Resultats de la cerca
Es mostren 2737 resultats
La mort als darrers segles medievals
En els darrers segles medievals el cementiri solia envoltar l’església catedralícia, parroquial, monàstica o conventual, en un radi de dotze a trenta passes, senyalitzat amb creus o pedres, o envoltat d’una paret baixa amb la corresponent porta d’accés A l’entorn de l’església, s’hi solia construir un petit atri o pòrtic cobert que permetia celebrar judicis, reunions de confrares, assemblees municipals, realitzar tractes orals i redactar documents, al mateix temps que aixoplugava els feligresos Aquests solien tenir sagrers o espais funeraris familiars ben delimitats, en l’espai…
Sant Joan de Salelles (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del sud-est, amb una nau rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular, força aprofundit F Tur El veïnat de Salelles, de masies disperses, és gairebé equidistant dels pobles de Cruïlles i de Sant Sadurní de l’Heura, uns 2 km al nord-est del primer i a la mateixa distància del segon, però vers el nord-oest L’església de Sant Joan es troba en un racó que forma una petita vall actualment no hi ha cap casa habitada a la seva vora El grup més important de masies del lloc és només uns 400 m a migdia de la capella Mapa 334M781 Situació 31TEG002438…
balear
Història
Indiviu pertanyent al poble establert a les illes de Mallorca i Menorca abans de l’arribada dels romans, el qual perdurà, més o menys barrejat amb els nous habitans, durant tota l’edat antiga.
Els grecs donaren als balears el nom de γυμνἠται ‘els qui van nus’ El problema de l’origen no és gens clar Els balears històrics eren descendents de la població prehistòrica de les illes, la qual ha estat considerada com el resultat d’una base ètnica difícil de precisar sobre la qual influïren aportacions procedents de les restants illes de la Mediterrània La cultura dels balears és la vella cultura dels talaiots talaiot desenvolupada per importacions cartagineses, hellenístiques i, finalment, romanes, que durà amb un caràcter fortament arcaïtzant fins molt tard del temps de l’imperi Romà Els…
revestiment
Art
Construcció i obres públiques
Història
Conjunt dels materials (empostissat, rajoles, peces de marbre o de pedra, etc) amb què hom cobreix una construcció o un element d’obra, per tal d’adornar-lo, de donar-li una més gran solidesa, etc.
Bé que el revestiment és propi d’innombrables activitats i tècniques artístiques escultura policromada, bronzes daurats, etc, és sobretot en arquitectura on ha estat aplicat més sistemàticament i amb més varietat de recursos El revestiment de les parets és un dels elements característics de les construccions romanes Ja és patent des de l’inici del s II aC amb l’ús de petits blocs de pedra tallada en forma piramidal tessella, que les necessitats de l’Imperi transformaren, per rapidesa i economia, en peces d’argila o rajoles rajola Aquestes foren també combinades amb carreus de pedra o de…
Sant Vicenç del Sas (Areny de Noguera)
Art romànic
Situació Restes de l’església, que fou durant un temps un petit priorat de Santa Maria de Lavaix ECSA - MÀ Font Les restes de l’antiga església de Sant Vicenç es troben 200 m a l’est de l’Hostalet del Sas Mapa 32-11 251 Situació 31TCG071869 Per a arribar-hi cal prendre la carretera que porta a Puimolar Poc abans d’aquest poble, un ramal en direcció nord porta a l’Hostalet del Sas, molt a prop de la roureda on hi ha el conjunt megalític de Cornudella MAF Història En aquesta església, el monestir de Santa Maria de Lavaix hi fundà un priorat, que tingué una vida força efímera L’església i el…
Necròpoli de Sant Pere (Vilaller)
Art romànic
Situació Tomba d’aquesta necròpoli, excavada a la roca i que només conserva la capçalera ESG Aquesta necròpoli domina el barri d’Aragó de la població de Vilaller, situada a la banda dreta de la Noguera Ribagorçana, en una petita elevació rocosa, a l’indret conegut com a Sant Pere Mapa 32-10 213 Situació 31TCH121054 Per a accedir a Vilaller des del Pont de Suert cal agafar la carretera N-230 i recórrer 9 km en direcció N Necròpoli D’aquesta necròpoli és visible una tomba rupestre fragmentada del tipus d’extrems arrodonits Concretament, es conserva en una llargada de 80 cm que correspon a la…
Torre de Campdàsens (Sitges)
Art romànic
Situació Construcció de planta gairebé quadrada aixecada enmig del llogaret de Campdàsens ECSA - J Bolòs Torre de planta lleugerament rectangular situada al costat de diverses cases i una capella, al veïnat de Campdàsens, que fou construït al centre del petit altiplà del mateix nom Mapa 36-17448 Situació 31TDF062684 Si seguim la carretera de les costes de Garraf, a Vallcarca, cal passar per sota la carretera i entrar a la fàbrica de ciment Cal seguir endavant fins al lloc on la cinta transportadora travessa, per sota, la pista En aquest punt, agafarem un camí, en part encimentat, que fa ziga-…
Castell de Canyelles
Art romànic
Situació Vista general de la fortalesa, on sobresurt la torre circular, contigua a l’església parroquial de Santa Magdalena ECSA - J Bolòs Castell situat a la part alta del poble de Canyelles, al costat de l’església Des del castell es domina una de les valls que hi ha entre la costa i la plana del Penedès i la via que comunicava Ribes i Vilanova amb Olèrdola i Vilafranca Mapa 35-17447 Situació 31TCF932717 Podem agafar la carretera que va de Vilanova i la Geltrú a Vilafranca del Penedès El castell, restaurat, resta envoltat de muralles i construccions modernes, al costat de la població JBM…
Torreta de Vallflor (el Montmell)
Art romànic
Situació Aspecte d’aquesta torre, ara mig amagada per l’heura ECSA - J Bolòs Restes d’una petita guàrdia, situades un centenar de metres més avall de la casa de Vallflor, entre uns camps, cobertes per heures Mapa 35-16419 Situació 31TCF735781 Cal seguir la carretera que va de Sant Jaume dels Domenys i Aiguaviva a Canferrer A poc més d’1 km d’Aiguaviva, surt, a mà esquerra, un camí que porta a Sant Marc Si seguim per aquest camí carreter uns 500 m més, trobem a mà esquerra, en un revolt, la masia de Vallflor La torre és en uns camps que hi ha sota la casa, més enllà d’un pou fet de pedra JBM-…
Les leocials i les pezizals
Les leocials L’ordre de les leocials o helocials conté pocs representants liquenificats, tots inclosos a la família de les beomicetàcies Baeomycetaceae En general, els ascocarps són apotecis estipitats o sèssils, amb ascs claviformes o cilíndrics, que s’obren per un porus apical i les paràfisis són veritables Són líquens que viuen principalment sobre sòl sovint sobre talussos i a vegades sobre pedra o fusta, sempre sobre substrats força àcids El tallus és granulós o esquamulós, poc diferenciat, amb algues clorococcals, i forma podecis no pigmentats, que poden ésser poc o molt llargs i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina