Resultats de la cerca
Es mostren 1935 resultats
Tabac i malalties cardiovasculars
Algunes de les substàncies tòxiques contingudes en el fum del tabac travessen les parets dels alvèols pulmonars, passen a l’interior dels capillars sanguinis pulmonars i des d’aquí, a través de la circulació sanguínia es difonen per tot l’aparell cardiovascular Les estructures d’aquest aparell sofreixen directament els efectes d’aquestes substàncies i, com a conseqüència, es desenvolupen trastorns causants de greus malalties Nombrosos estudis han establert clarament que el tabac és un dels principals factors determinants d’algunes de les malalties cardiovasculars cròniques més comunes,…
El tabac com a droga
El tabac arriba a convertir-se per a les persones fumadores en un fet inherent a llurs activitats quotidianes, com ho poden ésser menjar o beure La persona habituada té la necessitat de fumar per tal de sentir-se bé i ho fa sense plantejar-se els motius que l’impulsen a fer-ho L’única cosa que sap és que, si no fuma, no se sent bé Aquest tipus de comportament del fumador respecte al tabac és el mateix que segueix qualsevol toxicòman respecte a la seva droga Per això, hom pot considerar el tabac com una droga i el tabaquisme com una toxicomania No totes les toxicomanies són iguals…
Dieta en cas de síndrome febril
Hom anomena síndrome febril un conjunt de manifestacions que apareixen en nombroses malalties, especialment en els processos infecciosos, entre les quals destaca la hipertèrmia o febre, és a dir, un augment anormal de la temperatura corporal, que se sol acompanyar d’altres símptomes i signes, com malestar general, augment de la freqüència cardíaca, enrogiment cutani, mal de cap, dolor i debilitat muscular i articular Independentment dels efectes perniciosos que sobre l’organisme produeixi el factor causant, per exemple la infecció que originà la síndrome febril, cal considerar que en aquesta…
La realització d’una dieta
Com ja s’ha dit, les dietes són indicades en el context de la prevenció o el tractament de diversos processos patològics Per això, de la mateixa manera que s’esdevé amb l’administració de fàrmacs o d’altres mesures terapèutiques, són els facultatius els qui les han de prescriure En aquest sentit, cal assenyalar que si una dieta no es confecciona o es duu a terme de manera adequada, el resultat pot ésser insuficient o fins i tot contraproduent, bé perquè no s’ha limitat, com calia, el consum de determinats aliments o bé perquè amb la dieta no es realitza una alimentació suficient i equilibrada…
música d’Islàndia
Música
Música desenvolupada a Islàndia.
El territori fou colonitzat entre el 870 i el 930 No es coneix gairebé res de la tradició musical que aportaren els pobladors originals A causa del seu aïllament, durant segles els islandesos no tingueren notícia del desenvolupament musical del continent europeu, fet que no es donà en cap altre poble Música medieval La música medieval, consistent en cançons populars monofòniques i en música religiosa antiga, dominà el panorama musical fins ben entrat el segle XIX Les cançons populars antigues es poden dividir en dos grups els rímur , poemes èpics que solien cantar-se quan la família es reunia…
música electroacústica
Música
Música que utilitza mitjans electrònics com a font sonora, i també per a la transformació i reproducció del so.
L’electroacústica és una part de la física que estudia els mètodes i els instruments elèctrics per a la producció, la detecció i la mesura de les vibracions sonores En el món musical del 1959, l’expressió música electroacústica s’utilitzà per a aplegar diversos noms referits a músiques experimentals que tenien com a element comú el magnetòfon D’aquesta manera, s’agruparen sota un mateix nom la música concreta, la música electrònica i la tape music música per a magnetòfon establerta a la Universitat de Columbia, a Nova York La primera obra electroacústica fou Gesang der Jünglinge 'El cant…
tessitura
Música
Acuïtat mitjana d’una melodia o part.
Per extensió, acuïtat mitjana d’una obra, d’un instrument, etc Atès que, molt sovint, les notes extremes de l' àmbit d’una melodia d’una part vocal o instrumental, d’un fragment, etc poden ser molt poc freqüents -excepcionals, fins i tot-, a l’hora de determinar la seva alçada o acuïtat mitjana és necessari desestimar fins a un cert punt la importància d’aquestes notes i fixar l’atenció en el conjunt de les emprades més sovint D’aquí que l’àmbit d’una melodia no sigui una informació suficient per a determinar-ne la tessitura Així, per exemple, la tessitura de la part de tenor d’una obra una…
shape-note hymnody
Música
Literalment, ’himnòdia de notes amb forma’.
Es tracta d’un cos de música religiosa a cappella de l’Amèrica del Nord rural, que té un particular sistema d’escriptura mixt, en el qual es combina l’escriptura tradicional amb uns signes especials la forma del cap de les notes que orienten el cantaire sobre les síllabes de solmització que ha d’utilitzar Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises En un primer moment es basava en una solmització de quatre noms fa, sol, la, mi fasola que posteriorment es desenvolupà en un sistema de set notes do, re, mi, fa, sol, la, si o ti ex 1 Aquesta notació s’ideà per a ajudar els…
dominantització
Música
Conversió d’un grau melòdic o harmònic en dominant a conseqüència de la seva caracterització amb trets morfològics i sintàctics propis de la dominant.
La dominantització d’un acord comprèn aspectes morfològics evidents l’acord s’ha d’adaptar a l’estructura de l’acord de dominant En el cas d’un acord perfecte menor, cal elevar la seva 3a de tal manera que s’introdueix la sensible del grau que es tonicalitza En el cas d’un acord major que no sigui la dominant, com, per exemple, el I en el mode major, la dominantització no es produeix elevant la 3a, atès que l’acord ja és major, sinó afegint-li una 7a m i convertint-lo així en un sèptima de dominant Els graus que experimenten la dominantització amb més freqüència són en el mode major, el I, el…
Àguila calçada
L’àguila calçada Hieraetus pennatus és la més petita de les nostres àguiles, atès que no supera els 53 cm d’envergadura, i té la particularitat d’ésser un ocell de bosc Té el plomatge gris brunenc al dors i més clar al pit, però allò que l’identifica i li dona nom és el fet que les plomes li arriben ben bé fins als dits de la pota, i li fan com una mena de mitjons de ploma Xavier Palaus Als Països Catalans, l’àguila calçada és una rapinyaire nidificadora estival molt escassa i localitzada, si bé en direcció W, entrant a Aragó, esdevé menys rara És també una migradora rara en ambdós passos,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina