonisme georgià, que sabé unir els elements populars i les troballes del llenguatge contemporani Entre les seves òperes cal esmentar la trilogia Tri…

Estudià a l’Escola de Música de Kíev amb N Lysenko, G Khodorovskij piano i E Ryb teoria El 1913 assistí, al Conservatori de Kíev, a les classes de composició de R Glière Després de passar per l’exèrcit, es dedicà a l’ensenyament, primer a Kíev 1924-41, després a Taixkent 1941-44, i de nou a Kíev a partir del 1944 Fou president de l’Associació de Músics Ucraïnesos Musicà textos del poeta nacional ucraïnès T Ševcenko, com és el cas de Khustina , per a cor i orquestra 1923 De la seva obra destaquen dues simfonies i dos concerts per a piano i orquestra 1914 1934, rev 1961 participà…

El 1730 era a l’Escola de Sant Tomàs de Leipzig, on fou alumne de JS Bach i estudià instruments de tecla i composició amb el seu fill WF Bach El 1733 el seu interès per l’òpera el portà a traslladar-se a Hamburg, llavors un centre operístic important Allí aprengué els estils francès, italià i entrà en contacte amb compositors de tant renom com R Keiser, GPh Telemann i J Mattheson El 1739 viatjà a Berlín, on estudià amb JJ Quantz i amb KH Graun El 1745 era clavecinista, juntament amb CPE Bach, al servei de Frederic el Gran Compongué setze concerts per a instrument de tecla, en els…