Resultats de la cerca
Es mostren 1918 resultats
Les tribulacions del marquès de Ciutadilla amb els seus vassalls
Camperols, Ade Laborde, 1807-18 BC Després d’una vida dedicada a l’estudi del segle XVIII català, l’historiador francès Pierre Vilar confessava la seva fascinació “per aquell número del ‘Diario de Barcelona’, datat el 31 de gener de 1793, on un jurista ‘expert en la branca de la capbrevación’ s’ofereix als ‘Senyors alodials, delmers, etc’ per recensar i ‘renovar’ els títols de reconeixement dels seus ‘drets feudals’ Les paraules són aquestes, deu dies després de l’execució, a París, del rei Lluís XVI” No era un testimoni aïllat L’advocat Jaume Tos i Urgellès ja havia publicat el 1784 un…
Santa Maria de Montblanc
Art gòtic
Façana de migdia, plenament característica del gòtic català, modificada amb una portada dels segles XVI-XVII ECSA - JFarré La història de Montblanc comença al segle XII, en el moment que el rei Alfons el Trobador, l’any 1163, va decidir que el primer nucli de població, anomenat Vilasalva, situat a poca distància de l’actual, a la confluència dels rius Francolí i Anguera, fos traslladat per motius de seguretat al tossal de Montblanc El canvi de situació tingué lloc, doncs, per iniciativa reial i va anar acompanyat d’una carta de franqueses atorgada pel mateix monarca des dels orígens,…
Les llacunes del Baix Vinalopó
Vista aèria de les Salines de Santa Pola, amb els primers polígons ocupats per llacunes i vegetació natural ECSA Les llacunes del Baix Vinalopó 117, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El Fondo i les salines de Santa Pola són dos espais eminentment aquàtics, que formen part d’una unitat morfostructural molt més àmplia anomenada Sinus Illicitanus pels autors clàssics, i que s’estén entre la serra de Santa Pola i el riu Segura L’origen geològic d’aquesta unitat és una depressió tectònica que es formà després de l’orogènia alpina, i que va quedar confinada per dues…
La serra de Santa Pola, el Clot de Galvany i l’albufera d’Aigua Amarga
Magnífica duna de la zona de l’Altet Ernest Costa La serra de Santa Pola, el Clot de Galvany i l’albufera d’Aigua Amarga 116, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El litoral entre Alacant i Santa Pola està format per un conjunt d’unitats molt diverses des del punt de vista ambiental, com són la serra de Santa Pola, la depressió dels Bassars-Clot de Galvany, l’albufera d’Aigua Amarga i el cordó dunar que recorre tot aquest sector entre la serra dels Colmenars i el cap de Santa Pola Aquesta diversitat d’ambients en un espai relativament reduït fa que hi hagi una…
Les serres del Montnegre, del Corredor i de la Marina
Contrast entre la roureda i l’alzinar, a l’obaga de la carena culminant del Montnegre Ernest Costa Les serres del Montnegre, del Corredor i de la Marina 16, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El tram de la Serralada Litoral Catalana situat entre el Besòs i la Tordera que separa el Maresme de les depressions del Vallès Oriental i de la Selva, comprèn una alineació de serres paralleles a la costa, poc elevades i de relleu força suau De sud-oest a nord-est hom pot distingir la serra de Marina, entre el Besòs i el coll de Can Bordoi la serra del Corredor 672 m, entre…
Miquel d’Agullana, ardiaca d'Empordà i canonge de Girona (1593-1596)
Galeres al port de Barcelona, segle XVI RM El 22 de juliol de l’any 1593, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Miquel d’Agullana Girona a 1549 – 1598, ardiaca d’Empordà i canonge de Girona diputat militar Onofre d’Alentorn i d’Oms, senyor de Seró diputat reial Francesc Bonet, doctor en drets i ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Juli Cordelles i Oms, doctor en drets, prior de Sant Pere de Maleses, canonge i cabiscol de Barcelona oïdor militar Pere Ausiàs Marc, donzell de Cervera i senyor de Montcortès oïdor reial Bartomeu Piquer,…
Cronologia dels segles XIII, XIV i XV
Dates històriques i culturals Les dues grans obres de l’arquitectura del segle XIII la Seu Vella de Lleida i la catedral de Tarragona inici del llenguatge del gòtic Segle XII Fundació de l’orde del Cister Primer quart del segle XII Fundació dels ordes del Temple i de l’Hospital 1140-1150 Gran moment de fundacions cistercenques a Catalunya Dècada del 1240 Reforma del Cister nova concepció arquitectònica Introducció de la primera arquitectura gòtica 1307 Supressió de l’orde dels templers 1443 Instauració de la corona Catalano-Aragonesa a Nàpols i Sicília Arquitectura Segle XIII 1203 Inici de la…
Indústria i electricitat
El segle XX heretà una dinàmica de canvi que tingué una profunditat i una amplitud desiguals Des de mitjan segle XIX, el sector agrari experimentà un procés de transformació constant que es manifestava amb la intensificació i l’especialització dels conreus i amb la substitució parcial de conreus tradicionals per altres de moderns Sobre aquesta transformació se sostingué la industrialització de la perifèria peninsular, i especialment, la catalana Però el procés es va veure interromput, successivament, per polítiques comercials inadequades i per circumstàncies externes que donaren lloc a un…
el Barcelonès

Comarca
Comarca de Catalunya.
La geografia Cap de comarca, Barcelona Centrada a la costa, li fa de capçalera el tram de la Serralada Litoral destacat pels passos del Besòs i del Llobregat, anomenat serra de Collserola D’un cap a l’altre s’estén la platja, interrompuda per Montjuïc, que ha avançat mar endins amb el creixement del delta del Llobregat Uns serrats van parallels a aquell tram orogràfic, des del turó de Monterols fins al turó de la Peira Mentre que aquesta avançada a penes s’aixeca 200 m sobre el nivell del mar 267 m al turó d’en Móra, al Carmel, i 261 m al turó de la Rovira, la carena de Collserola passa dels…
Costa d’Ivori

Estat
Estat de l’Àfrica central, a la part occidental del golf de Guinea, limitat al nord per Burkina Faso i Mali, a l’est per Ghana, i a l’oest per Guinea i Libèria; la capital és Yamoussoukro.
La geografia física Geològicament la Costa d’Ivori és formada per un sòcol cristallí i metamòrfic cobert de materials argilosos que es donen al litoral juntament amb sorres de l’era terciària Des del punt de vista morfològic hom hi distingeix dues grans unitats de relleu els altiplans i les planes Els altiplans amb altituds superiors als 350 m i els glacis formen, respectivament, la part septentrional i central del territori Les planes ocupen la part meridional al llarg de la costa i no sobrepassen els 200 m alt La costa té un sector oriental baix, amb albuferes, i un altre d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina