Resultats de la cerca

Situació De l’antic nucli de Bensa, en resten escassos vestigis entorn de les ruïnes de l’església de Santa Maria ECSA - J Giralt Els vestigis d’aquest castell i vilatge abandonats són situats en un esperó d’una serra erma, que s’alça a uns 300 m d’altitud tot dominant el riu Sió, dins la partida de Bensa, al nord-est del terme municipal de la Sentiu de Sió Mapa 33-14360 Situació 31TCG265326 Per a anar-hi cal agafar la carretera LV-3025 de Balaguer a Agramunt fins a arribar a la cruïlla de la Sentiu, on s’agafa la pista asfaltada de l’esquerra en direcció a la carretera C-1313 A 300 m, cal…

Situació Restes de la torre d’aquesta antiga fortalesa ECSA - J Bolòs Restes d’una fortificació i d’un poble situades al cim d’un turó, al nord del poble de les Avellanes Mapa 32-13327 Situació 31TCG137436 Si seguim la carretera que va de Balaguer a Àger, a poc més d’1 km del poble de les Avellanes, en un canvi de rasant, en una recta, surt a mà esquerra una pista que s’enfila fins a un cobert Des d’aquí, a peu, per un camí i pels camps, podrem pujar fins al cim del turó JBM Història Del conjunt format pel castell i el poble rònec de la Torreta no s’han localitzat fins a l’actualitat notícies…

Data 23 de setembre de 1443 L’escultor Pere Joan, mestre del retaule de la catedral de Sant Salvador, contracta amb Gonçal de la Caballeria un tríptic o petit retaule mixt de fusta amb portes per a la capella de la casa de la Ciutat de Saragossa S’estableix que al compartiment principal es tallarà l’escena de la Pentecosta i a les portes es pintarà en grisalla una anunciació, que es veurà quan aquestes siguin tancades, i quatre apòstols, que es veuran quan siguin obertes Capítoles ordenats entre don Gonçalvo de la Caballeria e lo senyor en Pere Johan, maestre del retaule de Sant Salvador, per…

Fill pòstum d’un petit terratinent, fou alumne de l’escola de Grantham i més tard del Trinity College de Cambridge, d’on l’apartà l’epidèmia de pesta que envaí Anglaterra els anys 1665 i 1666 Refugiat al seu país natal, llegí els grans autors científics clàssics i moderns i començà a reflexionar sobre el que havia d’ésser la seva obra futura mètode matemàtic de les fluxions origen del càlcul infinitesimal, teories sobre la natura de la llum i dels colors, gravitació universal De retorn a Cambridge, fou nomenat fellow i, dos anys més tard, professor de matemàtiques, càrrec que ocupà fins que…

Acabats els estudis al gimnàs de la ciutat natal, on rebé una bona formació clàssica i volgué ja “comprendre la història”, anà 1788 al seminari protestant de Tübingen, on estudià filosofia i teologia i començà l’amistat amb Schelling i Hölderlin Renuncià, però, a fer-se pastor i, a Berna i a Frankfurt, es dedicà a l’ensenyament privat del 1793 al 1800, època en què passà una forta crisi religiosa Al principi del segle XX Dilthey descobrí els escrits corresponents a aquests primers anys, publicats el 1907 i coneguts com a Escrits de joventut El 1801 Hegel començà l’activitat docent a la…

La València musulmana, final del segle XI La ciutat islàmica de València nasqué d’un procés d’urbanització que s’inicià en època romana De fet, habitualment, la historiografia tradicional ha infravalorat l’abast real de la ciutat romana, considerant que només devia ocupar una extensió reduïda i localitzada entorn de l’actual catedral Intervencions arqueològiques recents han aportat elements per a noves hipòtesis sobre les dimensions reals de la ciutat durant aquest primer període Així doncs, se sap que la València del segle II devia doblar en extensió la ciutat republicana D’…

El falcó de la reina Falco eleonorae amida fins a 38 cm, i per la taca negra de la cara recorda el falcó mostatxut Falco subbuteo Té la cua més llarga que els altres falcons, cosa que mostra l’exemplar de la fotografia, i la cera del bec d’un groc pàllid, quasi blanquinós, que ajuda a diferenciar-lo dels joves de falcó pelegrí Falco peregrinus Jesús R, Jurado Fins fa pocs anys, el falcó de la reina era considerat molt rar a les contrades continentals dels Països Catalans, mentre que a les Balears i als Columbrets niava amb regularitat un bon nombre d’aquests ocells Tanmateix, en el…

Situació Una de les sepultures de la necròpoli L Prat Es tracta d’un conjunt de sepultures excavades a la roca i amb el cap diferenciat, situades a la banda de ponent de l’església parroquial de Navès Algunes d’aquestes sepultures són situades dins la rectoria, i d’altres són a l’exterior d’aquest edifici, prop del camí que passa darrere l’església o bé sota seu Necròpoli Planta d’una de les tombes situades a l’interior de la rectoria La capsalera resta sota la paret de l’edifici modern J Bolós El conjunt de tombes que actualment són visibles s’estén pel costat de ponent d’on hi devia haver l…

Situació Vista general de l’església, adossada a una torre de senyals d’època tardana F Baltà Vista general de l’església, adossada a una torre de senyals d’època tardana MC S’alça sobre un dels turons que volten la muntanya d’Olorda en el seu vessant llobregatí El camí millor per anar-hi és el que surt de la nacional II pel quilòmetre 609,100 i passa prop de Can Capellans Mapa 36-16420 Situació 31TDF198848 Història El lloc on hi ha la capella s’anomenava antigament Duïsme, topònim que és documentat des del 985 i que sembla referir-se a un punt en la via de Barcelona que en distava dotze…

Situació Restes d’aquest antic vilatge medieval de disposició graonada ECSA - J Bolòs Restes d’un antic poble rònec situades al vessant solell de la serra de la Mata de l’Os, a tocar del límit municipal entre Ger i Bolvir Mapa 36-10 217 Situació 31TDG065981 Cal anar a Bolvir, passar pel costat oest de l’església i, seguint els carrers, arribar fins a la séquia Des d’aquí surt una pista no gaire bona que passa a pocs metres del vilatge rònec Quan arribem a una gran esplanada, la Devesa de Canal, abans que el camí entri dins el bosc, trobarem els murs a uns centenars de metres cap al sud-oest,…